La parella no és per fer-te feliç

La parella no és per fer-te feliç. Aquesta frase tan curta, tan breu, tan sencilla, comporta una gran veritat. Esperar que l’altre ens doni la felicitat, crec que és un error ja que aquesta ha de venir d’un treball propi i personal. I és més, posar en l’altre aquest ‘pes’ és massa responsabilitat. Això no treu aquest anhel de que busquem l’altre, el seu carinyo, el sentiment de pertinença, la intimitat, la construcción d’un projecte comú, el sexe amb amor. Inclús la confrontació, tan necessària per crèixer com a éssers i donar la nostra millor versió. I que un pugui sentir-se feliç (inclús molt feliç) compartint la vida en parella. Jo afegiria que si bé la parella no ens dóna la felicitat, no compartir la vida amb algú significatiu per nosaltres, pot donar certa  infelicitat. Al cap i a la fi, tots volem una vida més pena en trobar un company de camí. Us deixo l’enllaç del darrer programa de l’Ofici de Viure, on els psicòlegs Joan Garriga i Marta Centelles, parlen d’aquest tema d’una manera molt entendora. 

Frases per reflexionar 40

El millor propòsit d'any nou

Amb el començament d'un any nou, la visió de 366 dies per davant -estem en un any de traspàs- ens dóna la força per encarar-ho amb nous (o repetits) propòsits. No sé si heu aconseguit complir alguns dels que tenieu l'any passat. Personalment, algún he aconseguit instaurar en la meva vida i d'altres, encara em queda recorregut. Així que aquest any, m'he propossat només un que podría resumir o iniciar els altres: Deixar de procrastinar. Aquesta paraula tan poc elegant tant gràficament com sonorament, vull que deixi de ser la 'instigadora' de: contestar emails dos dies després, deixar que se m'acumuli feina per l'últim moment amb el consegüent estrès, pensar en escriure sobre quelcom més que no pas fer-ho. I així, decisions més o menys importants, que en fan dir-me a mi mateixa, però per què no ho fas ara que pots?  I la resposta està en altre paraula màgica: Decisió
Per cert, no hi cap estudi que demostri que començar a fer dieta / fer exercici el dilluns vagi millor, així que avui dissabte és un bon dia per començar :)

Una mirada àvida de matissos

Capvespre a Barcelona, Gener 2016. Autoria pròpia

Després d'uns dies de fred d'hivern i un dia de Reis ventós, avui les temperatures han arribat fins a 18º! No obstant, aquests dies on es pot notar l'aire fresc a la cara, la sensació em sembla agradable. Com observar que, els dies tenen cada vegada més hores de llum (exactament des del solstici d'hivern el 23 de decembre), ans al contrari del que un pot pensar del fosc hivern, i que ens deixa uns colors al capvespre que agraeix una mirada àvida de copsar aquests matissos de la natura. I si voleu comprovar totes aquestes dades, el crepuscle matutí i vespertí, les temperatures, els kilòmetres quan bufa el vent, en la pàgina de timeanddate trobareu totes les dades i també d'arreu del món.

Feliç Nit de Reis!

Perque mai perdem la il·lusió, com fan els nens que esperen il·lusionats i emocionats aquesta Nit de Reis, nit màgica on les hagi. I per posar-me una mica nostàlgica, aquesta anunci, ja que jo era de la Nancy   

.                    

La importància justa

Ahir per la nit vaig estar escrivint amb la meva estilogràfica Montblanc, fins que, per una d'aquelles coses inexplicables, vaig posar el recanvi del revés, va quedar encallat i així es va quedar. Vaig intentar en va, treure-ho amb algun objecte fi, que no va fer més que ficar-lo encara més cap al fons. Per acabar-ho d'espatllar, vaig voler protegir el plomí, ficant-lo en el caputxó i també aquest va quedar encallat. Tard com era, vaig pensar que ja ho intentaria arreglar l'endemà. Aquest matí i després d'un cafè, amb una cosa tan senzilla -i que d'altra banda estic utilitzant molt ara mateix- com un ganxet, he aconseguit treure el cartutx. Així mateix, he aconseguit treure el plomí amb unes pinces. Tot això, amb la precisió d'un rellotger suís. He començat el dia contentíssima per haver salvat tan preuat objecte, doncs va ser un regal de reis de fa anys, que em va fer una enorme il·lusió. A tot això, mentre m'adormia, em vaig dir que la portaria a la casa Montblanc de Passeig de Gràcia, ja que segur que sabrien esmenar tal incident, sense danyar la ploma. D'altra banda, vaig pensar que si havia de perdre la meva preuada ploma, no muntaria un drama. Que em quedaria el record de l'emoció quan vaig obrir el regal i les hores d'escriptura amb ella (haig de dir que escriure amb aquesta estilogràfica és diferent i especial) Que és millor no aferrar-se a allò material. Aquesta idea és una cosa que he anat treballant durant aquest any que acabem de deixar i que resumeixo en la frase: No ens endurem res. I afegeixo: L'única cosa que ens endurem serà el que ens han fet sentir la gent que ens ha estimat i hem estimat. El que és material, tret que ens embalsamen com faraons amb les nostres possessions per si en el més enllà les necessitem, es quedarà aquí.

Bon any nou 2016!

Que aquest any 2016 estigui ple de moments bonics, projectes que us omplin i alegria de viure!!

Balanç de l'any

Demà s'acaba l'any i des de fa unes setmanes, estic fent balanç del que ha deixat bo i no tant bo. És un exercici que faig  ja fa molts anys i que m'ajuda a que començi l'any amb esperança, energia per canviar el que es pugui i acceptar allò que no estigui en les meves mans. Us convido a que feu el mateix, ni que sigui una estoneta.

Bon Nadal!

Regalar Star Wars (The Force awakens)

Jeffrey Brown, Dart Vader and Son. Darth Vader's little princess

 

Idees de regal nadalenc: Aquests simpàtics llibres de la faceta més paternal de Darth Vader o unes entrades per veure la, estrenada avui, darrera pel·lícula de Star Wars, The Force awakens o El despertar de la fuerza. O tot!

Dos coses que he après avui

Paraninf de la UB. Autoria pròpia

Biblioteca UB. Autoria pròpia

Dos coses que he après avui. Si la Universitat pot ser el temple del saber, la vida mateixa, les vivències i estar obert a l'experiència, poden ser igualment enriquidores. Si ambdues s'ajunten, la dita de que no te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més, avui s'ha complert. Estava treballant a la biblioteca, a l'àrea de Filologia Hebrea de la UB i he sentit curiositat per llegir la Tanakh, o Biblia Hebrea, en una versió bilingüe, anglès i hebreu, el que m'ha ajudat a deduir, alguna de les maneres amb les que anomenen Déu, en concret אֲדֹנָי . A uns metres d'on em trobava, la comunitat xinesa de Barcelona celebrava una festa en honor al riu Huang He, importantíssim per a ells. Com he considerat que ja havia treballat prou per avui, m'he apropat a veure tan colorit espectacle, pensant que era ara que tenia l'oportunitat d'assistir. Diversos artistes vinguts de diferents parts del món, i que estan de gira-propera parada Alemanya- han omplert el Paranimf de la UB amb la seva música, cant, ball colorit i tradició. I amb una cosa encara molt més important i vital, el seu amor i passió per Zhōngguó. I això és una cosa que una desconeix fins que no es troba enmig de tal esdeveniment, i és que no els agrada que s'anomeni Xina, ni que ells són xinesos, ja que, segons m'aclarava el matrimoni que tenia al costat i que molt amablement m'anaven explicant cada actuació, consideren despectiu el nom que li hem posat els occidentals.

Tardes de youtube i crochet

És així. Es fa fosc de seguida i els diumenges, a no ser que tingui un super plan, no em ve de gust voltar, sinó quedar-m'hi i invertir el temps de diumenge-tardor-soltera d'alguna manera que m'ompli. Feia molt que no em dedicava a recuperar videos per Youtube i avui ha estat, entre d'altres, el de Mr. Bean de Nadal (un clàssic que no podeu deixar de veure, ja sabeu, un despropòsit darrera l'altra). També he estat escoltant uns audios del programa de Gaspar Hernàndez, l'Ofici de Viure, mentre feia petites peces de roba en crochet, per un eriçó de joguina, de la meva neboda. 

Mantenir l'alegria

Avui m'he adonat que l'artrosi del dit del peu ha evolucionat més ràpid del que jo esperava des que me la van detectar, a l'abril. M'he quedat la resta de la tarda capficada i fins i tot de mal humor. Només de pensar que pugui perdre la movilitat, se'm cau el món a sobre...No obstant, quan he anat a fer classe d'espanyol, ho he fet, com sempre, amb el meu somriure i aportant el millor de mi mateixa. Quan el meu alumne, de set anys, m'ha donat la felicitació de Nadal feta per ell i un regalet, que era un mini bagul de joguina amb petits tresors seus, m'he dit que són aquestes petites coses les que de debó ens dónen vida. En sortir, he anat a comprar-li un regalet, ja que aquesta setman anirem a sopar, amb els seus pares, per celebrar el Nadal abans de que marxin a Estats Units. Després de sopar, m'ha trucat una amiga de Xerès i hem estat gairebé una horeta xerrant. Avui de coses molt banals, al contrari del que acostumen a fer, sempre de temes més transcendentals. Aquesta amiga, mestra i amb la gràcia que ténen els andalusos a l'hora de parlar, m'ha dit que avui em notava molt alegre. 'Si sabéssis!' he pensat, perquè no vull tornar a parlar del tema amb els meus fins que no torni al metge. I axí, no sé com m'ho faig per mantenir aquest esperit alegre. L'inconvenient és que pensin que sempre estic bé. 

Com sobreviure al fred

Mitjons calentets. Autoria pròpia

És veritat que ha arribat el fred de ple d'hivern així, de sobte i sense avisar. I també és veritat que passat uns dies, ja ens estem acostumant. O almenys jo, que no sóc fredolica i que començo a pensar que vaig nèixer a algun país nòrdic i em van baixar cap a Barcelona. Mirant les temperatures, en comparació als nostres veïns europeus, no ens podem queixar gaire. El clima mediterrani (ara parlo dels afortunats d'aquesta part de l'Estat espanyol) atempera les temperatures, essent aquestes suaus. Portar un bon abric i abrigar-se a 'capes' com una ceba, ja que la majoria dels espais estan climatitzats, és una bona opció. Abrigar-se bé quan s'està per casa i no posar massa alta la calefacció o estufa, perquè deixa mig adormit o aixafat. Posar catifes, cortines i vigilar per on es filtra l'aire a les finestres, és un plus de confort dintre de la llar. Prendre begudes, sopes o cremes calentes i aliments calorífics per escalfar el cos, també ens dóna una sensació d'escalfor. Aprofitar el nostre sol i estar-s'hi, ni que sigui ben abrigat, una estona sentint la caloreta. Tot això, amb excepció de les onades de fred, que llavors si que se'm congelen les idees.  La resta de la temporada d'hivern, dormo amb una samarreta (excepte si estic malalta, que espero que aquest any la grip em respecti i em poso pijama) i sense calefacció ni estufa. Fa uns anys he descobert un petit truc i és el de posar-me loció hidratant abans de ficar-me al llit. Em sento com si portés una capa extra i a més, la olor d'aquesta, desperta els sentits. I per si tot lo anterior no funciona, res com l'escalfor humana d'una abraçada.

Dia mundial de la Filosofia

Filosofia, què fariem sense ella? Heus aquí un parell de boniques frases per reflexionar que he trobat pels voltants de la Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat, en el dia mundial de la Filosofia.

"El veritable amor no exigeix...ofereix"

                                       "Ser gran en les coses grans i inmens en les petites"

Ser amable no costa res i aporta molts beneficis

Font: Moonarea.net

L'amabilitat fa moure el món, ja us ho deia fa un temps...I segueixo pensant, que són els petits gestos, els que fan que la nostra existència, sigui una mica més plàcida, més amable. És quelcom que intento mostrar sempre que puc i que aprecio en els altres. 

Ahir dissabte, sense anar més lluny, em vaig arribar fins el Museu d'Història de Catalunya per veure la exposició 'Fugint de l'Holocaust' donat que s'acabava avui diumenge. En arribar, li vaig comentar al venedor d'entrades, que havia vist a la web que pels aturats, l'entrada era gratuita. (Si bé és cert que ara dono classes particulars d'espanyol a nens, la meva economia és com el temps d'entretemps, molt variable). En demanar-me algún paper que ho acredités, regirant el bolso, em vaig adonar que, en canviar-me aquest i agafar un petit moneder en comptes de la cartera, no el portava. Ell de seguida i amb un gran somriure, em va dir que no em preocupés, que ja s'ho creia i que em feia el ticket gratuït.  Malgrat la cruesa de la exposició, vaig marxar contenta per la compassió d'aquell home.

A l'estiu, m'havia de fer una radiografia als peus per esbrinar què em passava. El metge es va equivocar i només va demanar de fer-la completa en un peu (precissament el que tenia menys dolor). Quan vaig arribar a la sala de raigs X , l'auxiliar de radiologia em va preguntar què em passava. Li vaig explicar i deixar caure que si me la feia dels dos peus, ja estaria i no hauria de passar per tot el procés altre cop. Va dir-me que els protocols eren molt estrictes i que no es podien saltar per res del món. Després de fer-me-la en un peu, va venir molt amable i em digué 'Vinga! et faré també l'altre perquè no hagis de tornar i ja diré que vaig ser jo que em vaig equivocar en el paper'. Podria assegurar que la resta d'aquell dia no vaig sentir dolor...

Una altra anècdota d'aquest estiu passat. Vaig haver de fer una gincana molt divertida, en un dels dies més calurosos que vam tenir. Estava disposada a passar la tarda escrivint en el Buenas Migas de Jardinets, quan em truca una amiga per si podia fer-li un favor. M'explica que anava de viatge amb el marit i dos fills, a Cerdenya, que s'han deixat en carnet de conduir a casa i que són camí cap a Girona per agafar l'avió. Havia d'anar a casa de la seva germana, a 30 minuts d'on era, agafar el carnet i fer-lis arribar, encara no sabien com. Ficada ja al metro en direcció cap a l'Estació de Sants i després de moltes trucades, em diu que vagi a l'estació del Nord i que li doni a un conductor d'autobús. A tot això, jo corrent amunt i avall al metro per si no arrivava a temps. Arribo a l'estació del Nord, compro un sobre, fico a dintre el carnet i a esperar l'autobús que va cap a l'aeroport de Girona. Després d'un ensurt en veure marxar un i pensar que havia perdut l'últim dintre d'aquell horari, veig arribar un altre, EL bus! Veient que el conductor era un mica reticent a portar res i que anava per feina, molt decidida, li dic que si us plau, ell només ha de donar aquest sobre a unes persones que l'esperaran en arribar. Que estava salvant les vacances a una familia! El meu somiure de satisfacció quan vaig rebre un audio de whatsapp amb uns crits d'alegria de tots quatre, junt amb una foto, no té preu. (També em el seu detall en forma de pulsereta i un llapis per la meva col·lecció).

Passejar per la Natura

En diferents posts, he parlat de la Natura com a una de les fonts de benestar més essencials de l'ésser humà, ja que nosaltres mateixos formen part d'ella. No ens ha d'estranyar, doncs, que els parcs s'omplin de gent de totes les edats, especialment el caps de setmana per tal de tenir una estona estirats en la gespa, relaxats sota un arbre o jugant fent servir la imaginació, amb un arbre com a vaixell pirata. 

Asseguda en una Poang, cadira d'una coneguda casa de mobles sueca, amb el sol tocant-me de ple (la meva habitació està orientada al sud), amb uns dies de repòs obligada per un refredat, aprofito per penjar aquest post sobre la Natura a la tardor. La part positiva del meu obligat tancament, és que puc aprofitar per reflexionar (encara més) -ara que m'ha passat el mal de cap de 24hores- i agrair que tingui salut.

Parc de Collserola. Foto: Creació pròpia

Com a bona PAS, necessito la meva dosi, gairebé diària, de Natura i quan no puc pujar a Collserola, m'arribo fins a la Tamarita o al Palau Robert,  a 20 minutets de casa, un dels jardins que més m'agraden. Per cert, un amic meu em va dir, amb certa sornegueria, "Oh! ¡el super plan!" sense saber que un dia el vaig citar allí, doncs quedaba prop de casa seva, per si la cosa, entre el fullatge, la proximitat de seure junts en un banc i demés, la nostra història es materialitzava. No va ser i mai va ser i així (no) va anar. 
El dilluns al matí, a les portes de caure rodona al llit, vaig fer una caminada per Collserola, entretenint-me per la part del bosc, no tant el transitat camí que porta a la Carretera de les Aigües. Abraçar arbres, buscar pinyes per decorar i fer una mena d'escultura amb branques en el tronc d'un pi (veure foto inferior esquerra), em va recarregar les piles fins la propera. La imatge d'un arbre a punt de caure a terra, recolzant-se sobre un altre em va recordar aquella frase "Ningú no s'aguanta dret sol".

Palau Robert. Foto: Creació pròpia

Al Palau Robert, a les Cotxeres, ara hi ha una breu exposició sobre Camins de Natura, pels qui som amants de passejar tranquil·lament pels camins que porten a boscos insondables, plens de secrets i fantasia, de colors que canvien cada dia. I el que és més important, cap camí és igual i cap camí, cap indret, roman igual que el del dia anterior.
De igual manera, cap onada és igual que l'anterior, ni arriba vora el mar de la mateixa manera, ni cap petjada del passejant queda impressa en la sorra com l'anterior.  

Dia internacional del somriure

No em cansaré de dir-vos el beneficiós que és somriure, per nosaltres mateixos i pels altres. Tots amb un somriure!

Continuar amb un Blog nou

És quelcom que em rondava pel cap feia temps, que ho havia parlat amb alguns amics, que veuen la meva necessitat d'anar més enllà. Que sempre què deia que tenia un blog i em preguntàven que què escrivia, afegia "És molt personal, molt íntim,..." amb una barreja entre timidesa i no tenir clar si volia que llegeissin alguns escrits, com dient 'I fins aquí puc llegir (dir). Així que, avui que començen un nou mes, m'he decidit. Amb la recent arribada de la tardor, estació ideal pel recolliment junt amb la contemplació dels canvis, on la Natura es mostra més bonica. Moment on les fulles no cauen sense sentit, ans al contrari, ens recorden que, essent igualment nosaltres part de la Natura, també existeix aquesta necessitat de canvi, de lluir esplenderoses com igualment belles són les fulles que es deixen trepitjar per ensenyar-nos la seva humilitat, el seu procès vital de regeneració constant. Com si fos el primer dia, com si no hi hagués cap altre moment, que de fet és així, ben aviat obriré un nou blog, una 'etapa de continuïtat'. No puc dir 'nova etapa' ja que que respon a les reflexions sobre el que he après, he canviat (durant els darrers 8 anys) i al fet de voler contribuir a procurar benestar propi i als altres, per tenir una vida més plena i conscient. I creure'm allò de 'Mereixo viure! Mereixo Amor!'

No serà un tancament definitiu d'aquest blog, tot i que segurament escriurè menys sovint, serà un fins aviat!

Importància del seny

Tan important com la rauxa!

El seny, Francesc Torralba. Foto: Creació pròpia