Caminant prop de casa meva, m'he trobat aquesta llista de la compra. Nomès d'ajupir-me, recollir-la i llegir-la, he pensat que era "deliciosa". Per la seva concreció, la seva capacitat de sintesi, el seu ordre de lo més important a lo menys (?)...La plasmació de les necessitats bàsiques d'una persona, en un minúscul tros de paper. Només espero que la propietària (alguna cosa em diu que és d'una dona) no l'hagi perdut abans d'anar a la compra. Si, com passa a l'hora de memoritzar un llistat de paraules, s'acostumen a quedar la primera i la darrera, estic segura que el vi i les birres, no faltaran en la seva nevera.
diumenge, 30 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
Si mai em vols fer un regal...
Si mai em vols fer un regal…
Que sigui una abraçada ben forta. Així em sentiré més arrelada a la vida.
Que sigui una posta del sol. Així m’adonaré de que la felicitat té molts matisos.
Que sigui un cap de setmana en una cabana de fusta. Així podré gaudir més del silenci de la Natura.
Que sigui una ploma. Així podré signar el nostre compromís.
Que sigui una passejada tota sola. Així em trobaré amb mi mateixa i tornaré nova.
Que siguin unes confidències. Així sabré com et sents i et comprendré millor.
Que sigui un bon programa, un bon llibre. Així la meva curiositat es veurà saciada
Que sigui una mirada de complicitat. Així no hauré de preguntar el que és obvi.
Que siguin unes espelmes. Així la tènue llum em farà veure-ho tot més clar.
Que sigui una explicació oportuna. Així no em capficaré innecessariament.
Que sigui un coixí (o dos). Així em reafirmaré en lo tendre que pot ser la vida.
Que sigui una trucada. Així sabré que sempre estàs quan més ho necessito.
Que sigui una imatge feta per tu només per a mi. Així sabré que has observat el món com ho faria jo.
Que sigui escoltar-me sense haver de dir res. Així sentiré que t’importa el que et dic i et poses en el meu lloc.
Que sigui un viatge sorpresa. Així comprovaré que no sempre s’ha de planificar tot.
Que sigui una manteta de sofà. Així sentiré el caliu de tornar a la meva acollidora llar.
Que sigui sortir al camp desprès d’un xàfec. Així els meus pulmons s’ompliran de vida.
Que sigui un raconet en el qual poder escriure tranquil•lament. Així sortirà lo millor de mi mateixa.
Que sigui un oli d’ametlles. Així no m’oblidaré del que és tenir la pell fina.
Que sigui una nit freda observant les estrelles. Així sabré quina és la que guia la meva vida.
Que sigui conèixer altres realitats. Així em farà ser més conscient del que puc fer pels demès.
Que sigui un despertar molt dolç. Així assaboriré la vida tal com ve.
Que sigui un joc nou que em faci pensar. Així comprovaré que hi ha moltes maneres d’aprendre.
Que sigui observar la Lluna. Així aprendré que l’amor també passa per fases.
Que sigui un bloc en blanc. Així podré començar, a escriure, la vida de nou.
Que sigui una discussió a temps. Així no me’n aniré a dormir derrotada.
Que sigui una planteta, una flor. Així tindré cura d’un trosset de Terra.
Que sigui mirar com passen els núvols. Així esbrinaré quan s’apropa la tempesta.
Que sigui ser tu mateix. Així sabré que vols compartir la vida amb mi.
Que sigui una abraçada ben forta. Així em sentiré més arrelada a la vida.
Que sigui una posta del sol. Així m’adonaré de que la felicitat té molts matisos.
Que sigui un cap de setmana en una cabana de fusta. Així podré gaudir més del silenci de la Natura.
Que sigui una ploma. Així podré signar el nostre compromís.
Que sigui una passejada tota sola. Així em trobaré amb mi mateixa i tornaré nova.
Que siguin unes confidències. Així sabré com et sents i et comprendré millor.
Que sigui un bon programa, un bon llibre. Així la meva curiositat es veurà saciada
Que sigui una mirada de complicitat. Així no hauré de preguntar el que és obvi.
Que siguin unes espelmes. Així la tènue llum em farà veure-ho tot més clar.
Que sigui una explicació oportuna. Així no em capficaré innecessariament.
Que sigui un coixí (o dos). Així em reafirmaré en lo tendre que pot ser la vida.
Que sigui una trucada. Així sabré que sempre estàs quan més ho necessito.
Que sigui una imatge feta per tu només per a mi. Així sabré que has observat el món com ho faria jo.
Que sigui escoltar-me sense haver de dir res. Així sentiré que t’importa el que et dic i et poses en el meu lloc.
Que sigui un viatge sorpresa. Així comprovaré que no sempre s’ha de planificar tot.
Que sigui una manteta de sofà. Així sentiré el caliu de tornar a la meva acollidora llar.
Que sigui sortir al camp desprès d’un xàfec. Així els meus pulmons s’ompliran de vida.
Que sigui un raconet en el qual poder escriure tranquil•lament. Així sortirà lo millor de mi mateixa.
Que sigui un oli d’ametlles. Així no m’oblidaré del que és tenir la pell fina.
Que sigui una nit freda observant les estrelles. Així sabré quina és la que guia la meva vida.
Que sigui conèixer altres realitats. Així em farà ser més conscient del que puc fer pels demès.
Que sigui un despertar molt dolç. Així assaboriré la vida tal com ve.
Que sigui un joc nou que em faci pensar. Així comprovaré que hi ha moltes maneres d’aprendre.
Que sigui observar la Lluna. Així aprendré que l’amor també passa per fases.
Que sigui un bloc en blanc. Així podré començar, a escriure, la vida de nou.
Que sigui una discussió a temps. Així no me’n aniré a dormir derrotada.
Que sigui una planteta, una flor. Així tindré cura d’un trosset de Terra.
Que sigui mirar com passen els núvols. Així esbrinaré quan s’apropa la tempesta.
Que sigui ser tu mateix. Així sabré que vols compartir la vida amb mi.
diumenge, 16 de maig del 2010
C de Cordura
C de Cabdal, C de Cabòria, C de Cabreig, C de Cadira, C de Caigut, C de Càlcul, C de Calés, C de Calma, C de Cap, C de Cara, C de Carpetada, C de Carril, C de Cement, C de Cens, C de Cert, C de Cinglar, C de Ciutadania, C de Clar, C de Clau, C de Coaccionar, C de Cobrament, C de Colom, C de Comerç, C de Comptes, C de Complicat, C de Comptabilitat C de Concòrdia, C de Conduir, C de Confirmar, C de Confús, C de Congruent, C de Conservar, C de Consens, C de Consol, C de Consulta, C de Conte, C de Contestar, C de Contraordre, C de Contraproduent, C de Contrariar, C de Contuberni, C de Corroborar,C de Cost, C de Cotxes, C de Criticable, C de Cullerada, C de sentit Comú.
divendres, 14 de maig del 2010
No em trauré la cuirassa
Quan em descuido i em trec la cuirassa, les conseqüències són devastadores. Mentrestant, rellegiré "El caballero de la armadura oxidada".
dimarts, 11 de maig del 2010
"Singulars" de Jaume Barberà
Us deixo l'entrevista que va fer ahir Jaume Barberà en el seu programa "Singulars" (Canal 33, lunes 22:55) a Mario Alonso. El doctor Alonso va fer una magnífica exposició sobre la importancia de mantenir una actitut positiva davant les dificultats.Feia temps que no veia una entrevista tan ben portada i un entrevistat que s'expressi amb aquesta qualitat professional i humana. Us animo a que veieu la resta d'entrevistes de "Singulars", que es poden recuperar en la web de TV3.
dissabte, 8 de maig del 2010
Festa del Comerç just i la Banca ètica
Aquest matí he anat a la Festa del Comerç Just i la Banca ètica que es fa cada any. Malgrat que se celebra a molts barris de Barcelona, he anat a la de Sarrià. Curiosament, coincideix amb la d'El comerç al carrer que també aprofita els primers caps de setmana de maig ja que, encara no fa gaire calor i la gent encara no ha començat l'èxode propi dels caps de setmana de juny i juliol. En ambdues es posen parades de productes diversos i d'associacions del barri, partits polítics, etc. Tot s'hi val. Si bé en la de Comerç Just, les parades eren menys de 10, encara que això sí, tenia paellada popular i un concert, els del comerç tradicional (no sé si dir capitalista, com si l'altre no ho fos...) tenien centenars de parades i el perfil del visitant, era clarament molt diferent. No obstant, això no té res a veure i es poden dur a terme accions de comerç just i solidari amb qualsevol perfil.
I què és el que es vol aconseguir amb les festa de Comerç Just?. Doncs conscienciar la gent que, almenys s'informi de què i qui hi ha darrere dels productes que comprem (el que mengem i el que vestim). De les condicions de treball dels que han produït aquests articles i quins beneficis socials hi ha a cada producció. De com repercuteix al medi ambient i a la nostra butxaca.
Perquè, a fí de comptes, tots volem viure bé, malgrat que n'hi ha molts que no arriben ni a viure dignament. Que hi ha entitats financeres que es dediquen a invertir els seus beneficis a favor de projectes socials, tenint la solidaritat com a raó de ser, com FETS que es dedica a promoure les finances ètiques i solidàries (Aquests donen una sèrie de xerrades a la Casa Orlandai, els Cafès Econòmics).
I ja que parlem de consumir, consumim amb sentit i sensibilitat. Mireu l'etiqueta de la roba que porteu?. Està feta, majoritàriament, a Xina, Marroc, Mèxic o Bangladesh?.Os heu parat a pensar en les condicions dels treballadors de la indústria téxtil en aquests països?. Segurament, us sonaran les maquilas d'Amèrica Central i Àsia. La ferotge indústria téxtil, de la qual tots som partícips en major o menor mesura, beneficia a uns quants i empobreix, encara més, a molts milers, que no tenen cap altra opció, expulsats de l'agricultura, que acollir-se a aquest mode de subsistència.
No sé si heu sentit a parlar de la campanya duta a terme per Setem, Ropa limpia, per la qual volen conscienciar al consumidor sobre les condicions de treball que hi ha al sector téxtil, consumit majoritàriament pels països desenvolupats. Us recomano que us llegiu algunes de les publicacions sobre els acords amb marques molt conegudes. El reportatge, China Blue, rodat en una fàbrica téxtil de la Xina, tracta de tot això.
Informació, conscienciació i...ACTUACIÓN!. I ara ve la pregunta del milió, què podem fer nosaltres?. No crec que tinguem la clau de la solució, si bé, si tots posem el nostre granet de sorra, podem aconseguir grans canvis. Aconseguir que canviem la nostra manera de consumir, porta temps i educació, sobretot això últim. Però hi ha alguna cosa més que, sobretot en temps de vaques flaques, es fa més patent, la qüestió econòmica. Compareu el preu, posem per cas, d'una samarreta normal i corrent d'una gran cadena i d'una botiga de comerç just. Evidentment, la segona és més cara. I és així perquè se li paga un preu just al treballador. Però, com no resistir-se a anar a la moda i a tan baix preu en aquesta societat consumista en la qual cada setmana s'hi poden trobar novetats a les botigues?. Ahir ho comentava amb una amiga i, malgrat que ella treballa al sector de ls ONG's ( i a la qual des d'aquí li desitjo un feliç viatge de feina a Namíbia) em deia que, ara mateix, la seva economia no li permet consumir productes de comerç just. Que tant de bo pogués ajudar més, malgrat que ja ajuda d'una altra manera.
Jo crec que s'ha de realitzar un canvi de paradigma en el qual hi hagi una altra sèrie de valors darrere i, en conseqüència un canvi en els hàbits de consum. Espero i confio, que no sigui només una quimera, una festa anual per rentar les nostres consciències.
Perquè, ja que consumim, fem-ho bé.
I què és el que es vol aconseguir amb les festa de Comerç Just?. Doncs conscienciar la gent que, almenys s'informi de què i qui hi ha darrere dels productes que comprem (el que mengem i el que vestim). De les condicions de treball dels que han produït aquests articles i quins beneficis socials hi ha a cada producció. De com repercuteix al medi ambient i a la nostra butxaca.
Perquè, a fí de comptes, tots volem viure bé, malgrat que n'hi ha molts que no arriben ni a viure dignament. Que hi ha entitats financeres que es dediquen a invertir els seus beneficis a favor de projectes socials, tenint la solidaritat com a raó de ser, com FETS que es dedica a promoure les finances ètiques i solidàries (Aquests donen una sèrie de xerrades a la Casa Orlandai, els Cafès Econòmics).
I ja que parlem de consumir, consumim amb sentit i sensibilitat. Mireu l'etiqueta de la roba que porteu?. Està feta, majoritàriament, a Xina, Marroc, Mèxic o Bangladesh?.Os heu parat a pensar en les condicions dels treballadors de la indústria téxtil en aquests països?. Segurament, us sonaran les maquilas d'Amèrica Central i Àsia. La ferotge indústria téxtil, de la qual tots som partícips en major o menor mesura, beneficia a uns quants i empobreix, encara més, a molts milers, que no tenen cap altra opció, expulsats de l'agricultura, que acollir-se a aquest mode de subsistència.
No sé si heu sentit a parlar de la campanya duta a terme per Setem, Ropa limpia, per la qual volen conscienciar al consumidor sobre les condicions de treball que hi ha al sector téxtil, consumit majoritàriament pels països desenvolupats. Us recomano que us llegiu algunes de les publicacions sobre els acords amb marques molt conegudes. El reportatge, China Blue, rodat en una fàbrica téxtil de la Xina, tracta de tot això.
Informació, conscienciació i...ACTUACIÓN!. I ara ve la pregunta del milió, què podem fer nosaltres?. No crec que tinguem la clau de la solució, si bé, si tots posem el nostre granet de sorra, podem aconseguir grans canvis. Aconseguir que canviem la nostra manera de consumir, porta temps i educació, sobretot això últim. Però hi ha alguna cosa més que, sobretot en temps de vaques flaques, es fa més patent, la qüestió econòmica. Compareu el preu, posem per cas, d'una samarreta normal i corrent d'una gran cadena i d'una botiga de comerç just. Evidentment, la segona és més cara. I és així perquè se li paga un preu just al treballador. Però, com no resistir-se a anar a la moda i a tan baix preu en aquesta societat consumista en la qual cada setmana s'hi poden trobar novetats a les botigues?. Ahir ho comentava amb una amiga i, malgrat que ella treballa al sector de ls ONG's ( i a la qual des d'aquí li desitjo un feliç viatge de feina a Namíbia) em deia que, ara mateix, la seva economia no li permet consumir productes de comerç just. Que tant de bo pogués ajudar més, malgrat que ja ajuda d'una altra manera.
Jo crec que s'ha de realitzar un canvi de paradigma en el qual hi hagi una altra sèrie de valors darrere i, en conseqüència un canvi en els hàbits de consum. Espero i confio, que no sigui només una quimera, una festa anual per rentar les nostres consciències.
Perquè, ja que consumim, fem-ho bé.
dimarts, 4 de maig del 2010
Canvi d'armari precipitat
Ara que ja havia rentat tota la roba d'hivern: jerseis, bufandes, guants, el meu inseparable barret verd amb una floreta de ganxet, etc. Amb tota la feinada que comporta rentar llana (per sort la rentadora ja té el programa "llana") i haver de posar-les a assecar en horitzontal...Ara va, i torna el fred!.Espero que sigui per poc temps, però.Per sort, m'havia deixat l'abric per portar a la tintoreria a l'últim moment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)