La fragilitat de la vida

Hi ha esdeveniments que ens fan reflexionar, encara més, sobre la fragilitat de la vida, de la pròpia existència, del nostre pas per aquest món. Ens fan veure la nostra realitat des d'una nova perspectiva, ens replantegem la nostra missió en la vida i si l'estem portant a terme o si és la que desitgem. I el més important, i el que ens dóna l'essència mateixa com a éssers humans, ens fa replantejar la nostra relació amb les persones que ens envolten, la qualitat dels contactes que tenim amb ells. Si cuidem el vincle que tenim amb cadascun dels nostres éssers estimats, els nostres coneguts, els nostres saludats, si els dediquem un temps de qualitat, una salutació afectuosa, una atenta escolta, un interès sincer, un perdó i passar pàgina ... Perquè això, és l'únic que pot perdurar en els nostres cors.

 

Pay with a Poem!

Sou poetes? Creieu que podriau compondre uns quants versos després d'haver pres un cafè? (un dels grans petits plaers que si es pren mentre s'escriu, fa més gran l'un i l'altre) Doncs esteu d'enhorabona. No només perquè avui és el dia de la Poesia, també, perquè la companyia de cafè Julius Meinl, afincada a Viena, avui permet pagar el cafè amb un poema. Dos plaers en un!

La felicitat està en un eclipsi solar

No sé si pot haver fenomen de la Natura que desperti tanta expectació com un eclipsi. Per a mi ha estat d'una emoció tal, que encara em dura al veure les fotos que s'han anat penjant a Internet i Instagram. He de dir que tot i que ahir vaig estar buscant les reglamentàries ulleres i no les vaig trobar, estant just en el moment de máxima visió, 10:15 al carrer, aquest petit impediment s'ha resolt, en trobar-me a algunes estudiants i professors de la Facultat de Física de la UB, que s'havien pres la molèstia de plantificar un telecospio (de 6000 euros, per a més dades) enmig de la Gran Via, just davant de la universitat, perquè qui volgués, pogués gaudir de tan bell espectacle. Com ja he comentat alguna vegada, tinc ànima de reportera i m'he acostat a veure què passava, preguntar i comentar com anava el tema. Han estat d'allò més amables, fins i tot tenien un pla B, molt més rudimentari, per veure l'eclipsi, dos coladors de cuina, una cartolina i un tub de cartró. Tecnologia punta, anem. També m'han prestat les seves ulleres de veure l'eclipsi, amb les que, tot i els núvols (sobre això també hi ha acudits per la xarxa) he pogut observar aquesta interposició entre l'astre Rei i la Tierra. I llavors és quan una se sent petita, petita, insignificant diria jo ..

I si més coses boniques han pogut passar avui, el 2012 l'ONU va decidir que el 20 de març fos el Dia Internacional de la Felicitat, això que tooooots anhelem. I bé, just ara, a les 23:45 entrem a la primavera...

 

Futur, Mar

Barceloneta. Creació pròpia

Futur, una suau remor d'onades i un lloc segur on reposar després de travessar les onades.

Present, la duresa i bellesa de les pedres, de formes subtilment diferents, barrejades en un medi tou

 Passat, la posta de sol il·lumina la part més fosca, el que ha emergit, allò que quedarà per sempre a la retina. I més enllà.

El Dia Pi més especial en 100 anys!

Aquest any, els entusiastes de les Matemàtiques estan de doble enhorabona en el seu dia: coincideixen les xifres del número Pi amb la data complerta, pels que llegeixen el dia per mes/dia/any, 3/14/15, un fet que es dóna cada 100 anys, així que, per celebrar-ho el MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha anunciat un 'Regular Actions' Admissions per tal data, exactament a les 9:26 (té certa gràcia el video). Al website de Mashable, trobareu curiositats sobre aquest número.

Per cert, també coincideix amb l'aniversari del naixement d'Albert Einstein.

Viure a la Biblioteca

Edifici històric, UB. Creació pròpia

Durant les darreres setmanes es pot dir que he estat, i segueixo, vivint a la Biblioteca. Així, amb majúscules. Perquè quan es troba una biblioteca en la qual es pot llegir, escriure, treballar, estudiar, amb un silenci sepulcral, hom hi va, encara que quedi a mitja hora llarga, caminant, de casa. És axí. Estic envoltada de biblioteques de la Diputació i on trobo més silenci i on m'hi trobo més a gust, és a les biblioteques universitàries. I si hagués d'afinar encara més, diria que de les millors, les de Filologia i Matemàtiques, al edifici Històric de la UB (de una fotogenia sense fi). De l'edifici de les Aigües de la Pompeu, crec que ja vaig parlar un dia. No només s'ha d'arribar una hora abans en època d'examens per tenir lloc, és que el seu silenci i la seva inquietant quietut, fa que sigui una de les que més recomano quan em preguntan, on anar, ja siguin investigadors, universitaris, opositors...

Què és ser una persona altament sensible?

Fa anys, no va ser casulitat que coincidís amb el començament d'un procés de canvi personal arran de l'enfrontament d'un fet més que dolorós, cabdal en la meva vida- el que podria ser 'la quadratura del meu cercle vital'-vaig assebentar-me que sóc una persona altament sensible (PAS).

Després d'anys de patir molta incomprensió (fet que encara perdura) i de no entendre moltes de les reaccions que tenia: una autoconsciència personal així com aliena força elevada, empatia i emotivitat desmesurada, la captació d'ambients i estats d'ànims, una profunda intuició, una especie de 'timidesa' essent extrovertida, sentir-se agobiada en haver de fer moltes coses alhora, necessitat d'aïllament per revenir-me de tan estimulant món i d'estar a soles amb el meu complexe món interior i entendre'l (no cal afegir que de molt de patiment també...) la lectura de l'obra d'Elaine Aron 'Highly Sensitive Person', em va donar la resposta a tal particular manera de copsar el món, en tota la seva amplitut. Ja Carl G. Jung va parlar d'una 'sensibilitat innnata'.

Estudis recents han mostrat diferències en l'activació de certes zones del cervell, relacionades amb l'empatia, la consciència i la integració de la informació sensorial. I per donar més llum (el tema de la llum mai no ha estat perquè si) a aquest tret en el nostre país, el passat dijous Crónicas de TV2, va emitir el documental Sensibilidad al traslúz.

Sabent com portar-ho, hi ha moltes més avantatges que incovenients i permet gaudir amb molta més intensitat de tot el que ofereix la vida: el contacte amb els altres, el món dels afectes autèntics, l'autoconeixement, la profunditat dels sentiments, la necessitat d'anar més enllà en qüestions existencials, la comprensió última, el gaudi de la Natura, l'Art, la creativitat..

Això si, sabent aixoplugar-se d'un món que no sempre comprén o esta preparat...