divendres, 11 d’abril del 2008

Pluja reparadora

"No despesperes enmedio de las más sombrías aflicciones, pues de las nubes más negras, cae un agua limpia y fecundante"

3 comentaris:

  1. La pluja regenera, però sense la terra seria tan estèril com la terra ho és sense la pluja. t'avanço un poema que sobre això vaig escriure, i que publicaré aviat dins la sèrie Abismes que publico a relatsencatalà aquests dies:

    Sóc la pluja,
    tu ets la terra.
    Si tu no hi fossis,
    fecunda i serena,
    què seria de la meva
    aigua tèrbola?
    Em vesso sobre les planes,
    les comes i escletxes
    de la teva còrpora.
    Sóc fructífer aleshores,
    perquè en tu penetro.
    Què seria de les gotes
    tremoloses i incertes
    si atenyessin sorra erma,
    asfalt gris o seca pedra?
    Sóc la pluja només
    perquè tu ets la terra
    ------------------------
    Petons i que gaudeixis de moltes pluges!!!

    ResponElimina
  2. Val més que plogui força, perquè si ens heu de "robar" l'aigua del Segre, estem ben arreglats.
    Jo per sort o per desgràcia, no hem dedico a la pagesia, però la meva família i molts dels meu amic sí, i els anim no estan per tirar coets.
    Apa salut!

    ResponElimina
  3. Eduard: gràcies pel poema!.
    Pluja i terra, es necessiten mutuament i juntament es regeneren.

    Marc: està el tema aigua complicat, sí.
    Apa!, a seguir així.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!