Hi ha temps per a tot?

Jo sempre dic que si un s'organitza bé, té temps per a tot. He de dir també, que en sentit ampli, no hi ha temps per a tot. Per estar amb els nostres éssers estimats tant com voldríem. Per llegir / escoltar/ veure tot això que ens sembla interessant / ens ve de gust / ens diverteix / ens recomanen /... Per viatjar i conèixer tots aquests indrets i gent noves que obriran el nostre món interior (i exterior!). Per escriure, estudiar, crear, aprendre, fer, provar, somiar, estimar, viure! No hi ha temps per a viure tot el que desitgem. Hi ha temps, però, per gaudir del que sí que podem viure amb el temps que tenim i aquest temps no és més que el present, l'ARA.

Sol energitzant

Aquest matí he tornat a sortir a córrer. Aquests últims mesos no he sortit res i vaig tornar a agafar el ritme fa un parell de setmanes. Pensava pujar per Balmes, fer una volta i ja està i al final m'he embolicat i he pujat fins al Tibidabo i ha pagat la pena! El sol i el contacte amb la natura, els colors de la tardor que es comencen a entreveure, entre aquestes meravelloses 'torres' que encara es poden veure per aquella zona, m'han recarregat d'energia. I com a recompensa, les vistes des del Mirablau (he tret el nas) i trobar pinyons per un caminet

Estils d'afecció i l'amor

Crec recordar que alguna vegada ja he escrit sobre la Teoria de l'afecció de John Bowlby. Si no és així, us faig un petit resum, amb l'ajuda de la pàgina del grup d'investigacion de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, The Greater Good Science Center. Diu Bowlby que, segons com fos la relació d'intimitat i seguretat que mantinguessin els nostres pares o cuidadors quan érem petits, així ens sentirem segurs o insegurs i ho reproduirem en les nostres relacions de parella. D'aquesta manera es poden donar quatre diferents estils, sent el primer segur i els tres restants insegurs.

Segur: "Estar a prop és fàcil!"  

Ansiós-ambivalent: "Vull estar emocionalment a prop de la gent, però ells no volen estar amb mi"
Evitatiu-desdenyós: "Prefereixo no dependre dels altres o que altres depenguin de mi"  

Evitatiu-temerós: "Vull estar a prop però i si surto ferit?"

D'aquesta manera, segons la combinació d'un o altre en una relació de parella, les coses aniran bé, més o menys o sempre hi haurà problemes. No obstant això, si sou dels de 'estil d'afecció insegur' hi ha dues bones notícies: Això no té perquè ser sempre així, no determina per sempre la vida. I d'altra banda, és possible canviar-ho. Requereix, al meu entendre, un treball d'introspecció i anàlisi així com una transformació d'aquesta 'ferida' per la falta, l'excés o l'ambivalència d'atenció dels pares en la infància. A vegades caldrà recórrer a un psicoterapeuta perquè ens ajudi. Una altra manera de canviar és trobar una parella amb estil d'afecció segur, que aporti l'equilibri i l'estabilitat per sentir-se recolzat i segur dins de la relació.

Com escriure sense distraccions

Escriviu habitualment? Ja sigui per feina, per hobby, pel simple plaer de deixar en aquest món els vostres pensaments i /o erudits escrits? Doncs bé, fa poc vaig trobar aquest artícle a El Pais 'Cómo ser escritor en un mundo que no te deja' en el que recomanen diferents aplicacions per la síndrome de la pàgina en blanc, els diferents ritmes d'escriptura o el mal d'aquest segle: la distracció que supossa estar escrivint des d'un ordinador conectat a Internet. Sobre aquest darrer cas, no hi ha molt més a dir. Proveu alguna-  algunes són de pagament- i em dieu com us ha anat.

My own sunshine

Regalar escacs

Doncs sí, si voleu fer un regal original, regaleu un curs d'escacs. Ja sabeu els beneficis que té jugar a escacs i si és per algú que porta anys fent-lo, ho agrairà. És un regal que feia temps que volia fer i l'ocasió- ara que tenim al meu nebot gran vivint a casa nostra- ha fet que pels seus 18 li obsequiés amb un curs d'escacs a una escola de Gràcia.

Redescobrir Barcelona

Barcelona, Barcelona,...encara no he conegut ningú que no hagi estat mai a Barcelona. Un dia de passada cap a altre destinació, un cap de setmana, una llarga temporada, el que es va enamorar de la ciutat i s'ha quedat a viure. De fet, és el primer que pregunto quan rebo als turistes, si és el primer cop que visiten la ciutat i si em diuen que si, llavors comencen el panegíric sobre la ciutat. Aquests darrers mesos, m'han servit per veure la meva pròpia ciutat des d'una altra perspectiva, una òptica nova, del que s'il·lusiona per un indret nou que vol descobrir.

I és que, com moltes altres coses, quan un s'acostuma pot arribar inclús a l'avorriment d'allò si no es va fent un exercici de redescobrir o deixar que et sorprengui. D'anar cercant els indrets mai explorats abans i de adoptar una altra perspectiva.

You're tiny!

"Lupe, you're tiny!" amb aquesta simpàtica frase em descrivia el dissabte passat la meva amiga Anna, inglesa per a més dades. Vam anar a sopar per a que conegués al seu xicot i els hi vaig explicar una anècdota sobre els últims hostes que vaig haver d'allotjar "quatre noies altes, grans,..." El fet que hi hagués un problema que va trigar hores, ni més ni menys que 4! en solucionar-se podria haver fet que em sentís petita, abrumada (de fet va ser esgotador i hi vaig arribar a la 1 de la matinada a casa). Ni molt menys la meva baixa estatura va ser un impediment per imposar-me i que tot acabés bé, inclús amb una abraçada per part d'elles en veure el meu esforç. Tiny, sí. I ja sabeu allò de 'En el pot petit..."