Bring me my shiny days back

Children's Creativity Museum, San Francisco

La meva bona amiga Montse, m'ha parlat aquest matí, en una de les nostres moltes converses sobre creativitat, del Children's Creativity Museum, un museu de creativitat només per a nens, que hi ha a San Francisco. Em  quedo amb aquesta frase extreta de la seva web "At the Children's Creativity Museum, we recognize the importance of instiling a love of learning and building creative confidence at a young age. 

Perdonar amb una abraçada

"Personalment, prefereixo les abraçades" va dir el cantant d'un grup, al concert del qual vaig assistir fa poc, i vaig pensar "Estic d'acord amb tu!" I es que no hi ha res com sentir aquella abraçada que t'embolcalla l'ànima. Que et fa sentir una mica més humà. Que et diu que vols ser abarcat en tota la teva essència. Que et demostra que et perdona. Com quan un nen espera amb els braços oberts, després d'una reprimenda, que se li perdona. I necessita sentir que una abraçada amb tendresa, li fa saber-se perdonat. Aceptat incondicionalment.

Una decisió difícil

Em veig en un moment en el que haig de prendre una decisió. Una decisió que contemplo fa temps, que m'està costant...que implica moure'm entre el que sento i allò que hauria de fer. Com si ambdós no estiguéssin imbricats en l'assumpte. 

Com si fos tan fàcil...

Bankiarrota

Per si la cosa no estigués prou remoguda en el nostre país, ara el desastre financer de Bankia. Donat que un al final es mareja amb tanta dada, us deixo un mini monogràfic que hi ha avui a El Pais, sobre Bankia, com va començar tot i  el que es trobraran els estalviadors a partir d'ara, entre d'altres articles. 

Això no és el que sembla

Vinc de casa d'uns amics i he viscut una d'aquelles situaciones de pel·lícula tipus "Això no és el que sembla...", en la que els seus gestos i excuses nervioses, no han fet més que confirmar el que era evident. No us podeu imaginar lo difícil que m'ha estat seguir una conversa normal i fer 'com si res', mentres no donava crèdit al que acabava de veure. Si no fos per com ha continuat la nit, hagués dit que allò era una relliscada (que ens pot passar a tots), tot i que, tenint en compte les darreres converses amb un d'ells, no m'extranya gens.

L'exercici fisic pot millorar el nostre cervell?

Si avui ens tenim que llevar amb més males noticies- 'retallades', fins quan?- al menyas quelcom optimista per a que, encara que sigui per unes hores, ens oblidem dels difícils temps que passem. Així, ahir al vespre vaig anar a una conferència a la biblioteca de Gràcia, donada per David Costa- professor del Institut de Neurociències de la UAB- sobre si fer exercici, pot millorrar el nostre cervell. Molts estudis han demostrat que, efectivament, són beneficiosos per a millorar algunes funcions executives, tractar alguns trastorns, retrasar l'envelliment i millorar algunes lesions. I encara que es tracti d'una àrea d'estudi recent i les dades s'han de prendre amb cautela, es podría dir més aviat al revés: Ser sedentari no és gens sa!

Transparent, lluminosa i excitant

Transparent, lluminosa, emocionant. Sincera, íntima, excitant. Amb petites dosis de misteri i moltes més d'esperança. Gairebé perfecta.

"Passa-la tú!"

Un dia el meu germà em va dir "Passo una mala època" i vaig dir-li "Doncs passa-la tú! no esperis que marxi ella". Desprès vam estar parlant i tant es va quedar amb la meva frase que l'altre dia, via whatsapp, me la va haver de recordar...

Frases per reflexionar 19

"Este título se lo dedico a mi familia y a mis amigos de verdad, que son tres o cuatro" 

Fernando Alonso
(al proclamar-se campió del Mundial de Fòrmula 1)

La lluna plena més gran i brillant de l'any

Aquesta matinada tindrem la lluna plena més gran i brillant de l'any. Així que, si teniu ocasió, sortiu de casa a gaudir d'aquest espectable de la naturalesa tan meravellòs. I quina ocasió millor per un romàntic passeig per la platja...

Hi ha bellesa en aquesta imatge?

La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.