Abraçar: petita píndola de felicitat

A vegades que passi una cosa em va bé per a acabar d'explicar una altra. Fa un parell de dies vaig trobar un article a El País on parlava de 'Turboplaceres, petites píndoles de felicitat , essent una d'elles el fet de donar una abraçada. Només es necessiten 6 segons per a que una abraçada posi en marxa la descàrrega de neurotransmissors, que motiven i recompensen al nostre sistema nerviós central, a través de la dopamina. Segurament heu notat l'efecte que té que algú ens abraci, lo reconfortant que pot ser.Doncs precisament ahir, passejant amb una amiga pels carrers de Gràcia, varem trobar un grup d'amics, on un d'ells feia 40 anys. Portava, per a que tothom ho sapigués i el felicités, un cartell amb la seva edat penjant per la part del davant i per darrera, aquest altra amb una petició ben clara: Abraça'm!!

Doncs això, abraceu-vos!

Aurores boreals en directe

Si voleu veure aquest bonic fenòmen de la Natura en directe, en la web de Sky-live.tv  teniu una inmillorable ocasió aquest més d'agost. Gaudiu-les!

On seràs demà?

Això em pregunto molts cops, on seré demà? Haurà algun canvi decissiu en la meva vida que em faci replantejar el que tinc, el que sento, el que he construit fins ara? És realment la vida tan llarga o és qüestió de que en qualsevol moment, hi pot haver un esdeveniment que faci que ja no hi sigui? O no hi siguin els meus. Per cert, el títol del post ñ'he agafat del nou disc de Joan Dausà, i no es que li vulgui fer publicitat des d'aquí. És que el passat dia 20 el vaig anar al seu concert a les feste de Gràcia i aquesta cancó em va fer reflexionar de nou sobre 'viure el present'. Apart, un concert rodó, amb aquesta veu suau i seductora, lletres intimistes que t'agradaria escoltar a cau d'orella i un final participatiu molt divertit. 

I tu, on seràs demà?

Frases per a reflexionar 35

'Know all the theories, master all the techniques, but as you touch a human soul be just another human soul'

   Carl Gustav Jung

Sempre estic aquí

Acabo esgotada i m'estiro al llit. Música suau al fons, llums tènues d'alegres colors. Em sento com aquestes llums del fons, il·luminen, fan un entorn bonic acollidor càlid. Acompanyen sense estridències. Saben de les  més profundes penes o de les més joioses alegries. I com elles, sempre hi sóc. Potser aquest és el problema, sempre estic aquí. I necessito no ser sempre jo la que estigui aquí per a tots.
O almenys, em sento així.

La bellesa de la pluja II

Ara mateix hauria de ser a les Festes de Gràcia, que tot just han començat. Les plujes d'aquest vespre, no obstant, ha fet que cancel·li els plans, cosa que ja em va bé, perquè arrossego cansament d'aquests darrers dies. Mentre tornava de la feina, pujant pel carrer Gran de Gràcia, he vist que estava tot preparat per la cercavila popular. El grup de batucada, els del correfoc, la colla dels gegants de Gràcia- que des d'aquí  animo a que els aneu a veure a l'Ajuntament- inclús els de la brigada de neteja. Però, donat que ja començava a ploure bastant, estaven tots en filera, aixoplugant-se de la pluja sota els balcons, barrejant-se entre les poquíssims families que han volgut desafiar les tempestes d'estiu per veure la cercavila. Tots, inclús els gegants, al costat del seu corresponent seguici, formaven una filera de colors, agrupats per colles, oferint una imatge d'una bellesa tal que m'ha semblat inclús més bonic veurel's així, que no pas desfilant de la manera tradicional.

Anhelo l'assossec, la tranquil·litat...

'Anhelo l'assossec, la tranquil·litat...' aquestes paraules podrien ser meves. Les diu, no obstant, l'escriptor Sergi Pàmies, a la contra de La Vanguardia, fent al·lusió a la necessitat que té de tenir una vida afectiva estable, com a compensació d'una infància inestable.

Del llibre 'Grandes contras sobre el amor' de Victor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet.

La felicitat està en saltar onades

Diumenge vaig estar a la platja amb la família d'una de les meves germanes, amb les nebodes petites, perquè la gran ja està de campaments. Vam gaudir d'unes horetes al costat del mar, jugant a fer 'sopa' amb l'aigua i la sorra, així com la gran diversió de l'estiu: jugar a saltar onades. Vam estar a la vora del mar, intentant que les onades-ja els hi vaig explicar que per a 'onades,' el Pacífic-no ens emportessin i elles podien estar hores amb aquesta emoció de veure-les venir, esquivar-les com poguessin i endinsar-nos una mica fins a una distància prudencial. I és que són aquestes petites coses les que ens fan feliços ...