Bars 'de fregit'

Qui no ha sortit mai d'algun restaurant, ja sigui un de 'disseny' o el típic 'bar de cigaló' de barri, amb un sospitós olor de 'fregit'? Això tan típicament espanyol, encara que també pot trobar-se en d'altres cuines. Doncs el bloc d'El Pais 'El Comidista' ha fet un recull dels establiments en què trobar aquest inconvenient, que per cert, en ocasions també afecta les nostres artèries. No us perdeu els hilarants comentaris dels lectors, el que acaba de donar-li el toc a l'assumpte!

Ell mai no enganya!

Aquest homenet no enganya! així que des de fa dies, es ell el que surt d'aquesta Wetterhäuschen Almhütte, que vaig trobar en una botiga de segona ma de Gràcia.

Frases per reflexionar 28

Tinc la meva pròpia versiò de l'optimisme. Si no puc creuar una porta, creuaré una altra o faré altra porta. Quelcom meravellós vindrà, no importa l'obscur que estigui el presente.  

Rabindranath Tagore

Plans de present

Sembla que el més sensat és tenir projectes importants a mitjà i llarg termini, que a curt es planegen més aviat coses del dia a dia, o sense tanta importància vital (si bé jo crec que cada pas que donem és important, ja que va construint el nostre present i futur). I també dóna la sensació que l'època actual, especialment al nostre país, no ens ho està posant fàcil per fer grans plans, per la manca d'oportunitats i les retallades pressupostàries. "Jo ja només faig projectes a 2-3 mesos" em deia aquesta setmana un amic, "i si no em surten bé, passo a una altra cosa". M'explicava que fer plans de futur li semblava frustrant i que si la situació continuava així, en dos anys pensava en agafar la seva dona i fill i anar-se'n del país. Tot i la sensació que em va transmetre, confio i tinc l'esperança que, per una via o per una altra, vinguin bones oportunitats per a tots. Necessito creure que és així, per no desanimar-me!

Sortir per sortir?

Sortir per sortir? doncs millor que no, la veritat. I no em refereixo al fet de dating, que també, sinó a sortir a la nit, de festa, de gresca, de marxa de com ho vulgueu dir. Això és una cosa que amb el temps i els anys (s'entén, el conèixer-se millor un mateix) he anat aprenent. Diguem que, esquematitzant, tinc tres estadis. Un, aquell en què tinc moltes ganes, estic de molt bon humor, pletòrica. Dos, aquell en què, tot i tenir ganes, sé que estaré més tranquil·la i callada. I tres, aquell en el que el meu estat d'ànim no és l'adequat per interaccionar amb la gent i és millor quedar-se a casa. Que en realitat, li faig un favor als altres, perquè no hi seré, encara que estigui físicament, i potser fins i tot els hi doni el dia (la nit). Així que, tot i la insistència d'alguns amics en aquest sentit, i de grans promeses tipus "T'ho passaràs molt bé!"-cosa que no dubto-de vegades és millor dir No! I en aquestes ocasions-no sempre, és veritat-quan dic no, és no.

Un migdia que no torna

Miro detingudament la successió d'imatges d'un anunci de cervesa sense alcohol, que darrerament està en tots els mitjans i la primera idea amb la que em quedo és la de passar el temps del migdia a l'aire lliure i si és un dia assolellat, molt millor . D'aprofitar aquest temps, siguin quinze minuts o dues hores, per a tot tipus d'activitats plaenteres. Sol o millor en companyia, amb "temps per a tu". I aquesta frase lapidària "Cada migdia que perds, és un migdia que no torna", fa reflexionar sobre el pas del temps, què fem amb ell i el més important amb qui ho vam passar. El temps com a eix sobre el qual gira la nostra vida i que si som capaços de "Per continuar, atura't", com diu l'eslògan, com si en tenir temps per a nosaltres i no donant-lo a les "obligacions", aquest es detingués. El temps que s'escapa.

Benvingudes les biblioteques!

Vaig començar aficionar-me a anar a les biblioteques, especialment quan una de les meves germanes estudiava Filologia a la UB i em portava allà, per a que mentre ella estudiava i escrivia (he de dir que molt bé) jo estudiés el COU per entrar a la universitat. Ja abans havia estat en alguna que d'altra a prop de casa, però aquell temple del saber, amb aquelles taules de fusta, els quadres i les interminables prestatgeries plenes de llibres, em van captivar per sempre. L'edifici i el jardí romàntic em van acabar de seduir. Si bé és cert que el que estudiava podia ser més o menys motivador, fer-ho en un entorn com aquell, m'ajudava a que ho fos.

 I des de llavors, he estat en ja ni me'n recordo quantes en la meva vida i he anat apreciant les que conviden a quedar-s'hi, abstraient-me amb la lectura, les sorolloses (la Jaume Fuster estaria en el numero un d'aquesta categoria), las universitàries (El Dipòsit de les Aigües de la Pompeu, la millor). Ien  cada ciutat que visito, m'agrada apropar-me a alguna, veure com són, quins llibres tenen (inclús fer-me el carnet si és necessari, per uns dies) apreciar les diferències entre unes i d'altres. Ara que torno a estar sense feina (que no parada) m'obligo a venir, no només perquè haig de treballar en un projecte, sinó perquè m'obliga a sortir de casa, a tafanejar alguna novetat, a relacionar-me amb gent. I des que vaig començar a tenir nebots, també els he anat inculcant la meva passió per les biblioteques i pel plaer de la lectura, de voler descobrir la possibilitat de móns què hi ha dintre dàllò tan apasionante nomenat llibres.

Frases boniques per Sant Jordi 2013

Així com l'amor roman entre les fulles del llibre
també les paraules s'omplen de passió en la rosa

Així com el llibre necessita les paraules del silenci
també una lletra s'enllaça a l'altra dient-te el que no vaig gosar

Així com cada gota vermella que vesso en agafar la rosa
també el teu amor es deixa sentir en cada paraula que hi ha escrita i que diu...t'estimo!

El biaix de negativitat

Segons les investigacions, per la ment humana el que és dolent és més fort que el que és bo i és per això que es posa més atenció en les experiències negatives que en les positives, en el que es coneix com a 'biaix de negativitat'. Els estímuls negatius són més forts i dominants, i les respostes a les amenaces i fets desagradables són més ràpides que les que tenim al que ens dóna plaer i és agradable. És per això que fan falta cinc comentaris (u accions) amables per compensar una recriminació, per a que el nostre cervell compensi aquesta atenció que ha posat en el que és negatiu.

6 anys de blog!

  

6 anys ja, 6 anys d'escriptura en el blog i espero que molts més! O almenys, que no deixi mai la meva gran passió, escriure.

...t'espero tota la vida

Si no trigues molt, t'espero tota la vida.

Oscar Wilde

Lectura per Sant Jordi

Sí,  ja s'apropa Sant Jordi i molts de vosaltres esteu pensant quin llibre regalar, d'entre la immensa oferta que hi ha a les llibreries. Personalment, ja tinc el llibre, regal d'una amiga nordamericana, que ha tornat durant una bona temporada a l'altre part del món. Un petit tast de la literatura del seu país, perque conegui una mica més de NYC, ja que vol que algun dia vagi a visitar-la, a ella i al seu xicot. Així que em va regalar The New York Trilogy de Paul Auster, un dels seus escriptors favorits. 

La (veritable) magnitud de la tragèdia

Queda una setmana pel dia de Sant Jordi!

Tenir il·lusions

Al gener de fa dos anys vaig escriure la frase "Les il.lusions ens mantenen surant en el mar de la vida" i disculpeu que no sàpiga ara mateix a qui pertany la frase que, per altre banda, m'evoca una imatge amb la que no puc estar més d'acord. Tots necessitem tenir alguna il·lusió, quelcom que ens motivi en el dia a dia. Llevar-nos cada matí sabent que tenim un projecte, amb nosaltres mateixos, amb algú més, sobre un fet concret,... Precisament el dijous que vaig anar amb la meva neboda a la platja, amb un dia gairebé d'estiu, m'adonava, en veure amb quina il·lusió ella havia estat preparant el nostre plan, que moltes vegades només són petites cosetes les que ens il·lusionen. I que són, justament, les que ens mantenen "surant" dintre de les vicissituds de la vida. I vosaltres, teniu il·lusions....?

El cost d'oportunitat

A vegades hem d'escollir entre dues opcions, en molt poc temps, i amb pocs elements que ens puguin assegurar quina és la opció que millor ens anirà. En escollir una, deixem passar les oportunitats que l'altra opció ens hagués reportat, en el que s'anomena 'el cost d'oportunitat'. Així que donat que ningú em podia assegurar que la meva primera opció en la llista m'aniria bé, ara que ja no la tinc i que tampoc puc recuperar la segona, em veig de nou buscant feina. I com la faula d'Esop, em dic 'Aquesta feina no era per a mi...'. Si, tot i que era una feina! 

The best is yet to come

Temperatures primaverals

La veritat, no m'estranya que siguem el destí turístic preferit entre els europeus àvids dels càlids raigs de sol i que molts estrangers vulguin quedar-se a viure a Espanya ( malgrat tot...). Comparo les temperatures que estem tenint actualment a Barcelona, amb altres indrets d'Europa i no puc més que pensar que la llum i l'escalfor del sol, anima a qualsevol a sortir de casa i poder gaudir al llarg del dia. Tant és així que una de les meves nebodes porta dies demanant-me que, aprofitant que aquesta setmana no te classe, anem a un dia a la platja. I no us podeu imaginar la il·lusió que li fa, sobretot veient tota la preparació i els plans que farem i que comentem cada dia. Esperem que l'astre rei, es deixi veure aquell dia!

Música relaxant per la nit del diumenge 18

La meva paraula, la meva vida

Fa unes setmanes us convidava a reflexionar sobre quina paraula podria definir la vostra vida. De ben segur que teniu una o esteu en el camí de trobar-la. Personalment, i com si d'un torrent que sempre torna al mateix camí, tot i que trobi obstacles que li impedeixen seguir el seu curs, amb el pas del temps, sempre m'ha envoltat la mateixa paraula. Que m'ha acompanyat sempre, quan ni tan sols n'era conscient. Que ha definit cadascuna de les meves passes, dels meus assoliments. Que ha estat el pilar sobre el que  m'he construït i deconstruït. Que és la força, i en ocasions el patiment, que empeny la meva vida. Que dirigeix les meves accions i em frena d'altres. Que fa que pugui treure lo millor de mi mateixa. Que em manté viva. 

8 hores a Paris

Tour Eiffel

Voleu una definició del luxe? Us deixo aquesta. Passar un dia com el d'ahir, a París. Dinant al sol primaveral d'un dia sense pluja, en una terrasseta- amb les seves corresponents flors en les taules- amb un bon vi, Côtes-du-Rhône i en la millor de les companyies que podria, en la Rue Lepic, en Montmartre. Visitant alguns dels imprescindibles, Notre Dame, Montmartre, Sacré Coeur i Tour Eiffel. Les 8 hores millor aprofitades, amb els moments parisins més hilarants i amb un timing que donava fins i tot per un speech, per part meva, sobre l'etern debat 'nature-culture' i la magnífica integració dels arbres, encara sense fulles, entre el ferro de l'obra de Gustave Eiffel,... i amb el cel de Paris, que es va deixar veure en tot el seu esplendor primaveral, essent testimoni d'aquests moments de felicitat. I es que fer-me feliç, costa tan poquet a vegades...

Notre Dame

Sacré Coeur

Casa de Theo Van Gogh, on va viure Vincent de 1886-1888