A on va anar a parar el penal de Ramos?

Les xarxes socials i per internet, no han trigat gaire en fer mofa de la fallada del penal del pobre Ramos....i als culés sembla que se'ls hi ha passat una mica la 'depre' del passat dissabte...

Conquerir a una princesa és així de fàcil!

Si veure passar als molts 'cavallers', pels carrers de Barcelona, llança o rosa en mà, en busca de les seves princeses, ja és una estampa bonica de veure, si han passat abans per la barberia i s'han arreglat per estar ben guapos i rebre un petó (o els que facin falta) de les seves estimades, assegura tenir un dia de Sant Jordi rodó!!

Ja fa 5 anys...

Avui fa 5 anys que vaig obrir el meu blog, 5 anys...és diu aviat! Us agraeixo molt les vostres visites i els vostres comentaris, aquí i afora. 

Com diu un amic meu "Lupe, lo teu és 'la paraula'". I potser té raó... Segurament, en cinc anys i havent fet 605 entrades, algun cop us he fet riure, reflexionar, sorprés, no heu entés res de res, no heu estat d'acord o fins i tot us heu pogut ofendre (i perdoneu-me si ha estat així).

Per la meva part, crec que només dos entrades poden mostrar realment quelcom substancial, veritable i sentit.

La llum que busco dintre

I quan vaig ser conscient del que significava per a mi, literal i metafòricament, que la he estat buscant al llarg de la meva vida. Estigui on estigui, viatgi per fora o per dintre.

En les coses que dic i escolto, en les que penso i veig. En les que sento...

En les lectures, els paisatges que em maravellen, el que m'estimula, les coses boniques que contemplo.

En les emocions que em produeixen la gent que m'envolta, en els seus detalls amables, els seus somriures, els seus gestos...

La llum del capvespre, que corria per atrapar, com buscant que em continués protegint.
La llum després d'una tempesta. La llum que il·lumina els meus matins. La llum que busco dintre.

Quin llibre regalar per Sant Jordi?

Quin llibre regalar aquest Sant Jordi? doncs a dir veritat, el llibre és el de menys... hi ha tants on triar! però, el que importa és la rosa, que la rosa, és sempre la mateixa. O almenys, el carino amb el qual es regala. Una bonica flor. Una flor solament? noooooo, la rosa el dia de Sant Jordi simbolitza molt més. Simbolitza l'amor cap a la persona a la que es dóna, l'amor que dones i l'amor que reps. 

L'altre dia l'explicava a una italiana que viu a casa meva, el que és aquesta festa a Barcelona. Les tradicions, com es viu, l'ambient que es respira i que no s'ho podia perdre, sola o acompanyada. Em deia que era un dia que donava 'mal rotllo' sortir a passejar i veure tot l'ambient, si s'estava sense parella. Després d'hores de conversa i de convèncer-la que deixés el seu orgull a un costat i lluités pel noi amb el qual sembla que la cosa, ara, va pel bon camí, espera 'en candeletes' passar el seu primer Sant Jordi, amb un català, rosa inclosa, per suposat. 
Seria tan bonic rebre una...encara que molt em temo que més aviat hauré de conformar-me amb comprar-me un llibre, potser el de Benjamin Kunkel, Indecisió, a la presentació del qual vaig anar a la Central fa unes setmanes i em va convèncer. I això sí, veure les mostres d'amor, i que consti que el dia de Sant Jordi és una de les meves tradicions favorites, que es prodiguen ells i elles i comprovar que l'amor segueix movent el món ...afortunadament!!

El Petó de Gustav Klimt

 

A qui no l'agrada fer petons i que els hi facin!! Aquesta obra de Gustav Klimt sempre m'ha fascinat, pel que transmet, pel que deixa intuir... Quan el vaig poder contemplar, al Palau del Belvedere, a Viena, hi havia al costat un guarda de seguretat apuntant, ves a saber què, en una llibreteta. Potser les reaccions dels visitants quan el veien per primer cop.

Què és l'Afecte

Fulfillment (The Embrance), Gustav Klimt, 1905-09