Dos coses que he après avui

Paraninf de la UB. Autoria pròpia

Biblioteca UB. Autoria pròpia

Dos coses que he après avui. Si la Universitat pot ser el temple del saber, la vida mateixa, les vivències i estar obert a l'experiència, poden ser igualment enriquidores. Si ambdues s'ajunten, la dita de que no te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més, avui s'ha complert. Estava treballant a la biblioteca, a l'àrea de Filologia Hebrea de la UB i he sentit curiositat per llegir la Tanakh, o Biblia Hebrea, en una versió bilingüe, anglès i hebreu, el que m'ha ajudat a deduir, alguna de les maneres amb les que anomenen Déu, en concret אֲדֹנָי . A uns metres d'on em trobava, la comunitat xinesa de Barcelona celebrava una festa en honor al riu Huang He, importantíssim per a ells. Com he considerat que ja havia treballat prou per avui, m'he apropat a veure tan colorit espectacle, pensant que era ara que tenia l'oportunitat d'assistir. Diversos artistes vinguts de diferents parts del món, i que estan de gira-propera parada Alemanya- han omplert el Paranimf de la UB amb la seva música, cant, ball colorit i tradició. I amb una cosa encara molt més important i vital, el seu amor i passió per Zhōngguó. I això és una cosa que una desconeix fins que no es troba enmig de tal esdeveniment, i és que no els agrada que s'anomeni Xina, ni que ells són xinesos, ja que, segons m'aclarava el matrimoni que tenia al costat i que molt amablement m'anaven explicant cada actuació, consideren despectiu el nom que li hem posat els occidentals.