Rosa d'abril morena de la serra.....Felicitats Montse! Ja he vist la teva trucada, estava dormint. Ahir vaig sortir i vaig anar a dormir molt "d'hora". Desprès et truco, nena. 
Aquesta tarda parlava amb una bona amiga sobre la bogeria de les operacions d'estètica i com, a vegades, darrera d'aquest desig de voler canviar el físic, en realitat, s'amaga un descontentament interior, que no ho treu ni el millor cirurgià plàstic. Pretenen agradar-se i agradar als altres, i potser que ho aconsegueixin. Tot i això, crec que el fet de portar tres talles més de sostenidor o lluir uns pectorals pastilla de xocolata no els hi donarà resposta a una falta d'autoestima o d'altres problemes. Malauradament, estem en un moment en el que la societat dóna molta, massa i tot, importància a l'aparença física, a l'estètica, a tot el que es l'exterior de les persones. I, hi ha molta gent que cau en aquest parany, pensant que si tenen un cos amb unes determinades característiques, seran més feliços i tindran èxit en tot.
Desprès d'una nit de rauxa, una mica de seny. Em queden dos mesos pels exàmens i ja hauria d'estar estudiant. Ara toca allò de fer-se un planning (ja sabeu, realista, flexible i viable) ,complir-lo i hores en la biblioteca. Les que us recomano la UB, la Pompeu (ei, quins records, eh?. A vegades semblava una reunió d'ex-alumnes del cole) perquè, les de la Diputació, tot i haver inaugurat fa poc noves instal-lacions, pequen de ser massa "biblioteca ludoteca". 
Bé, s'ha acabat el dia de Sant Jordi Un altre dia ple d' irrealitats, de les quals us parlaré un dia. Tots necessitem fugir de la realitat en un moment o en una altre de la vida i cadascú ho fa, de la millor manera que sap, pot o vol.Ha estat divertit veure els carrers plens de gent, de roses i de llibres. Per Rambla Catalunya no es podia ni passar. Molt bo el pa de Sant Jordi que donava la Damm al Palau Robert i encara millor el noi i la noia de la campanya "Dóna corda al català". Engrescadors, simpàtics i animant tothom. M'ha agradat trobar-me una col·lega del cole, amb la seva filla Lola de 9 mesos (et felicito altre cop, què maca, quins ulls!!). 
Felic Sant Jordi a tots i totes i feliçitats als Jordis i Georgines. Aquesta és potser, la festa que més m'agrada, la tradició més bonica. M'agrada passejar per Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, les Rambles (encara que en per aquests carrers és gairebé impossible fer-ho) i veure tot l'ambient que s'hi respira. Aquelles paradetes de llibres, les roses presentades de moltes maneres, les gimcanes dels autors per a signar els llibres als seus incondicionals (jo vaig fer una llarga cua per a que em signès Quim Monzó, fa uns anys) el sol que sempre acompanya,...per un dia aquesta ciutat té quelcom que oferir genuinament català i els "guiris" no es deixen de sorpendre.Imagineu-vos aterrar en una ciutat on trobeu un munt de gent al carrer, tot i ser laborable, portant una rosa i mirant (i comprant esperem) llibres posats en paradetes al mig del carrer. Pensaria que he trobat la ciutat ideal pels amants de la lectura i que la gent s'estima molt, perque es regala roses.
El perquè d'aquest bloc té moltes respostes. Comencen per la gènesi de la idea. Fa un any, celebrant els aniversaris d'una amiga i el meu en una calçotada (nomès faltava que ens portèssin els Alkaselzer, ja, ja, ja) en la qual ens vam "posar les botes", els hi vaig dir als amics que estava pensant crear-me un. Sabent que sempre m'ha agradat escriure, em van animar a fer-ho. I bé, desprès d'un any (he estat molt ocupada aquests darrers 12 mesos,...), aquí el teniu. 
D'aquí 20 minuts aniré a dinar a casa de la meva germana, que s'acaba de canviar a un pis del Passeig Bonanova i vol fer un dinar per a "inaugurar-lo" amb part de la família. I què diferents que podem ser l'una i l'altra!. La meva fillola, espera que li porti les "xuxes" de la palma, que com cada any, li va haver de comprar la seva tia, la meva germana gran, perquè jo no és que estigui molt per aquestes qüestions, que diguem. La meva participació com a padrina, consisteix en ajudar-li a fer els deures (en especial els de mates, i anglès), fer-li veure que ha de ser una mica més endreçada, portar-la al cinema, al zoo, amb la resta de nebots, etc. En fí, que en quant a formació cristiana, no molta. Això si, ella és molt agraïda i em regala dibuixos i més dibuixos, i ara comença amb petits relats, molt ingeniosos.
Avui hi ha molta boira a Barcelona. Sembla Londres malgrat que no cal anar fins al Regne Unit per trobar boira. Anant cap a Vic per la N-152 en un dia de molta boira, en el que ni tan sols pots veure el cotxe que tens al davant, et pot donar la sensació de que estàs en les Highlands escocessas. Normalment puc veure la muntanya de Montjuic i el mar, des de la meva habitació, i avui no m'ha estat possible.Tot i això, sabia que encara hi eren. És com quan algú desapareix de la teva vida durant una temporada, ja sigui perquè no està en el seu millor moment, està fora, etc., i tot i això, saps que continua allà. I que tard o d'hora, tornarà a aparèixer.
