Teories de tardor

La tardor fa que caiguin les fulles i que el paissage canviï, ens vingui més de gust estar a casa, faci més fred, la llum del cel al capvespre ens fa pensar més en el camí fet i el que queda per fer. Algunes lectures podrien ser com les del llibre de E. Punset, que tot i que no he llegit, us fa cinc entims en l'entrevista de La Vanguardia.Ja em direu si us agrada. La teoria està tan bé...

Revolucions internes

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui soc avuí.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,tomba la bala

que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Corren, Gossos.

Aquells segons abans...

...d’un primer petó...aquelles mil·lèsimes de segons que sembla que no acaben mai...

(Fotograma de la pel·lícula “Orgullo y prejuicio”, amb Keira Knightley i Matthew Macfadyen basada en la novel·la de Jean Austen, “Pride and prejudice”).

Un petó així s'hauria d'eternitzar

Un petó mític en "De aquí a la eternidad" amb Burt Lancaster i Deborah Kerr.

Bovarisme

“La conversación de Charles era plana como la acera de una calle, y los lugares comunes de todo el mundo, vestidos con su ropaje más vulgar, desfilaban por ella sin lograr suscitar emoción, risa ni ilusiones. [...]. Pero éste, qué iba a enseñar, éste no sabia nada, no deseaba nada. La creía feliz y a ella le irritaba su calma tan firmemente asentada, por su serena gravedad y hasta por la felicidad que ella misma proporcionaba”.
Madame Bovary, Gustave Flaubert

L'alcoholímetre de l'Autònoma

He pogut veure que a l'estació dels ferrocarrils de la Universitat Autònoma (UAB), hi ha vàries màquines d'aquestes de vending. Això no tindria res d'especial si no fos perquè en una d'aquestes, hi havia productes d'higiene personal, com xampús, etc. Fins aquí tot bé, doncs, a qui no se l'ha ocurregut això de rentar-se el cabell entre estació i estació, treient el cap en un dia de pluja?. Bé. El que em va estranyar més, va ser veure que en aquesta mateixa màquina venien un alcoholímetre (per 17 €, per si us interessa). A veure, que els estudiants beuen ja ho sabem. Que pot ser que sigui per comprovar que un encara pot trobar la facultat i l'aula en el laberint que és l'Autònoma?. Pot ser.O potser és per algún professor que vol saber si encara pot entrar amb dignitat a classe desprès d'un dinar, havent-se passat amb el vi?.No ho sé. El fet és que dóna què pensar que estigui just quan has d'agafar els ferrocates. Una es pregunta... i si és perquè bufi el conductor????.....

Tenir cura de la Terra

He vist que el blog http://www.blogactionday.com/ ha proposat que avui dia 15 d’octubre, els que tenim un blog o pàgina web, escrivim un post relacionat amb el medi ambient. Així, aquí està la meva contribució a “parar” (o si més no, que sigui més lenta) la degradació i la destrucció del medi ambient, que en definitiva, és qui ens ho dóna tot.
- estalvi d’aigua, amb dutxes curtes, tancant l’aixeta quan ens rentem les dents, posant el rentaplats i la rentadora quan estan plens o en el programa “eco”, etc.
- estalvi de llum, apagant els “stand by” dels electrodomèstics , desendollant allò que no fem servir habitualment (com el carregador del mòbil), comprant electrodomèstics que tinguin el distintiu A, etc.
- no tenir enceses les llums de casa innecessàriament i posar fluorescents en llocs com la cuina.

- comprar productes frescos. A l’hora de comprar envasat, escollir el vidre, doncs te més vida de reciclatge.
- no obrir i tancar la nevera constantment.
- fer servir productes de neteja poc agressius i contaminants.
- utilitzar el transport públic sempre que puguem.
- reciclar.
- fer servir bosses de roba o el carrito de la compra, per anar a la compra, en comptes de bosses de plàstic.
- tenir plantes a casa i tenir–ne cura d’elles.
- tenir cura i respectar els animals.
- conscienciar als més menuts de la importància de tenir menys i gaudir més de la Natura.
-respectar els espais comuns i en especial els parcs, muntanyes, platges, etc., recollint la brossa que generem.
- preguntar-se si ens fan falta tantes coses que anem acumulant i la producció de les quals suposa una despesa d’energia.
- conscienciar-nos que això ens afecta, ara, a tots.

La Fira de Frankfurt

Si no heu sentit a parlar de la Fira de Frankfurt aquesta setmana, és que no viviu en aquest planeta. Ens la trobem a tot arreu!. Bé, tant si us agrada llegir com si no, almenys sabreu de què va la famosa Fira. A veure, va de llibres. No sigueu com un que li van preguntar pel carrer, en el programa "Versió RAC1" i que va dir que li semblava molt bé que es fessin fires gastronòmiques...En fí. A vegades crec que ja posen els talls amb aquesta intenció. Ara, també hi havia que sí que savien de què anava la Fira. (podeu trobar el tall en la web de RAC 1 , el de les 16:00. Encara no m'he posat a veure com adjuntar audios.) I si no, segur que vau veure en la portada de molts periòdics, la foto de Quim Monzó, que va fer el discurs inaugural, que podeu veure en la mateixa web de la Fira . Veient el cartell de la Fira em pregunto ( a vegades, puc ser pitjor que la Terribas), perquè aquesta ballarina aixecant unes peses?.És com voler dir que a la cultura catalana, li està costant un gran esforç tirar endavant?. O que malgrat ser d'un gran pes, fins i tot ho pot suportar una ballarina lleugera i fràgil?. Es tracta de la delicadesa (la cultura en sí) en un món difícil i ferotge ( el de l'editorial) ? O tot remet a l'espectacle que van fer i era com un fotograma?.Per cert, que si aneu a Alemanya i demaneu una frankfurt, us miraran amb cara de "aquesta està boig" i és que els haureu de demanar una frankfurter Bratwürstchen .

Voleu repartir Amor ?

"L'Amor és l'única cosa que augmenta quan es reparteix" Antoine de Saint-Exupéry

Què podria haver passat si s'haguessin decidit a parlar?

Què podria haver passat si s’haguessin decidit a parlar?. Els dos pensen en lo mateix...

Fires de Festa Major

Aquesta tarda, com moltes altres, he anat amb els nebots de passeig. Aprofitant que hem dinat tots a casa d’una de les meves germanes, que viu a prop de Sarrià, hem anat a la Fira que han posat per la Festa Major. Suposo que en algun moment o altre de la vostra vida, heu anat a aquestes fires que es posen per festes majors, on hi ha tota mena d’atraccions: autos de xoc, llits elàstics, trenets, cotxes de bombers i altres medis de locomoció per als més petits, aneguets per pescar, tir amb balins, pomes de sucre, xurros, etc. D’entrada l’ambient que es respira ja és digne de ser analitzat. Mentre els nens (i alguns, no tant nens), s’entusiasmen amb això i allò altre per pujar , els pares esperen estoicament, mentre van saludat mil i un cops a les seves criatures. Les cares de felicitat, però, no tenen preu. Tot i que, s’ha de pagar i els preus eren: 2.50 € 1 viatge, 6 € 3 viatges i 10 € 6 viatges. Si compreu, però, les fitxes d’una en una, encara que us sortirà més car, donareu una mica de conversa als avorrits venedors de fitxes. Tema apart, són les músiques que posen i que sense elles, la Fira no seria lo mateix. Haig d’agrair que en les atraccions pels més menuts, no ens hagin “maxacat” amb el reaggeton i que han tingut el detall de posar cançons infantils en català. No obstant, quan han canviat el CD, han posat un de nadales. Hmm, una mica aviat potser. Els que sembla que estan més entretinguts, són els del tiro amb balins a les boletes on, segons el cartell, “Sempre toca” i els de l’aneguet, que es deuen fotre de la falta d’habilitat d’alguns per tal de pescar un ànec, que l’única cosa que fa, és donar voltes en un circuit tancat d’aigua. Ni tant sols aixeca el vol. I si d’aixecar estem parlant, hauríeu de veure la manera que tenen de posar les atraccions, Déu meu!. Trossos de fusta o capses, per aguantar atraccions que deuen pesar uns quants quilos i que no passarien ni mitja inspecció. En fi. Sort que, aquestes qüestions només te les planteges quan ja ets una mica més gran i que el record que s’emporten els nens és que, per un moment, han conduït un cotxe de bombers i que tothom els saludava!!.

De casa a la feina i de la feina a casa?

Ara que ja ha passat un mes des de la “rentreé” de setembre, potser teniu ganes de sortir de la rutina i no tenir la sensació de que només aneu de casa a la feina ( la uni) i de la feina ( la uni) a casa, sense fer res per a desconnectar. Hi ha diversos motius pels quals us recomano fer alguna activitat. El primer, per sortir de la rutina i no tenir la sensació de que cada dia es fa lo mateix i que això us acabi esgotant psicològicament. El segon, és per aprendre alguna cosa nova, adquirint noves habilitats o perfeccionant les que ja teniu, apart de que fa treballar el cervell. I el darrer, per socialitzar-se, ja que som éssers socials i necessitem dels altres i ens anem transformant amb els altres.Apart de les típiques de principis de setembre, com apuntar-se al gimnàs (no és lo mateix que anar, eh!), fer anglès (l’assignatura pendent d’aquest país) i treure’s el carnet de conduir (tard o d’hora s’ha de fer, encara que cada dia hi ha més consciència d’agafar el transport públic), hi ha moltes activitats per fer. Pels que sou de Barcelona (ho sento, però és que fer una recerca de tot el que es fa per tot el territori em portaria molta feina. Pels qui viviu a l’estranger, ja ni em parlem...Ara, segur que també n’hi ha.) hi ha un munt d’activitats, tant de matí, vespre o caps de setmana. Aquí us deixo algunes webs, dels centres més coneguts. Ateneu Barcelonès ,British Council, Caixa Forum, Casa Elizalde , Casa Golferichs , Cosmo Caixa , Goethe Institut , Òmnium Cultural , altres per barris de BCN , Festes Majors d’arreu de Catalunya,etc. Si sou solidaris i altruistes, també trobareu institucions a casa nostra , sense que hagueu de fer un llarg viatge: ACNUR, Agrupacio d’Escoltes Catalans, Arquitectes sense fronteres, Caritas, ONGs, Suport social a Barcelona,... Encara que, si per falta de temps o altres motius, no podeu fer alguna activitat fora, sempre podeu tenir un “hobby” a casa. Ehem, però veure la tele, no és cap activitat, eh?. Si més no, és passiva i estem parlant d’activar-se!.

L'Amor és cec

L'Amor és cec.