Reflexió sobre les meves reflexions

No vull acomiadar l'any sense escriure alguna cosa, ja que aquest any he escrit tan poc, almenys un post amb una mica de pes. 

Com cada cap d'any, porto uns dies fent balanç d'aquest, alegrant-me pel que ha anat bé i reflexionant sobre el que no tant... És per això que em poso en un estat una mica seriós, introspectiu, per a un dia que molts prenen amb certa (i potser necessària) frivolitat. Tot aquests moments de reflexió, que requereixen solitud, no són, per descomptat, incompatibles amb sopar amb la família, riure mentre es pren el raïm i celebrar l'arribada de l'any nou amb els amics. No obstant això, no puc evitar sentir una falta de comprensió cap a aquesta necessitat i que no pugui compartir-la d'una manera més profunda.

Bon Nadal!

El nou totalitarisme

Normalment els temes que tracto al meu blog són de tipus intimista o de temes, culturals, diguem, neutres, sense expressar molt sobre certs temes (això ho deixo pel meu àmbit més íntim). No obstant això, aquest tema porta temps donant voltes pel meu cap i avui em ve de gust compartir-lo, deixant una pinzellada del mateix. 

 Des de fa un temps que sembla que només s'admet el pensament únic. I no només això, sinó que si no penses / opines com la majoria, com el que 'està de moda', pots ser titllada de no ser 'moderna' (realment, en els seus termes, no ho necessito), de no estar pel progrés. Pot passar que volent defensar, o simplement exposar, les teves postures i els teus arguments, et trobis que tallin la teva llibertat, per expressar-te, per viure segons els teus valors, per ser una persona autèntica. Precisament aquesta llibertat que tant pregonen. Però compte, només per la seva, per al que creuen és l'única manera de viure. Heus ací el gran mal que pot provocar el pensament únic. Em recorda a altres èpoques, amb vents vinguts d'altres parts, això, sí. És el nou totalitarisme.

Sankt Nikolaus und Playmobil