dissabte, 6 de juliol de 2013

Ser una tieta

Des que sóc tieta, des del primer nebot que vaig tenir en els meus braços tot just unes hores després d'arribar a aquest món, que poc a poc m'he anat convertint en una tieta molt estimada per ells. Els bons moments que passem junts, els jocs, les confidències, la confiança que em tenen i l'aprenentatge mutu, fa que els meus nebots siguin un puntal molt important en la meva vida, fet que veig que és mutu. El més divertit són les diferents versions del meu nom amb què m'han anat nomenant. I no només tinc nebots directes, sinó que alguns amics també em consideren com una 'tieta' dels seus fills. Fa uns mesos una amiga meva, d'origen armeni, va tenir el seu primer fill i encara que la distància encara no m'ha permès conèixer-lo personalment, ella s'encarrega de que no em perdi els seus moments més tendres. Així que em va enviant, via WhatsApp les fotos i vídeos, fent-me partícip i no només això, si no que em diu auntie, cosa que em fa especial il·lusió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!