Sail away and find tranquility

'Fets, no paraules!'

Això és el que ella li deia, en una discussió de parella, que vaig presenciar davant de casa meva. Al final, va marxar, deixant-lo sol i abatut enmig del carrer. Quantes vegades no ens ha passat que ens omplim la boca de paraules i no fem res del que diem. O fem tot el contrari del que diem, deixant als altres, i a nosaltres mateixos, desconcertats. I és que quan de relacions es tracta, moltes vegades és més important el que fem i el que veiem que es fa ( això ho aprenem des de ben petits)que no pas, les paraules. Tot i que, des d'aquí, reivindico l'enorme poder de la paraula. I que sí, que de tant en tant, a qui no l'agrada sentir o llegir coses boniques? Aquelles que resonen dins nostre i que ens fan sentir millor. Encara que, malauradament, moltes vegades, també poden ser motiu de conflictes i malentesos. I com moltes altres coses, les paraules diuen molt de com som, de com pensem i de com és el nostre món.

Pros i contres de treballar fora del pais

Segurament desprès de saber les mesures adoptades pel Govern i d'haver dit 'Prou!', molts heu pensat, o ja ho tenieu donant voltes pel cap fa temps, marxar a treballar fora del país. No és cap idea descabellada, ja que si el present no sembla molt bo, el futur no pinta gaire millor. Tot i així, si us ho esteu plantejant seriosament, heu de tenir en compte que no tot és un camí de roses. Com a exemple de les recomanacions, aquest article de Raul Fernández, de la versió espanyola del Huffington Post, del passat dimarts, en un to sensat, com a rèplica a un altre, la experiència del qual pot donar una idea equivocada de la realitat del que marxa fora a treballar. 

Necessito veure verd

Verd...necessito veure verd. No només per la necessitat psicològica de veure al nostra voltant el color de la Natura, que relaxa la vista, l'espirit, camvia l'estat d'anim, recomforta,... 

Necessito veure verd per tot això. I per més.

Abans que el temps ho esborri

Si esteu buscant lectura per aquest estiu, us recomano 'Abans que el temps ho esborri' de F. Xavier Baladía, la seva temàtica i la fluidesa amb la qual es narren les cròniques d'aquesta familia, fan que sigui ideal per aquelles tardes d'estiu de lectura sota un pí o en alguna terrassa amb vistes. És el retrat, i segur que us sona el de la portada, d'una familia de l'alta burguesia de Barcelona del segle XX. Amb les seves festes (en el Liceu d'abans), la elit intel·lectual del moment, artistes, com Narcís Oller que va trobar en la besàvia de l'autor, Teresa Mestre, la seva musa inspiradora per escriure 'La ben plantada', polítics, les seves estances en el que era Cadaqués, Palamós...El seu malbaratament de la fortuna, els seus 'bon vivant',...potser no molt exemple pels temps que corren, encara que potser imprescindible per veure com alguns cognoms es relacionen encara.

També podeu trobar el documental que va fer Mireia Ros, en els Cinemes Alexandra, encara que, com acostuma a passar, és molt millor llegir el llibre. O almenys, haber-ho fet abans.

Frases per reflexionar 21

Si no t'equivoques de tant en tant, és que no ho intentes

Woody Allen

No guanyar vs Perdre

Encara que ja fa dies que ens van anestesiar una mica amb el 'circ' que ha fet que (alguns) oblidin, ni que sigui per hores, els 'rescats', les 'retallades'i 'tases d'atur', em vaig fixar en les expressions d'alegria, de decepció i de tristor dels jugadors. Allò em va fer pensar sobre la diferència que hi ha entre no guanyar i perdre. Si bé poden semblar lo mateix, hi ha un lleuger matis entre una cosa i l'altra. En perdre, deixes de tenir quelcom que et pertanyia, els teus sentiments canvien i et sents malament. Hi havia una expectativa de guanyar, d'obtindre quelcom i  no ha estat així. En no guanyar, la sensació de derrota és diferent. És menys traumàtic, més lleuger si es vol. No s'obté res i tampoco hi ha una pèrdua.