La vie est belle

No perquè ho digui l'anunci del perfum, amb el mateix nom, d'una coneguda marca francesa de perfums. Ni per la pel·lícula, un clàssic ja del Nadal. La vie est belle, perquè sí.

Però no puc evitar buscar a la pàgina web del perfum, com ho han desenvolupat i si, tal i com imaginava, trobo tota una explicació, des de l'eslògan escollit fins com es va rodar l'anunci. He de reconèixer que el que més m'agrada, és el nom del perfum i els fils de strass (cristals de Swarovski potser?) amb els que els assistents a la festa semblen lligats a un guió preestablert. La veritat és que es un anuncio ple de simbologia i digne de ser estudiat fins l' últim detall. Per exemple, tots els assistents a la festa van vestits de negre (el negre és l'absència de color, és un color sense color), mentre la protagonista i la que decideix trencar amb aquests convencionalismes, porta un bonic vestit blanc. El blanc és la suma de tots els colors, és el color de la llum, s'associa amb el bé, la veritat, el que és nou,... I el que es deixa entreveure en aquesta festa és, precisamente que cadascú és lliure d'escollir el camí de la seva pròpia vida, de la seva pròpia vida bella.

Una imatge de tendresa 5

La meva neboda de 4 anys, portant-li una diadema "amb un osset pel que el vegi" per posar-li a un gat que, de tant en tant tenim com a convidat. I no només això, sinó que ella porta la mateixa, "per anar iguals". Hi ha res més tendre?

Bon Nadal

Que no s'acaba el món!

Si s'acostuma a dir la frase "Que no s'acaba el món!" per treure ferro a un problema, em sembla que avui amb més motiu (tot i que encara queda dia...). I aqui el que ha donat de sí, sempre amb l'humor necessari, l'assumpte.

Regala'm el que més m'agrada

Regala'm temps. Regala'm una abraçada. Això m'ha vingut al cap, de manera automàtica, mentre pensava en el pròxim post que volia escriure, relacionat amb els regals de Nadal. Vaig pensar en escriure sobre això quan, estant amb una amiga que m'explicava els regals que havia de fer a la seva família, especialment als nens, li vaig preguntar què li agradaria que li regalessin. Em va dir que tenia de tot! I vaig pensar que és veritat, que realment, del material, tenim fins i tot de més. I així, durant aquest temps he estat elaborant tota una llista de 'coses' per regalar, totes elles intangibles o si més no, el seu efecte en l'ànim, és més intens que el que produeix un objecte, és més perdurable a nivell emocional que el físic. Tot i que he d'admetre que m'agrada molt que em sorprenguin amb algun detall i que darrere d'un regal s'acostuma a invertir temps en pensar què seria especial per aquesta persona (o això és el desitjable!), què li podria fer il·lusió, què li agrada especialment , per no parlar de diners (tot i que no sempre el més car aconsegueix enlluernar ...), també és veritat que m'agraden els detalls del dia a dia, que són com un regal. Allò que més que desembolicar, ens embolcalla en rebre'l. El que ens fa la vida més alegre, més feliços,... Que em regalin el que més m'agrada. 
I el millor regal que podem rebre, és allò que sabem que a l'altre més li costa donar-nos, la seva paciència, la seva escolta, el seu temps, ... aquests petits actes d'amor que demostren que un 'surt' de si mateix.

Looshaus und Glühwein

Després de dos dies al llit per un fort refredat- la combinació de tardor-sol-terrassa-cafè, pot portar aquestes conseqüències- avui necessitava sortir, ni que fos a l'hora del sol. M' he arribat fins la Pedrera per veure l'exposició Les altres Pedreras, en la que es poden veure els plànols, maquetes i objectes de sis edificis coetanis del de Gaudí, realitzades per grans figures de l'arquitectura europea de principis del segle XX. De tots els edificis, m'ha fet especial il·lusió veure el de l'austríac Adolf Loos, la sasteria Goldman & Salatsch o "Looshaus" a la Michaelerplatz, a Viena. Per un moment, al veure la fotografia de l'edificio, he vist aquella paradeta de Glühwein que vaig trobar precisamente allà mateix, fa 4 anys. Era un dia clar, amb temperatures sota cero i em dirigia cap als meravellosos Weihnachtsmärkte. I en voler treure'm el fred que sentia, em vaig comprar un per recomfortar-me. I ja ho crec que ho va fer! Llavors vaig entendre com els vienesos podien aguantar passejant amb aquelles temperatures, gaudint de la orquestra que tocava una bonica música, dels putxinel·lis pels menuts, de l'ambient nadalenc, no importava si començava a nevar...i llavors em va semblar que estava dintre d'un conte de Nadal....

Només n'hi ha una

Vols passar la resta de la teva vida fent quelcom que no t'agrada?
Invertint el teu temps, diners, esforç en estar amb persones que no t'aporta res?
En fer coses que no t'omplen?
En no ser fidel a tu mateix?
En simplement passar per aqui?
En no experimentar intensament tot el que conlleva viure?
En no sentir-ho?
Només hi ha una.
Només hi ha una vida.

12-12-12, Una data especial?

Per a molts, dates com la d'avui, adquireixen un significat especial. Casualitats o no, avui 12-12-12 i esperant desde feia dies rebre una resposta, mirar el correu, m'ha omplert d'alegria (i en aquets moments d'alegria, es quan més m'hagués agradat tenir a algú al costat amb qui compartir-ho). Una simple paraula en un email (acadèmic) que, confio, significarà bastant en la meva carrera i que ha dibuixat un somriure, que feia temps que em costava perfilar, durant tot el dia. I casualitats o no, m'he adonat de que eren les 12:12, quan ho he llegit..

Pensant només en mí: neurobiologia, filosofia i la idea del "yo"

Un calendari d'advent dels germans Grimm

Recordeu els calendaris d'advent de la nostra infància? Quan esperàvem per obrir les finestretes i veure quina sorpresa s'amagava darrera de cadascuna? Doncs el Goethe Institut, en un projecte germano-italià i amb motiu del 200º aniversari dels contes dels germans Grimm, ha creat aquest original calendari. Cada finestreta conté un curt amb la reinterpretació d'alguns dels contes dels famosos germans. Per saber què hi ha darrera de casacuna, haureu d'anar  a la pàgina del Goethe Institut.

Color Pantone 2013 Verd Maragda

Per l'any 2013 que estem a punt d'estrenar, la casa Pantone ha escollit el color Verd Maragda , en concret el seu to Pantone 17-5641. Tinc sort, perquè el verd és un del meus colors favorits, desprès del vermell, com ja vaig deixar caure, i concretament el to 'verd maragda' em sembla d'una intensitat, elegància i luminositat increible. Potser l'han escollit per donar un toc d'esperança en aquest any que, sembla, encara sen's farà costa amunt.

Espanyols 'especialitzats' en...atur?

Ahir vaig trobar aquesta noticia en el Huffington Post, en la que la xarxa de feina LinkedIn, va analitzar com els empleats descrivien les seves característiques laborals, en diferents països del món. La paraula més utilitzada va ser 'creatiu' i en el nostre país, 'especialitzats'. Una noticia si més no curiosa tenint en compte que, ara mateix, estem 'especialitzats' en arribar als gairebé 6M d'aturats...

Sankt Nikolaus

Avui, dia en què va morir l'any 342, se celebra Sant Nicolau de Myra (la actual Turquía) en molts països del centre d'Europa, on cadascú li dóna un nom difrent. A la meva escola seguíem la tradició, com fan a Alemanya, i el 6 de desembre Sankt Nikolaus ens deixava mandarines, nous i galetes mentre cantàvem "Lustig, lustig, traleralera...". I malgrat tenir molts records gens grats d'aquella fèrria disciplina, seguir les tradicions alemanyes, amb les seves cançons, van ser moments d'alegría que sempre han quedat en la meva memòria.  

"Un juego moderno" l'origen dels grans magatzems

Ara que ja estem ficats de ple en la voràgine consumista pre-nadalenca, que no és incompatible amb buscar un regal amb carinyo e il·lusió pels nostres éssers estimats, us enllaço aquest interessant documental de TV2, "Un juego moderno". Explica l'origen dels grans magatzems i com van canviar els costums a l'hora de comprar i d'apropar al consumidor a una, creixent, oferta de productes, fins els nostres dies.

Música relaxant per la nit de diumenge 17

Vull moixaines

Vull moixaines. Amoixar i que em facin moixaines. I què es? És això. Segurament implica això i quelcom més....