Barcelona com un kaleidoscopi

L'interior de la Sagrada Familia

Dues imatges de l'interior de la Sagrada Família, amb el bonic efecte aconseguit mitjançant la combinació de colors dels vitralls.

Segueixo trobant-te a faltar

Com el sol que segueix brillant l'últim dia d'estiu, segueixo troban-te a faltar, tot i la distància...
No és només deixar passar aquest instant, m'agradaria passar-lo amb tu.
No són només els detalls de la vida que passa, els vull compartir amb tu.

Sóc afortunada

No ha passat ni un mes des que vaig acabar la feina i ja m'han trucat per una altra, amb les mateixes condicions que l'anterior, això si. Ni que siguin tres mesos, benvinguts siguin!

'No ho hem intentat encara!'

Així de rotunda em va sortir aquesta sentència per motivar, quan ahir em vaig tornar a convertir en l'English teacher de les meves nebodes, al veure que començaven amb les seves reticències i poca fe en les seves capacitats:

  "No és un 'No podem', és un 'No ho hem intentat encara!"

Doncs així, la veritat, amb el que m'importa en la meva vida ...

Ningú diria de mi...

Ningú diria l'edat que tinc * 
Ningú diria que sigui nervisosilla 
Ningú diria que em pugui agradar tant la Naturalesa (i abraçar arbres)
Ningú diria que m'agradin tant les qüestions tècniques
Ningú diria que m'interessin tant les qüestions filosòfiques 
Ningú diria que observo més del que sembla
Ningú diria que necessito tant la seguretat
Ningú diria que pateixo més del que mostro
 
  * la genètica alguna cosa té a veure

La llum de setembre

No sé quantes vegades he escrit per aquí, i per allà, sobre la llum, sobre aquesta meravella sense la qual no hi hauria vida. Em fascina, m'ha fascinat sempre i cada vegada més. Necessito viure amb la llum del sol entrant per totes les finestres, no puc estar en un lloc mal il·luminat, m'agrada crear un ambient acollidor col·locant llums estratègicament. La llum, en el seu sentit literal i el metafòric. Ai! quan algú ens il·lumina, és difícil oblidar el que roman dintre. 

Doncs bé, hi ha dos mesos en què la llum és especialment increïble, almenys per aquestes latituds en què podem apreciar el pas de les estacions. La llum del mes de juny i la del mes de setembre, ambdues tenen alguna cosa especial. Un matís molt subtil que anuncia l'arribada de l'estiu i l'arribada de la tardor, respectivament. Fixeu-vos. No és tan brillant i tot i així té alguna cosa que la fa summament especial, fascinant. Que m'obliga a contemplar-la cada matí, cada vespre, hipnotitzant-me.

Independència, per quan?

Independència, per quan? això em dic jo, que no trigui molt, que cada dia que passa és un dia que ja ha passat. I no vull veure només passar els dies, vull viure. Vull sortir d'aquí i vull sortir ja. (Avís per a navegants: tot i que coincideix amb la data, el meu anhel d'independència no va en el mateix sentit).

Quiero volar en globo

Subes alto, aprecias aún mejor la belleza de las cosas, tienes una nueva perspectiva sobre el mundo, ves el presente más claro, sientes mariposas en el estómago

Sientes que el sol cálido te abraza. Sientes pánico ante la caída

El amor es así

Es como volar en globo

Jo mai mai -Joan Dausà

Cançó de la pel·licula Barcelona nit d'estiu

Tonar al setembre