Una dosi d'humor diària

Com no es podia esperar menys, han concedit el Premi Ondas al millor programa de ràdio a 'La competència' de RAC1, d'Òscar Andreu i Òscar Dalmau. No és que tingui accions en el grup, més aviat he de dir que aquest programa (que es repeteix de matinada per si no ho podeu escoltar a les 12, a part de poder recuperar els podcast) i el de Toni Clapés de la mateixa emissora, 'Versión Rac1', són els que proporcionen els moments més hilarants del dia. Humor intel·ligent, això sí, imitació de personatges que fins i tot superen la realitat, barrejat amb informació i interessants entrevistes (en el cas del Versió).

Frases per reflexionar 31

Qui mira cap a fora, somia. Qui mira cap a dins, desperta.

Carl Gustav Jung

27º el 27 d'octubre

Aquest matí quan m'he despertat i he notat la calor que feia i lo lluminós que era el dia, m'he dit que passaria el dia a la platja. He arribat fins a la Barceloneta i semblava més aviat que estàvem al juny. Moltíssima gent passejant, les terrasses plenes i sobretot els guiris, vestits com si fos estiu. Aquests, fins i tot, s'han llançat a prendre el sol a la sorra, com si acabéssim d'entrar a la canícula, més que a la tardor. I és que la temperatura avui 27 d'octubre ha estat de 27 º!

Una imatge de tendresa 6

M'aturo a observar-los una estona cada dia, de camí a casa de la meva germana. Aquí estan, sentint-se tan grans com aquests herois futbolístics que admiren, tan petits com deixen endevinar les seves diminutes cames, vestint la samarreta del seu equip favorit. Seguint les instruccions del pacient monitor, mentre canten, amb un entusiasme contagiós, els gols amb un 'Has vist, quin golàs!'

Fall leaves

Como un joc de paraules, les fulles cauen a la tardor, deixant un mant daurat i vermellós

Música clàssica? Sí, gràcies!

La música clàssica és, potser, una de les millors que pugui escoltar-se. Escoltar-la és també, una excel·lent activitat pel vespre-nit del diumenge i si és música de cambra, la cosa és sublim! Calma l'esperit, relaxa, transporta, sents que l'evasió és total. Us convido a que l'escolteu i ho experimenteu.

48 Open House Barcelona

Avui dia 19 i demà diumenge 20, torna la 48 Open House Barcelona, unes jornades de portes obertes de molts edificis emblemàtics de Barcelona i d'altres que normalment, estan tancats al públic en general. Us convido a consultar la guia, hi ha veritables sorpreses.

Petites obsessions amb importància

La llum, la llum en totes les seves manifestacions, la llum natural, la llum com a font de calor, la llum que desprenem, la llum com a metàfora. 
L'amor, l'amor pels meus, pel que faig. L'AMOR en majúscules i arribar a sentir que he creat un espai en comú millor que el individual. 

El llenguatge, el que creem amb ell, les paraules, el que diem i què volem dir amb elles. Les que acaricien, les que recomforten. Les que poden arribar a ferir.

El coneixement, el que puc saber, el que m'expliquen i em nodreix, el que busco i trobo, el que no es veu. El que puc transmetre i saber que arriba i roman. La curiositat que no s'ha de perdre.

La creativitat, en totes les seves facetes, la que serveix per divertir, per ensenyar altres mons, per evadir-se, la que és capaç de transmetre harmonia i tranquil·litat. O el més desgarrador de la condició humana.
L'humor, prenent una ració diaria, com a taula a la que pujar-hi per navegar en les tempestes de la vida. 

L'aire, sentir l'aire fresc fora, sentir-lo lleu i suau deixant que es coli per l'habitació.
Escriure. Escriure sobre tot això. Escriure per sobre de tot.

Vull treballar en aquesta biblioteca

State Public Library of Victoria, Melbourne. Victoriano Izquierdo.

Vull treballar en una biblioteca i per ser més exactes, en una com aquesta. No puc estar més d'acord amb Victoriano Izquierdo, que al seu bloc 'Pixel fugaç' ens convida a donar-li la volta a l'anunci de la beguda de cola sobre els bars i fer-li també un homenatge (gran, molt gran) a aquests temples del saber , tranquil·litat i nutridors de l'esperit.
Buscant hi ha tantes en les que m'agradaria passar hores i hores, les meves favorites, les acollidores, les ben il·luminades, les de prestatgeries de fusta amb aquesta olor a antic, amb aquestes llums verds i sobretot, plenes, plenes de llibres.

Una vida sense 'però'

Una vida sense 'però' és el que vull, el que desitjo, com vull arribar a parlar, però ... és possible? Segurament si. El 'però' és en si mateix una contradicció dins d'una frase. Uneix dues idees i generalment, la segona anul·la la primera. Fa poc vaig sentir aquesta frase "És català, però bona persona". Ui! llavors no es pot ser català i bona persona alhora? És un exemple, en els temps que corren, una mica delicat. Una manera d'evitar aquesta contradicció i suavitzar el missatge, és utilitzant la conjunció "i", "no obstant això" o "tot i que" o canviant l'ordre de les frases.  "Avui no em va bé, tot i que m'agradaria quedar amb tu un altre dia". "La festa va estar bé, però em vaig avorrir una mica", per "La festa va estar bé i també em vaig avorrir una mica". 

Tornar a somriure per dintre

No és que no la posseeixi, més aviat és que necessito tornar a sentir realment també per dins, l'alegria que em caracteritza. Tornar a sentir el meu somriure, que il·lumina per dins i per fora i que tant agrada als altres, en tot el meu esplendor. L'alegria que vaig sentir que s'esvaïa, fa temps i que sento que ha de tornar, s'ha de tornar a treure fora per ser l'eix que faci que tot rodi millor.