Així pensem, així ens sentim

Segur que en alguna ocasió us heu adonat de que quan teniu pensaments derrotistes, el vostre estat d’ànim també ha experimentat una davallada. I a l’inrevés, tenir un mal dia pot anar seguit de pensaments catastrofistes. I és que, tal com pensem ens sentim i tal com ens sentim, pensem. Per les situacions positives i per les que en són menys. Respecte a la importància del pensament i l’estat d’ànim, us recomano un llibre de Xavier Guix “Pensar no és de franc”, Ed. Granica, que us donarà les claus per entendre els mecanismes de la ment a l’hora d’elaborar els pensaments, com pensar bé i com acabem creant la realitat que ens envolta segons el que creiem d’una situació concreta. Igualment, com tot això afecta a la comunicació amb els altres. És un llibre molt amè i didàctic, que es llegeix d’una tirada i que us recomano molt (a alguns ja sé que us està anant molt bé). . Trobareu les claus per entendre per què a vegades costa desprendre’s de certes maneres de pensar i com aquestes poden acabar “creant” el que estem pensant, tot i que moltes vegades és el contrari del que volem aconseguir. I és que com diu Oriol Pujol, “El que es resisteix, persisteix”.
Bona lectura i millor pràctica!

Tornen els dies lluminosos

Els dies s'allargen. Tornen els dies lluminosos. Els dies que no acaben mai. Els dies llargs i enlluernadors. Que conviden a deixar entrar la llum del sol per les finestres. I a caminar. A gaudir de la invitació d'un passeig per la muntanya. A deixar-se abraçar pel sol i el suau vent. Dies que desperten les emocions. Intenses, reals.
Els dies s'allargen. I torno a tenir les mateixes emocions, el vent suau, la llum del sol entrant per les finestres, acaronant-me...com ho vas fer tu.

On sou?

On ets ara que ja no necessites unes espatlles on descarregar la teva tristesa, la teva desesperança?.
On ets ara que no omplo la teva buidor existencial, ara que ho fas amb insubstancials, fugaces i efímeres relacions?.
On ets ara que t’has adonat que per moltes indirectes, no signaré la llibertat que t’ha estat donada?.
On sou?

Intensa emocionalment

Ahir en vaig omplir la banyera perquè que ho necessitava. És quelcom que faig quatre o cinc cops l’any, com a molt. Sóc conscient que no és gaire moral tenint en compte que hi ha molta gent que no gaudeix de l’abundor d’aigua que tenim, ni per descomptat gaire ecològic. A les fosques, amb tres espelmes per tota llum i una barreta d’encens de lavanda. La suavitat de la olor d’un gel de bany d’ametlla, regal d’una botiga de productes naturals i biològics. La necessitat de que l’aigua calenta em relaxi i m’ajudi a deixar la ment en blanc. Silenci absolut.
Aquesta ha estat una setmana, tota sencera de dilluns a diumenge, de lo més...com la podria definir?...“intensa emocionalment”. Sí, és l’adjectiu que més li escau. Podria haver fet servir d’altres , però aquest és el que millor pot descriure com ha estat i com m’he sentit.
El passat, el present i el futur, s’han barrejat en pocs dies com feia temps no em passava. L’allau d’emocions i sentiments han bandejat d’un costat a l’altre del meu cap, com si jo mateixa no comptés per a res. Com si tot el que he aconseguit no estigués present. Encara que la realitat m’estigui demostrant cada dia que no és així, un dia rere l’altre, els esdeveniments ho han estat posant en dubte.

Decisions en qüestió de segons

A vegades la vida pot ser qüestions de segons. Prendre la decisió adequada, la que canviï el curs de la teva vida. Aquelles mil•lèsimes de segons que et fan anar cap a un camí o cap a un altre, sense retorn. Segur?. No sempre. A vegades es pot retornar al camí, per un altra camí que no havíem vist abans. Ja sigui per una ofuscació, ceguesa o inseguretat.

Mont Saint Michelle

Així és com em sento

Xerra, xerra i només xerra. I mentre ho fa, em sento allunyar, com en aquell efecte cinematogràfic, en el que un s'allunya de l'altre, creant-se un espai immens entre tots dos. I aquesta llunyania no fa sinó, aprofundir en com em sento.

Hivern a Viena

Ara que s’acosta Sant Valentí, la història del qual podeu trobar aquí, si sou d'aquests romàntics i voleu sorprendre a la vostra parella amb un viatge sorpresa, us recomano que la porteu a Viena. Vaig estar uns dies de vacances al desembre i vaig quedar encantada. Tot i que feia un fred considerable, -4°C i -6°C els dies de més fred, vaig gaudir d’una ciutat elegant i encisadora, que encara conserva l’encant d’èpoques passades. Una ciutat bonica on les hi hagi, amb un patrimoni cultural impressionant; la Música, els Museus, les Esglèssies, els Cafès, els Monuments,... La ciutat està molt ben comunicada, amb metro, bus, taxis i tramvies. La gent molt amable, t’ajudava inclús si no sabien anglès (només em vaig trobar una persona), tot i que vaig poder practicar l’alemany que vaig estudiar de petita. Con que vaig estar unes setmanes abans de Nadal, vaig poder viure l’ambient de Nadal que es respira en Àustria, com en d’altres països del nord i centre d'Europa. Es troben mercats de Nadal per tota la ciutat, molt ben muntats. Casetes de fusta decorades a l’estil austríac, amb unes garlandes de pi, pinyes, tot molt natural. Venien tot tipus de coses per decorar la casa, així com figuretes artesanals de fusta pel pessebre, molt ben fetes, figuretes de fusta per penjar a l’arbre, contes, roba (sobretot barrets i guants de llana). Aquí, sobretot a Barcelona, ens queixem del fred en quant tenim temperatures per sota dels 5°C i ens quedem tancats a casa (tot i que a mi m’agrada el fred). Per això, em va sorprendre gratament veure com la gent passejava per aquests mercats de Nadal, menjant i bevent Punsch, el vi calent, gaudint de la música en directe, dels animals de granja pels més petits, sense importar-los les baixes temperatures. És clar que estan acostumats a aquestes temperatures. Haig de confesar que sóc una enamorada de la cultura, els paisatges i la gent del països nòrdics i centreeuropeus, sobretot pel que fa a la riquesa natural amb les muntanyes, els llacs, els prats florits a la primavera, les cases de fusta... El diumenge al matí, que va nevar una mica, vaig anar a veure cantar als Nens Cantaires de Viena, Die Wiener Sängerknaben, tota una institució a Viena des del 1498, any en que Maximilian I va reorganitzar la música de la Hofburgkapelle, on canten actualment.
M'agradaria tornar a la primavera o l'estiu, doncs a les 4 ja era fosc i m'han quedat moltes coses per visitar.

En el meu àlbum de Picasa, que podeu trobar a la columna de la dreta, he penjat algunes fotos.
Curiositats:
-En un d’aquests mercats de Nadal, vaig veure un porc amb pel, com si fos una ovelleta. Potser és pel fred que fa, com a les vaques d’Escòcia que els hi creix per protegir-se del fred.

-Passejar pels carrers del centre, res a veure amb el nostre cutre-centre-turístic.
-Fixeu-vos que a l’entrada del metro no hi ha barreres per passar, sinó que confien en que tothom que passi portarà el bitllet.

-No us podeu perdre la casa on va viure Mozart entre els anys 1784 i 1787.
- L’Anke Ruhr, un rellotge on van apareixent figures de la història d’Àustria. Aneu-lo a veure a les dotze, que es quan passen totes.
-L’efecte fantasmagòric de la sala d’entrada al Belvedere, museu que us recomano i on estan les famoses pintures de Gustav Klimt (la seva obra “El petó” custodiada amb un vidre blindat de gairebé un pam).
-El Museu de cultura popular , Museum für Volkskunde, museu senzill i ple d’objectes de les cases, els costums, el món rural i la gent dels Alps austríacs.
-Un altre museu que no pot faltar en una visita a Viena és el KuntshistorischesMuseum, a prop del Hofburg.
-El Jugendstil, el Modernisme alemany, que es pot trobar per alguns indrets de la ciutat, com les obres d’Adolf Loos, Otto Wagner, etc.

Juguem al Scrabble?

Aquests passats Reis vaig haver de fer de Patge Reial de la meva família, com cada any des de fa molt, ja que els Reis estan moooolt atrafegats i sempre em demanen que els hi doni un cop de mà. Una de les botigues a les que sempre vaig és l’Abacus, ja que la seva filosofia i preus en convencen. Sempre que haig de fer regals als nebots, els hi compro llibres o jocs didàctics. Mai em veureu amb “xuminades” de tot a cent, doncs prefereixo gastar-me diners en un bon joc o llibre que en molts que acaben en un calaix abandonat. També miro molt què comprar segons, les edats, les habilitats que desenvolupa amb el joc, el tipus de llibres, etc. En broma els hi dic que sóc la “tieta avorrida” però els seus pares m’ho agraeixen.
Així que un matí de gener vaig anar a buscar les últimes joguines que em faltaven. Mentre estava fent cua, vaig veure una periodista d’una ràdio, que anava preguntant als pares i mares de la cua, si els podia entrevistar. Em vaig fixar que primer feia una selecció segons les joguines que portaven a la cistella. A una mare li va dir que ella l’anava molt bé, però aquesta es va negar a parlar. La periodista seguia buscant algú a qui entrevistar i de sobte, em vaig trobar el seu micròfon gairebé amorrat a mi i sense demanar-me permís, em va preguntar perquè havia comprat aquell joc. No vaig tenir temps de dir-li, “Sí, hola, bon dia...”. Ella directe. Considerant que per la ràdio no et veu ningú, ja que si fos la tele m’hagués negat, no em va importar massa. I què era el que buscava la periodista?. Algú que hagués comprat un joc didàctic. Responent a la seva pregunta vaig dir-li que la compra era una decisió personal, ja que la meva neboda estava treballant la lecto-escriptura a l’escola, i vaig considerar que aquest joc l’aniria bé. Que el dia de Nadal vam jugar amb la versió d’adults i com vaig veure que l’agradava, havia decidit regalar-li. Ella insistia en que l’expliqués alguna cosa més i vaig dir-li que de petita havia jugat molt i que trobava que era un bon joc per aprendre noves paraules i que era divertit. El tall no el vaig poder sentir, així que no sé ben bé si el van passar o no.
I mira per on, l’altre dia vaig trobar aquesta entrevista al Campió Mundial de Scrabble, que ves per on, és el joc que havia comprat per la meva neboda.