dimarts, 29 de gener de 2008

Obligació de decidir

Perquè us feu una idea de la importància que des de la infantesa hi ha de saber decidir, us posaré un exemple. Una de les meves nebodes, és incapaç de decidir per ella mateixa què vol, en les coses més banals. Desprès de preguntar-li que vol per berenar i de dir-me “el que tu vulguis”, ja cansada d’aquesta resposta vaig dir-li “Si?. Doncs un tros de pa dur” i ella, rient, em torna a dir que li és igual. Veient que es comporta d’aquesta manera en altres àrees, vaig explicar-li que si no aprenia a prendre decisions i deixava que fossin els altres els que ho fessin, potser hi hauria alguna cosa que no l’agradés, apart d’altres conseqüències. Potser la seva falta de decisió es deu al fet de voler agradar ( "i si el que decideixo no l’agrada...?"), a que l’han deixat poc marge per a fer-ho i s’ha acostumat o a que realment, l’és igual si la seva tieta li dóna un tros de pa de fa dos dies per berenar.
Aquesta manera d’actuar, es pot arrossegar fins l’edat adulta quan la persona ha de prendre decisions importants, que estructuraren la seva vida. Una de les possibles causes que trobo en voler que els altres decideixin per a un, és que d’aquesta manera la responsabilitat, si no va bé, sigui de l’altre. "Si m’equivoco, no he estat jo, doncs jo no vaig decidir". Però, la decisió de fer cas a aquella decisió, en realitat, és d’un mateix. Malgrat un no es doni compte, malgrat tenir la consciència tranquil·la perquè no va rumiar cap a on tirar, sinó que va ser altre.
Altre qüestió, és la falta d’autonomia que hi pot haver, doncs si és depèn d’un altre, no s’és capaç de tirar endavant amb la pròpia vida, amb els èxits i els fracassos. .
No només hi ha el dret de poder decidir, sinó la obligació de fer-ho, doncs sinó hi ha autonomia, la vivència de la pròpia existència ens és aliena. I això, no deixa poder eixamplar els horitzons.

dimarts, 1 de gener de 2008

Propòsits pel 2008

Per quan se us hagi passat la ressaca de la nit passada, us proposo fer un llistat amb els propòsits d’aquest any. Malgrat que tots tenim desitjos, no són ben bé el mateix que els propòsits. En els desitjos, hi ha un anhel de posseir o de l’esdeveniment d’alguna cosa, mentre que els propòsits, impliquen la intenció de fer quelcom i la voluntat hi és present. La llista pot ser llarga o curta, i hi pot haver que es repeteixin rere any (“Perdre pes” “Millorar l’anglès” “No putejar més a aquell company de feina”, ...) o que són nous. Tant se val. El que és important és el següent : que siguin concrets, que es faci per escrit i que s’expliquin a algú per a que s’assabenti de la nostra intenció de fer modificacions en la nostra vida i ens pugui recolzar. Afegiria que en el fet d’escriure’ls, concreteu el propòsit i desgraneu els passos de la següent manera: posant les estratègies que fareu servir per a aconseguir-los, els beneficis que us reportarà fer-ho, les possibles recompenses que tindreu (materials o no) i si els efectes seran a curt, mig o llarg termini ( acabar una carrera pot comportar cursar una assignatura o uns semestres més). També seria bo, afegir les possibles dificultats que un es pot trobar en el camí i com ho resoldrà.
Anar més enllà, seria veure quins d’aquests propòsits impliquen, per exemple, aconseguir, benestar emocional, material, salut, donar-se als demés etc., i quina proporció de la nostra vida dediquem a aconseguir-ho, si això respon veritablement als nostres valors i creences, i si seria un bon moment per a replantejar-se’ls.
Bon Any 2008 i bons propòsits!!.