Atzar i naturalesa

A vegades, l'atzar i la naturalesa s'uneixen per crear un bonic efecte, com aquest arc de sant Marti que sembla ser la vela d'aquesta petita embarcació

(Foto feta ahir al Port Vell de Barcelona)

L'antiblog

Aquest és un dels posts dels que feia anys que volia fer. Parlar del 'antiblog' o donar unes pinzellades del que seria. I què seria un antiblog? Doncs un altre bloc en què escriure tot allò que vull i que no tinc ganes de compartir amb ningú, que no desitjo que ningú que em conegui pugui llegir aquí, aquests temes que m'exasperen, el que no puc dir en alt, per convencionalismes socials, bàsicament. I aquestes notícies que no comento aquí perquè ja la realitat em sembla suficientment dura i crec que no cal recrear (això no vol dir que no m'importi, com dic jo).
Però no, no tinc un altre bloc-prou feina em dóna aquest bilingüe-i molt menys, un antiblog.

Tornar a escriure

Com sol passar-me cada estiu, quan arriben dies de molta calor, m'agafen unes baixades de tensió que em deixa pel terra. Tanmateix, avui ja m'he despertat sentint-me no molt bé i durant tot el matí, m'he sentit més que marejada. Cada any m'ho dic: de juliol a setembre he d'anar a viure a la muntanya. Així que he hagut de demanar un rescat en forma de recollida de la feina, per part del meu cunyat i neboda gran, perquè fins i tot per agafar l'autobús m'he vist incapaç. (Ull! ara mateix, a les 21:01, 28 º i sensació tèrmica de 31 º).

I tot i que la calor no em senta gens bé, com apassionada de saber el canvi del temps, les temperatures màximes i mínimes, la sensació tèrmica, la humitat, la durada del dia, la pressió atmosfèrica, etc, la primera aplicació que m'he baixat en el meu nou smartphone, ha estat una per a consultar-ho i en diferents ciutats del món. 

Així que, quan hagi recuperat una mica l'energia, seguiré escrivint. De fet tinc molts temes al calaix, que es van quedant i que tinc ganes de penjar aquí.

Alcohol, the effects in your brain

Si sou bebedors habituals i aquest video no fa que us ho replantejeu, al menys que estigueu informats dels efectes de beure massa, a nivell cerebral. I ja sabeu allò de "Alcohol, quant menys, millor"

Treballar a l'estiu

Chateau Eza, Monaco, Cote d'Azur

Des que treballo, que no tinc temps de gairebé res. Arribo a casa, segons el dia surto a fer running, em preparo el dinar pel dia següent i poc més, ja que com tinc una hora de viatge i em llevo d'hora, de seguida se'm fa l'hora d'anar a dormir. I com no tinc temps d'anar a cap event dels que tant m'agraden, ara sento la necessitat de passejar una mica per la ciutat i és per això que em baixo a la parada de Passeig de Gràcia i pujo caminant. Aprofito que encara hi ha molta llum, el passeig és molt agradable i gaudeixo més que mai de l'arquitectura i les coses maques que vaig veient. De fet, el viatge que faig des de la feina fins a Barcelona, té un paisatge tan lleig que necessito una cura de veure coses boniques.

Aquest estiu em toca quedar-me a treballar i a l'agost faré horari intensiu, o sigui que a partir de les 4, tindré tota la tarda per mi sola, en una ciutat buida i alhora plena de guiris àvids de 'consumir' les obres de Gaudí, paella i sangria aigualida a les Rambles, amb la pell demanant a grits que es posin crema solar i fent créixer aquesta fama de no sé què té Barcelona.

Jo, seguiré aclucant els ulls i em fixaré en tot allò que és agradable a la vista, que em dóna pau. O almenys, m'apaivaga.

No ho pensis

No pots no pensar sobre el que no sents.

Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra

La Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra. Un grup altament recomanable, amb la interessant barreja de cultures dels seus membres, la seva excel·lencia a l'escenari, les sinergies que ofereixen la millor música i la vitalitat que destil·len les seves cançons.

La vida va de segons

Des del moment mateix de la concepció, la vida va de segons. Ja ho deien les nostres àvies "Nena, això ve de segons!" En qüestió de segons, la nostra vida pot canviar radicalment i donar un gir de 180º. Moltes situacions canvien en només uns minuts i el que era fins feia poc, una situació meravellosa en les nostres vides, es transforma i va cap a un altre costat. O en només uns instants, podem veure transformada la nostra vida per bé. Qui no ha vist canviar el curs de la seva vida per situacions, decisions (de vegades precipitades), atzars, casualitats? La vida és qüestió de segons, per viure-la, per donar-la, per gaudir-la, per malbaratar, per deixar de tenir ...
Totes aquestes reflexions em van venir fa poc, amb el més banal, a la feina, mentre feia un power point i al donar-li a la tecla equivocada, pensava que ho havia perdut tot. I d'aquí, d'una cosa tan trivial com perdre (que finalment no va ser així) el treball de dies en qüestió de segons, em vaig quedar pensant que moltes vegades, la maleïda noció del temps, ens pot fer canviar el ritme de les nostres vides.

Un dilluns a 25 graus

Tinc son, he tornat a dormir malament. Em desperto i em dic, fins quan així?

Ser una tieta

Des que sóc tieta, des del primer nebot que vaig tenir en els meus braços tot just unes hores després d'arribar a aquest món, que poc a poc m'he anat convertint en una tieta molt estimada per ells. Els bons moments que passem junts, els jocs, les confidències, la confiança que em tenen i l'aprenentatge mutu, fa que els meus nebots siguin un puntal molt important en la meva vida, fet que veig que és mutu. El més divertit són les diferents versions del meu nom amb què m'han anat nomenant. I no només tinc nebots directes, sinó que alguns amics també em consideren com una 'tieta' dels seus fills. Fa uns mesos una amiga meva, d'origen armeni, va tenir el seu primer fill i encara que la distància encara no m'ha permès conèixer-lo personalment, ella s'encarrega de que no em perdi els seus moments més tendres. Així que em va enviant, via WhatsApp les fotos i vídeos, fent-me partícip i no només això, si no que em diu auntie, cosa que em fa especial il·lusió.