Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema. Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món.
Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella.
Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...
