dijous, 27 de febrer del 2014

Escriure és avançar

He tornat a escriure.
Dubai em semblava lluny, lluny de tot, a part de la qüestió del visat. M'hagués agradat conèixer una altra cultura, un altre poble, altres arrels, sent el primer punt a la llista, conviure amb uns amics a qui estimo enormement. Això del malbaratament d'or i el luxe hortera no era el que més m'atreia, precissament.

He tornat a escriure articles, articles que em publiquen, sobre el que més reflexiono, sobre el que gaudeixo parlant, llegint o sent actriu de les meves pròpies paraules.
Barcelona és de moment el meu campament base. De moment.

He tornat a escriure cada dia una estona al meu diari. Li vaig sentir dir a un psicòleg fa poc, en concret el mateix que dóna un curs de mindfulness, al què assisteixo, que les persones que escriuen un diari, ténen millor salut mental i física.
Em pregunto on acabaré vivint, si d'aquí a 6 mesos estaré en la mateixa situació o m'hauré mudat.

He tornat a escriure. Segueixo escrivint, doncs mai he deixat de fer-ho. Segueixo buscant el meu lloc al món.

dimarts, 25 de febrer del 2014

És Threema més segur que WhatsApp?

Arran de la compra de WhatsApp per part de Facebook i veient els problemes de seguretat de la plataforma de comunicació, el regulador de privacitat alemany ha recomanat abandonar-la i utilitzar una altra. I com ha volgut escombrar cap a casa, planteja com alternatives algunes europees, com les suïsses Threema i myEnigma que segons expliquen en les seves pàgines web, compleixen amb tots els protocols de seguretat i privacitat en aquest tipus de serveis de missatgeria instantània. Totes dues són de pagament, com era d'esperar, al contrari que d'altres que arran de la 'caiguda' durant unes hores de whatsapp el dissabte passat, van veure augmentades les seves altes. Serà aquest el fi de l'hegemonia de Whatsapp?

dilluns, 24 de febrer del 2014

La manera de parlar fractal, segons Berto Romero

En això que una d'aquestes nits avorrides, buscant algun vídeo d'humor per youtube, vaig trobar aquesta pàgina de Berto Romero, 'Algo para pensar' hilarants reflexions, algunes més que d'altres, sobre els temes més banals. Una de les meves favorites 'Modos de hablar: Bucle, fractal y estilo trompetista', en què de seguida em vaig sentir totalment identificada amb la manera de parlar fractal, això sí, sabent tornar al punt inicial.

divendres, 21 de febrer del 2014

Coses que es poden fer amb grip

Porto des de diumenge amb grip, vaig començar sentint-me destemplada i amb molt de fred, cosa rara en mi. Jo que fins fa una setmana deia que aquest hivern no havia agafat ni un refredat comú, gràcies al meu còctel de muesli natural, civada, germen de blat i llevat de cervesa, ni aquest esmorzar sa ha evitat que l'agafi. No obstant això, estic amb un assumpte familiar, si bé el tema estàs més suavitzat, no deixa de ser-hi. Segurament, aquest estat d'estrès ha fet que em baixessin les defenses. 
Deixant l'enutjós que pot resultar no sortir de casa, l'he vist avantatges, tot i lo feble que et sents. Per exemple, ara mateix, puc contemplar asseguda en una cadira Poang al costat del balcó, els núvols esplèndids, que hi ha a Barcelona aquesta tarda. Una gran amalgama al fons sobre el mar, que es van transformant i que de vegades semblen muntanyes nevades. És una cosa que contemplo sovint, és veritat, encara que no tanta estona. Adonar-me que són les 18:13 i encara ens queda llum per estona. Una altra de les coses que faig és aprofitar per llegir estirada al sofà, just quan el sol escalfa aquesta part de la casa, el llibre que m'he autoregalat fa poc. Escoltar tota la programació de la ràdio, amb migdiades pel mig, això sí. Riure sola, i aviat escriuré sobre els beneficis de riure, amb els vídeos dels monòlegs de Berto o junt amb Buenafuente. Dormir, dormir, dormir (i paciència per a algú que necessita sortir cada dia, ni que sigui de passeig, plogui o faci fred) encara que com diu la dita " La grip és una setmana amb medicina i 7 dies sense ella"

dimecres, 19 de febrer del 2014

5000 Pensaments al dia

5.000 al dia, aquesta és la xifra de pensaments que tenim, segons els experts. No paga la pena que ens parem a reflexionar-hi? Segurament us heu trobat dient-a vosaltres mateixos, en clau negatiu, 'Sóc això' 'Sóc allò altre' 'Hi hauria d'haver dit / fet res més' o dient-vos missatges negatius, que si es repeteixen i no serveixen per aprendre, no porten a res constructiu. Tenint en compte que el que ens diem influeix en el nostre estat d'ànim (i al seu torn, un estat d'ànim negatiu ens porta a rumiar en el pitjor), no seria molt millor que aquests siguin pensaments positius, constructors de possibilitats, focalitzats en el bo i bonic de la vida, d'agraïment en lloc de queixa? Segur que sí, que ens sentiríem molt millor si ens centréssim en les nostres fortaleses i en possar-nos en allò que volem millorar així com buscar solucions als reptes que ens presenta la vida.

dijous, 13 de febrer del 2014

Dia Mundial de la Radio

Els que em coneixeu, i també ho he escrit alguna vegada per aquí, ja sabeu que no podria estar sense tenir una ràdio a prop. Puc sense la 'caixa tonta', no sense la meva ràdio i per això tinc una a cada habitació de la casa. La meva última adquisició, perquè l'anterior va caure a terra i es va trencar, va ser una Sony, d'aquestes de iaio de tota la vida, que vaig comprar en una botiga de segona per 10€, practicament nova, quan el seu preu al mercat és de 40€.  
Quan veig aquestes pel·lícules en què la família s'asseia al voltant de la ràdio com a únic mitjà de distracció, i també com a manera d'assabentar-se esdeveniments com l'inici de la Segona Guerra Mundial, em convenç encara més, per més que diguin, que la ràdio encara molta vida.  
Així que, aprofitant que avui és el Dia mundial de la ràdio, un petit, gran, homenatge al veritable inventor de la ràdio Nikola Tesla, i no Marconi com molts vam aprendre a l'escola.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Frases per reflexionar 33

La meva bona amiga Mercè m'envia aquesta frase, en una mostra d'amistat, després de llargues converses, en què el que menys importa, són les paraules. I no tant perquè jo no tingui prou necessitat d'explicar. No importen perquè aquest gest demostra la comprensió, en tots els seus registres, d'un passat, pretèrit pluscuanimperfecte, que va condicionar (passat) la meva vida
I per cert, ara ja no deixo que ho faci més.  

 "El patiment és el que ha forjat les persones més fortes, els caràcters més sòlids estan plens de cicatrius"
                          Khalil Gibran, poeta libanès 
                                                         



dilluns, 10 de febrer del 2014

L'amor, pot curar-nos?

L'amor, pot curar-nos? Doncs vull creure que sí, necessito creure que sí. Que l'amor de veritat, té el poder de donar-nos aquest suport, llum i confiança necessaris, així com ajudar-nos a treure el millor de nosaltres mateixos, aquesta fortalesa que tots tenim, per sobreposar-en les situacions més dures o en les nostres petites batalles. Aquella abraçada càlida que ens diu que tot sortirà , aquelles paraules oportunes quan el nostre món sembla esfonsar-se i sentim impotència, aquella mirada que ens reconforta en la distància 
I sento que vaig estar a punt de fer el camí amb algú que no vaig poder o no vaig saber, precisament per les meves pròpies ferides. Un camí en el qual sentir que l'amor és capaç de guarir les ferides més profundes, de vegades de la manera més subtil ...

divendres, 7 de febrer del 2014

Barcelona s'omple de llum!

 
Punt de lluna. Pati de Ca l’Ardiaca. Santa Llúcia 1

Barcelona s'omple de Llum aquest cap de setmana per celebrar les festes de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat junt amb la Mercè, en aquest link trobareu tota la programació. Us animo a que us apropeu als patis del centre de la ciutat, on algunes escoles de disseny i facultats, com la UPC, han recreat els diferents aspectes i maneres de veure la llum, imprescindible en la vostra agenda!

diumenge, 2 de febrer del 2014

Quan algú sap escoltar

Quan algú sap escoltar...
Ho fa amb tots els sentits i no ens interromp.
Respecta el nostre moment i no diu 'Això no és res, mira què em passa a mi'.
Empatitza amb els nostres sentiments i no diu 'No ho pensis'.
Compren la nostra individualitat i no treu ferro al nostre problema amb exemples de persones que ni tan sols coneixem. 
Quan algú sap escoltar-nos, ens sentim recomfortats.