Frases per reflexionar 40

El millor propòsit d'any nou

Amb el començament d'un any nou, la visió de 366 dies per davant -estem en un any de traspàs- ens dóna la força per encarar-ho amb nous (o repetits) propòsits. No sé si heu aconseguit complir alguns dels que tenieu l'any passat. Personalment, algún he aconseguit instaurar en la meva vida i d'altres, encara em queda recorregut. Així que aquest any, m'he propossat només un que podría resumir o iniciar els altres: Deixar de procrastinar. Aquesta paraula tan poc elegant tant gràficament com sonorament, vull que deixi de ser la 'instigadora' de: contestar emails dos dies després, deixar que se m'acumuli feina per l'últim moment amb el consegüent estrès, pensar en escriure sobre quelcom més que no pas fer-ho. I així, decisions més o menys importants, que en fan dir-me a mi mateixa, però per què no ho fas ara que pots?  I la resposta està en altre paraula màgica: Decisió
Per cert, no hi cap estudi que demostri que començar a fer dieta / fer exercici el dilluns vagi millor, així que avui dissabte és un bon dia per començar :)

Una mirada àvida de matissos

Capvespre a Barcelona, Gener 2016. Autoria pròpia

Després d'uns dies de fred d'hivern i un dia de Reis ventós, avui les temperatures han arribat fins a 18º! No obstant, aquests dies on es pot notar l'aire fresc a la cara, la sensació em sembla agradable. Com observar que, els dies tenen cada vegada més hores de llum (exactament des del solstici d'hivern el 23 de decembre), ans al contrari del que un pot pensar del fosc hivern, i que ens deixa uns colors al capvespre que agraeix una mirada àvida de copsar aquests matissos de la natura. I si voleu comprovar totes aquestes dades, el crepuscle matutí i vespertí, les temperatures, els kilòmetres quan bufa el vent, en la pàgina de timeanddate trobareu totes les dades i també d'arreu del món.

Feliç Nit de Reis!

Perque mai perdem la il·lusió, com fan els nens que esperen il·lusionats i emocionats aquesta Nit de Reis, nit màgica on les hagi. I per posar-me una mica nostàlgica, aquesta anunci, ja que jo era de la Nancy   

.                    

La importància justa

Ahir per la nit vaig estar escrivint amb la meva estilogràfica Montblanc, fins que, per una d'aquelles coses inexplicables, vaig posar el recanvi del revés, va quedar encallat i així es va quedar. Vaig intentar en va, treure-ho amb algun objecte fi, que no va fer més que ficar-lo encara més cap al fons. Per acabar-ho d'espatllar, vaig voler protegir el plomí, ficant-lo en el caputxó i també aquest va quedar encallat. Tard com era, vaig pensar que ja ho intentaria arreglar l'endemà. Aquest matí i després d'un cafè, amb una cosa tan senzilla -i que d'altra banda estic utilitzant molt ara mateix- com un ganxet, he aconseguit treure el cartutx. Així mateix, he aconseguit treure el plomí amb unes pinces. Tot això, amb la precisió d'un rellotger suís. He començat el dia contentíssima per haver salvat tan preuat objecte, doncs va ser un regal de reis de fa anys, que em va fer una enorme il·lusió. A tot això, mentre m'adormia, em vaig dir que la portaria a la casa Montblanc de Passeig de Gràcia, ja que segur que sabrien esmenar tal incident, sense danyar la ploma. D'altra banda, vaig pensar que si havia de perdre la meva preuada ploma, no muntaria un drama. Que em quedaria el record de l'emoció quan vaig obrir el regal i les hores d'escriptura amb ella (haig de dir que escriure amb aquesta estilogràfica és diferent i especial) Que és millor no aferrar-se a allò material. Aquesta idea és una cosa que he anat treballant durant aquest any que acabem de deixar i que resumeixo en la frase: No ens endurem res. I afegeixo: L'única cosa que ens endurem serà el que ens han fet sentir la gent que ens ha estimat i hem estimat. El que és material, tret que ens embalsamen com faraons amb les nostres possessions per si en el més enllà les necessitem, es quedarà aquí.

Bon any nou 2016!

Que aquest any 2016 estigui ple de moments bonics, projectes que us omplin i alegria de viure!!