31 d'Agost

La temperatura ideal a Barcelona

Pluja... per fí!! Pluja a Barcelona, que refresca, neteja l'ambiente i deixa aquell aire pre-tardor que tant m'agrada. El pas d'una estació a una altra, de manera subtil, superpossant-se l'una amb l'altra. Tant és així, que he sortit a fer footing quan començava a ploure. I la temperatura, la temperatura ideal, la que me m'agradaria per tot

 l'any (actualment 21º).

Dietashopping contra el consumisme

Ilustració de Sarah Lazarovic

Aquesta notícia em va com anell al dit- i per cert, no us perdeu les il·lustracions del projecte de la seva protagonista- ja que fa dies que volia fer un altre post sobre el consumisme i aquestes falses necessitats que crea la societat de consum. Sarah Lazarovic, és una il·lustradora, escriptora i cineasta canadenca, que s'ha propossat demostrar que no hi ha necessitat de comprar-se res de roba durant un any. I no només que no és necessari, sinó que és possible vestir-se amb el que un té en l'armari, en el que s'anomena 'dietashopping'. Aquí teniu l'entrevista. Jutgeu per vosaltres mateixos i segur que més d'un i d'una (si bé és veritat que en això nosaltres sembla que tenim més 'pressió' per anar a la moda) us convenç.

Com un rellotge suís

És com un rellotge suís. La precisió del mecanisme. La minuciositat. L' amor pel detall. Les horas de dedicació. La paciència per intentar encaixar les peces, una vegada i una altra. El saber dominar els racons més amagats. La satisfacció de la feina ben feta. I sobretot, un resultat a ulls dels altres, d'una gran bellesa, elegancia i simplicitat. Aparent simplicitat.

Amb quin color us sentiu identificats?

L'afecte físic

El sexe no sempre és afecte físic, tot i que hi ha qui ho confongui. No vol dir que en aquell no hi pugui haver aquest, però s'ha de saber distingir molt bé. Encara diria més. És millor si hom sent que es tracta d'afecte físic. Molt millor!

Només necessito un

Amar intensamente. Sentirse enamorada. Añadir conocimiento y beber de él. Mostrar las claves para acceder al interior y mejorar la vida de los demás. Escribir para no olvidarla.
Dijeron tres. Yo solo necesito dos. O tal vez uno... Que me acompañen en el viaje.

Fotos de grup

Llegeixo la noticia de que un grup d'amics d'Estats Units, s'han estat fent una foto cada cinc anys. El resultat, poder veure com ha passat el temps, conservant l'amistat. I no només l'han fet durant 30 anys. Han estat sempre en el mateix llac de California, Copco,  i en la mateixa pose! Això em recorda les fotos de grup que també ens feiem quan erem petits i que ara, jo també repeteixo amb la meva familia. Bé, en realitat tothom que hagi tingut una reunió amb mi, sigui del tipus que sigui, sap que sempre dic allò de 'Eh! falta la foto de grup!' ja siguem cinc o 30. De fet la darrera multitudinària, va ser la que ens vam fer tota la familia paterna, en un bonic hotel amb el mar de fons, per Nadal (celebrar-la en la Costa Brava, et dóna aquestes instantànies). I si la part tècnica pot ser de lo més divertit- buscant el millor enquadre, repetint-la mil i una vegades perque sempre hi ha algú que es mou, algún nen que plora, el que tanca els ulls, el despistat que falta,...- lo millor, és el record que queda d'aquell dia. I així, en tornar-la a veure, amb el pas del temps, es recorden les vivèncias, les anècdotes, les emocions viscudes,...Per a mi no hi ha millor regal!! així que cada any, agafo als meus nebots i els hi faig la ja tradicional foto de grup de la seva 'tieta', que encara que els hi pugui semblar, en ocasions, quelcom pesat per tot el que porta (quanta més canalla, major és el risc de plors i fugues), sé que quan siguin grans, miraran amb il·lusió i carinyo aquestes fotografies i com s'han anat incorporant nous membres en la familia. Ahir vaig intentar fer-la, aprofitant que ja han tornat dels campaments. Deu n'hi do quin desgavell!! si no era un, era l'altre que plorava, no volia posar-se i s'allunyava del grup. Sort que els grans ja saben possar seny entre els seus germans i cosins i em van ajudar. Al final, vaig fer unes quantes de camí cap al Parc de Santa Amelia, amb més versions en tornar a casa. Resultat final: comprovar com cadascú mostra la seva personalitat o el moment en el que l'agafa la fotògrafa...

Avantatges de saber idiomes

Torre de Babel. CaixaForum 'Torres y Rascacielos'

Busco una revista en francès per la meva mare, idioma que domina junt amb el portugués i una mica d'alemany. Desprès d'una cerca infructuosa per tots els kioskos de Passeig de Gràcia i en veure que el número ja s'ha esgotat, m'assec en una terrassa de Rambla Catalunya per prendre un cafè. Darrera meu hi ha asseguts dos nois i dos noies. Estats Units, Itàlia i Mèxic, componen l'internacional grup. La italiana els ensenya el seu idioma conjugant el verb 'fare', concretament amb 'fare l'amore'. No puc evitar somriure en escoltar la pronunciació i les ganes, literals o metafòriques, amb les que ells s'esforçen en repetir una i una altra vegada la conjugació d'aquest verb.
Surto per les festes de Gràcia i en un concert, escolto la conversació entre dos argentines i una noia de Saragosa. Aquesta, que explica que porta 3 anys vivint a Barcelona, els hi diu, en un to una mica despectiu, que el català no. Que no l'interessa per res aprendre'l. M'apropo fins el carrer guanyador del 2n concurs de carrers guarnits. Un dels de la Comissió de Festes, és un irlandès que porta anys a Barcelona i té un perfecte català, que ja l'agradaria a més d'un polític del nostre país.
M'envien una oferta de feina. Un dels requisits, disponibilitat per viure a Alemanya i tenir el B1 (que no, encara estic treballant, però encara no el tinc).
La noia italiana que viu amb nosaltres m'explica que a la seva classe de català, del Consorci de la Normalització Lingüística, hi ha gent de totes les parts del món i que si mostren aquest interès, és per feina.  

Encara hi ha qui creu que el saber idiomes no és una avantatge i que els que som bilingües no tenim més facilitat per aprender un tercer o quart idioma?

I ara...Paris

El puzzle que estic fent ara, 'd'efecte fusta'. Com dic jo, "És la meva Playstation".

J. S. Bach's Brandenburg concerto

Una imatge de tendresa 4

"Cabres, montanyes nevades, un riu petit, cavalls que seran els meus amics". Així em descriu la meva neboda de gairebé 4 anys, el que veurà quan vagi a buscar a la seva germana, que està de campaments. I jo, que quan es tracta d'entusiasme, i si hi ha un viatge amb paissatges bonics pel mig, no hi ha qui m'iguali, li dic que per les nits veurà les estrelles i... de seguida m'aclara, que també veurà la lluna, "i les seves filletes que són les estrelles i els fillets la pluja" i davant aquesta desbordant imaginació, li pregunto pel sol i em contesta, molt segura, que "el sol és la mamà". I m'acomiado d'ella i de la seva germana, amb aquella sensación de que no hi ha res més meravellós, no hi res que m'ompli més de tendresa, que  aquest univers infantil, que no hauríem de perdre mai.

El Sol

Vermell, brillant, resplendent, explossiu, creador, foc, estimulant, taronja,càlid, il·luminador, fascinant, vitalista,... El Sol

Camps de lavanda a la Provença

 Camps de lavanda, la Provence, França

No tinc aquesta capacitat

No tinc aquesta capacitat... tant de bo la tingués!! segurament ara no em sentiria així. Tot i que...tampoc seria fidel a mi mateixa. És el preu que s'ha de pagar per ser coherent.

Una veritable història d'amor

...I el seu rostre, resplandeix quan m'explica el que portava temps esperant que passés i expressa la felicitat d'una veritable i autèntica història d'amor. D'aquelles històries que et demostren que construir un veritable amor, pot ser com una carrera plena d'obstacles i en la que res és impossible. Moltes felicitats!!

Passar l'estiu en (la) Diagonal

Encara que només sigui baixar de Sant Gervasi a la Diagonal, suposarà un canvi- i molt en la meva situació- per a passar lo millor possible aquest estiu a la ciutat. Així que gràcies a una molt bona amiga, que em deixa el seu pis, canviaré de context (això tan necessari) sense moure'm de Barcelona.