Beneficis de sortir a la Natura

Abans de la tempesta

Segur que molts heu experimentat l'agradable sensació que queda, en cos i ànima, després d'haver passat el dia al camp, anant d'excursió per la muntanya o passejant vora el mar. Si! sortir de la ciutat és molt beneficiós! De fet, hi ha estudis que diuen que aquesta necessitat de 'veure verd', el contacte amb la Natura - doncs no hem d'oblidar la nostra pròpia essència- restaura la nostra capacitat de concentració, redueix la fatiga mental i millora el nostre benestar físic i emocional. Així que, amb un radiant sol o amb una fina pluja, com la que tenim aquests dies, sortir fora o simplement passejant per un parc dintre de la ciutat, ens recarrega d'energia.

Animal love

Parelleta de mussols fent-se moixaines

Maneres d'augmentar la teva felicitat

5 maneres d'augmentar la teva felicitat de manera immediata, trets del infogràfic complet, que us recomano, de la pàgina Happify, on es dediquen, entre d'altres coses, fer uns gràfics, divertits, amens o com explicar les coses de manera clara. Hi ha gràfics sobre relaciones de parella, no estresar-se, etc.

Llegint aquest sobre la felicitat, així en general, m'ha agradat veure que, si bé obvi, és quelcom que sempre li dic a una bona amiga meva: Si hi ha quelcom que em dóna feliçitat, és fer un café, xerrar, explicar la vida a un bon amic. Al cap i a la fi, les emocions del contacte amb els altres, és l'única cosa que romandrà.

Be kind

Què fer un diumenge

Aquest matí m'he despertat cap a les 9 i de seguida he hagut de sortir de casa, per treballar - un treball a temps parcial que tinc ara. Mentre baixava per Rambla Catalunya, m'anava fixant en el tipus de gent que em trobava a aquestes - per ser diumenge- primerenques hores: turistes, més turistes i algun matiner ( cap jove ) amb intenció d'aprofitar el dia. En tornar he parat en una terrassa del mateix carrer, ja que era massa aviat per tornar a casa o arribar-me fins a la plaça de la Vila, a Gràcia, on més tard, cap a les 12, hi ha hagut una actuació castellera. Així que he demanat un cafè - amb llet de soja, doncs ja no prenc de vacances i quan he trobat una revista de xafarderia , m'he dit 'fes alguna cosa diferent a llegir premsa seriosa!' I sí, he estat tafanejant una estona, rient amb les ocurrències dels redactors. 

Més tard, he anat a veure l'actuació castellera amb les colles de Barcelona i altres. Encara que els he vist un milers de vegades, m'he quedat per veure l'expectació que aixeca entre els guiris i per enviar fotos a una amiga xinesa, que mai els ha vist i que, crec, estava dormint la mona i per això no ha pogut venir. Després de dinar he anat a fer classes al meu alumne, sent que demà té control de matemàtiques. En acabar, com que el meu intercanvi d'anglès ha hagut de cancel·lar la cita i no em venia de gust arribar-me fins a la filmo, ni tampoc passar la resta de la tarda a casa, he anat fins a un dels meus llocs favorits, el 'Buenas Migas' de Jardinets. Els cafès estan bé, sempre està ple, però sense aclaparar, la música és agradable i puc estar una bona estona escrivint o llegint, que ningú ve a ' fer-me fora'. Ah, i si trobo 'el meu lloc' al costat de la finestra oa la terrassa, ja és ideal.

L'ansia que cura - Mishima

No sé si l'ansia cura, tal i com diu el títol del darrer disc dels catalans Mishima, tot i que sembla que sí, si, fem cas al que explica el seu cantant, David Caraben, sobre el títol escollit, els canvis generen ansietat, et recorden que estàs viu i et fan sortir de l'àrea de comfort. El que sí sé, és que molts seguidors del Barça deuen estar sentint certa ansietat a hores d'ara. Així que us deixo, per apaivagar-la una mica,  'La brisa' amb les lletres que ja ens tenen acostumats. Ai! jo vull ser letrista...

Per què fer puzles és bó pel teu cervell

Fer trencaclosques ha estat i continua sent, un dels meus principals hobbies. Els que em coneixeu ja sabeu la passió que tinc per ells, que tinc 'aquest de 2000 peces, el més gran que he fet "emmarcat i penjat a la meva habitació (The Accolade d'E.B. Leighton, per a més senyes) i que a la resta de la casa, també n'hi ha. I que tinc més per emmarcar-El Petó i L'Abraçada, de Gustav Klimt, Le Déjeuner des canotiers, de Renoir. A part, tres de 500 peces cadascun, que, sent que caben en una taula de mida mitjana, els vaig fent i desfent.  

En aquest post, vaig fer una comparativa entre fer trencaclosques i solucionar problemes de la vida. Buscant, he trobat diverses pàgines en les què es parla dels beneficis a nivell cerebral, que té fer puzles, com les que expliquen en l'article del bloc Social Psychiatry 'Why Jigsaw Puzzles are good for the brain.

Un amor com el sol

L'amor és en la vida, el que el sol és en el cel

Escoltar sense jutjar

Si hi ha una cosa que tots fem de manera natural, és jutjar allò que algú ens explica i amb el que no hi estem d’acord. I és que costa tant no fer un judici! Per a alguns, més que d’altres. Lo ideal seria escoltar activament i comprendre -sense jutjar- les motivacions de l’altre i per comprendre-les, quan més coneguem la persona, molt millor. Segurament us heu sentit jutjats en alguna ocasió i si és un fet que es repeteix amb algú, potser haureu decidit deixar d’explicar-li les coses que més us importen.

Comprendre no vol dir necessàriament acceptar, és mostrar empatia, posar-nos en la pell de l’altre, sentir com es sent i veure-ho des del seu prisma i no des del nostre o què fariem nosaltres en aquella situació concreta. És quelcom que, sense ser impossible d’aconseguir, requereix d’un cert exercici i esforç, doncs sembla com si ens hagin ‘educat’ per jutjar tot el que hi ha al nostre voltant.

Playmobil fa 40 anys

Estem d'aniversario...Playmobil fa 40 anys!! Una de les millors joguines mai inventades -varietat de temes, durabilitat, imaginació- i per supossat, invent alemany per excel·lència, inspirat en les figures humanes dels dibuixs dels nens. En aquest post, ja vaig parlar de la meva passió pels 'clics' i com van ser una de les millors joguines de la meva infantesa. Fins a tal punt ho celebren en el seu pais de naixement, que hi ha una exposició en el Historisches Museum der Pfalz, en Speyer.

Tornar a sentir

Només veig passar la vida

esperant guarir la ferida

Desitjant que pugui tornar

a somriure de veritat

Tonar a sentir l'alegria

de la vida compartida

Cafès de matí i de tarda

Els meus cafès de matí en alguna placeta de Gràcia, de camí cap a algun encàrrec.

 O en una cafeteria que convida a quedar-se, gaudint de la lectura o en els propis pensaments, per la tarda.

Poesia per Sant Jordi 2014

 

Ni un miler de roses podrien simbolitzar l'amor que sentim l'un per l'altre...

                             ... I és així, que el nostre amor duri per sempre, que sigui etern...

                                 

7 anys de Blog

Com si fos casualitat o no, les dues xifres per sumar 7, ben bé podrien simbolitzar el punt d'inflexió d'aquests 7 anys de blog.

Vendre roses i alegria per Sant Jordi

Fa quatre anys, el bonic dia de Sant Jordi vaig ajudar a uns amics del meu germà, que començaven una nova aventura empresarial, obrint una llibreria exclussivament online. La meva tasca va consistir en repartir uns punts de llibre, amb informació sobre la llibreria, a quants més vianants millor.

La meva àrea d’influència va ser de Rambla Catalunya, on ell tenien la paradeta, fins a Passeig de Gràcia. La intensa jornada va donar per moltes anècdotes i per adonar-me de la competència ferotge que hi ha , en quant la venda de roses, aquell dia. Des de la galleda blava i roses mig murrides fins a les paradetes amb cara i ulls i flors que semblaven de luxe, hi havia un ampli ventall de punts de venda.

Quatre anys de sinceritat

Un simple 'petit dejeuner' compartit, pot evolucionar fins a experimentar sentiments sincers.

Bye Bye Barcelona, el documental

Ara que amb l'arribada del bon temps, la ciutat de Barcelona torna a ser un hervider humà de turistes, us deixo el documental sobre l'impacte de la massificació turística a Barcelona, la noticia la podeu llegir avui a El País. O com molts dirien d'una altra manera, els de Barcelona estem farts de no poder gaudir de la nostra ciutat, per la 'invasió' dels guiris.

El llibre imprescindible en la teva vida

Aquest matí he quedat amb una amiga per fer un cafè i desprès l'he acompanyat a fer un tràmit a l'Hospital Clínic. De passada, m'ha ensenyat una llibreria de segona mà, on 1 llibre val 3€, 2 llibre 5€ i 3 llibres 8€. És un concepte de llibreria de segona mà, que no té res a veure amb l'encant de les llibreries de vell, amb terra i  pretatgeries de fusta, plenes a vessar i amb aquella olor i atmòsfera caòtica, que tan ens agrada als amants dels llibres raros. Doncs bé, aquesta té una estètica més zen, tot blanc i molt endreçat.

Però anem al llibre que hem trobat. Estava mirant què hi havia interessant o que fes temps que buscava i tot i que no he trobat res substancial, voilà! si que he trobat un llibre de referència per a la comunicació humana. Un llibre que he regalat sovint i que, tal i com l'he dit al noi de la botiga, en regalar-li a la meva amiga perquè ho tingués, hauria de ser de capçalera de tothom. I a veure si la comunicació entre nosaltres va una mica millor. Tan de bó!

Don't lose hope

Don't lose hope, you never know what tomorrow will bring

Com saber si ets un hipster

Però anem a veure...quants boscos per talar hi ha dintre de Barcelona? O millor dit, per què tanta camisa de llenyataire invaeix el paissatge urbà? Heus aqui, en el següent gràfic, una possible resposta a tal filosòfica qüestió.

How to wear a blue Monday

Is a blue Monday...a klein blue Monday, one of the most bright colour you can wear.

Brillants gotes de pluja

Creació de Atelier Pompadour

Els núvols que tapen la llum del sol en els interminables dies de pluja, deixen brillants gotes en els ulls dels qui saben apreciar els capricis de la Natura

Un bon dia el pot tenir tothom

Com sortir de l'àrea de comfort

Descarregant uns videos de Youtube he trobat aquest i encara que avui volia publicar un escrit meu, crec que, ni que sigui pels clarificadors dibuixos, paga la pena que acabi la setmana dedicant els 7:29 que dura per veure'l i.

Ets perfecte, ja et canviaré!

Avui és el dia del Teatre i els del Versió Rac1 han convidat a la directora i als dos actors principals de l'obra 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré', que es representa en el teatre Goya, de Barcelona. La conversa ha estat divertidissima i ha anat des de els nervis de les primeres cites, què dir-se, intentar complaura a l'altre, què possar-se (encara que no ho sembli, et pots canviar mil vegades fins a aconseguir el look adequat) fins quan la parella ja s'ha consolidat, els fills, la familia politica, etc. Situacions en les quals tots ens hem vist envoltats, explicades amb el to irònic habitual de Toni Clapés y el seu equip (com això de que els pares s'han 'd'empassar' el Disney Channel i tots els programes infantils,....paciència). Podeu recuperar aqui l'entrevista, segur que us sentireu representats en alguna situació. 

Comprensió

La comprensió és més profunda que el coneixement. Hi poden haver molts que et coneguin, pocs que et comprenguin

Debats CCCB-ICREA sobre el Cervell

Us deixo la programació dels debats que fan conjuntament el CCCB i l'ICREA, amb les darreres investigacions sobre El Cervell. El dimarts passat es va parlar sobre les avantatges i inconvenients del bilingüisme, per part de l'investigador Albert Costa, l'entrevista del qual podeu llegir aquí. Començen a les 19h en el CCCB i l'entrada és gratuita. Us animo a que hi aneu, 'el saber no ocupa espai' i sempre s'apren quelcom interessant! 

Com gaudir d'un dia gris i plujós

Aquest matí s'ha aixecat una mica gris i la pluja anunciada ens està deixant una de les coses més boniques de l'arribada de la primavera. Passejar i  gaudir amb tots els sentits dels canvis que la pluja provoca, és un dels millors plaers de la vida. Fixar-se com es reflecteixen en els bassals, els edificis, els arbres, els objectes, sentir com la pluja ens acaroni la cara, les mans, la olor de la terra mullada, els paisatges llunyans, com les gotes d'aigua romanen en les fulles i flors, el remor de la pluja, els matissos de la llum dels núvols, com es transforma el cel a mida que passen els minuts, acaronar els objectes  i notar els canvis en la textura amb l'aigua, les teves petjades en el terra mullat, el teu estat d'ànim quan inspires aire d'un dia de puja,... Gaudiu-ne d'un dia gris de pluja! 

Feliç dia de la Felicitat!

Avui no només ha arribat ja la Primavera, també és el dia Internacional de la Felicitat! Sí, això que tots busquem i l'anhel de la qual provoca que fem tot el possible per trobar, experimentar i compartir. I per celebrar-ho - copiant la idea del blog de Pilar Jericó, Laboratorio de Felicidad- que millor que aquest video tan divertit dels personatges de Star Wars,  fet per uns 'frikis', molt currat per cert i ben feliços. I Feliç dia!

Primavera!

20 de març de 2014, arribada de la Primavera a les 17:57 per 92 dies i 18 hores.

Happy Pi Day!

Cada 14 de març (3.14), els entusiastes de les Matemàtiques celebren el dia Pi, tenint inclús una web"Piday.org" i per a celebrar-ho, que millor que aquest domino en espiral.

Frases per reflexionar 34

"Siguem el canvi que volem veure en el món"

Mahatma Gandhi

28 maneres de no complicar les teves relacions

Fa poc he descobert aquest blog Marc and Angel Hack Life dels mateixos autors, una parella que va escrivint molts articles sobre diversos temes: relacions, diners, productivitat, felicitat. Petites anotacions per tenir una vida més plena i satisfactoria, com diu el títol 'Practical Tips for Productive Living'.

En la secció 'Relationships' trobareu un munt de reflexions, de coses que segurament us haureu preguntat algun cop, heu experimentat o voleu viure d'acord amb allò. Aquest m'ha agradat especialment: 28 Ways to uncomplicated your relationships amb el primer paràgraf del qual no puc estar més d'acord: Almost two decades ago, when I asked my grandfather for some relationship advice, he said, “Honestly, the moment I stopped trying to find the right woman, and started trying to become the right man, your grandmother walked up to me and said, ‘Hello'.

Tot seguit us faig un resum:

1. Deixa de buscar en els altres l'amor i el respecte que només tu pots donar-te a tu mateix.

2. Comença a acceptar els teus defectes.

3. Deixa de comparar-te i competir cada dos per tres.

4. Comença a deixar que els altres siguin tal com són.

5. Deixa de ser insensible.

6. Comença a demostrar el teu amor.

7. Deixa de jutjar.

8. Comença a actuar com si el que fas faci la diferència. 

9. Deixa de fer que un núvol negre anul·li el cel sencer.

10. Comença a fer el que sigui correcte per a tu.

11. Deixa de necessitar tenir sempre raó.

12. Comença a preguntar-te "Això pot fer mal a algú d'alguna manera?".

13. Deixa de centrar-te en la bellesa exterior tota la estona.

14. Comença a adonar-te de les petites coses.

15. Deixa de pressionar als altres en coses o no esperar a algú que et pressioni.

16. Comença a fer servir la teva veu per aixecar els altres.

17. Deixa de prendre't les coses personalment.

18. Comença a deixar anar els petits errors.

19. Deixa de ser dramàtic.

20. Comença a perdonar-te pel dolor que vas provocar en el passat.

21. Deixa d'esperar complir les teves expectatives en l'amor.

22. Comença a ser honest amb el que sents.

23. Deixa de perdre temps amb aquells que et menosprecien.

24. Começa a donar-te tota l'aprovació que necessites.

25. Deixa de dir 'si' quan vols dir 'no'.

26. Comença a comunicar-te clarament.

27. Deixa de fer que tot giri al voltant teu.

28. Começa a viure de manera 100% integra.

That's what I want

Els beneficis de riure

Aquí teniu el post que us vaig prometre sobre els beneficis de riure. La meva experiència em diu que tenir sentit de l'humor i prendre's la vida amb humor, no ressolent els problemes, ajuda a veurel's des d'una altra perspectiva. De fet, ha estat quelcom que he dut a terme tota la vida.
Puntualitzaria que no hi ha res com riure amb algú ( no d'algú, per supossat) i que el riure és contagiós!

Acceptació

Bonica frase trobada a les escales que porten cap a la Barceloneta

El que no ensenya 'Españoles en el mundo'

És un fet que em vaig qüestionar des del primer moment que vaig veure aquest programa i ahir, ho comentaven amb uns companys en un taller sobre recerca de feina. 
No sé si mai heu vist el programa 'Españoles en el mundo '. Hi surten espanyols que estan treballant en diverses parts del món, explicant com ha estat i està sent l'experiència d'emigrar a un altre país, a la recerca de noves oportunitats. Mostren també, la majoria de les vegades, un estil de vida que no està a l'abast de molts. Deixant de banda l'atractiu de la posada en escena, hi ha alguna cosa que no mostren: aquells espanyols al món que han fracassat en el seu intent i als que es conformen amb treballs per viure sense grans luxes. I encara diria, a aquells que anant-los bé, no tot el procés ha estat un camí de roses i que l'adaptació a un nou país, idioma i cultura, requereix un temps d'adaptació i esforç. 
Així, aquest tipus de programa només mostren una part de la realitat, la més bonica, la més atractiva, la que fa que molta gent pensi que triomfar fora és així de fàcil i amb aquests resultats. De fet, estaria bé fer-ne un que ensenyi que les coses no han sortit com un esperava i quins recursos s'han posat en marxa per sortir-se'n d'aquesta situació .

Then/Now

Hi ha famílies o grups d'amics que es fan una foto cada any i amb el pas del temps, poden comprovar com ha anat canviant el grup o la família ha anat augmentant. Jo sóc de les que m'agrada tenir una foto de tots i després regalar-la, ja que em sembla, o almenys és el que jo aprecio com el millor regal. Doncs bé, els Luxon brothers han agafat fotos de quan eren petits i les han reproduit ara, intentant copiar en la mesura del possible, el mateix escenari, les mateixes vestimentes, les mateixes poses. I el que va començar com un regal de Nadal per a la seva mare, s'ha convertit en aquest divertit bloc, Then / Now.

Quantes hores de llum hi ha al març?

Una cosa que m'encanta és adonar-me de com els dies ténen cada vegada més hores de llum, de com ens anem apropant a la primavera. Exactament, avui la durada del dia, s'entén d'hores de llum, serà de 11h 15 '33'' i el dia 31 de març de 12h 38'39''. Us deixo el link de timeanddate.com on també ho podeu veure d'arreu del món.

Escriure és avançar

He tornat a escriure.
Dubai em semblava lluny, lluny de tot, a part de la qüestió del visat. M'hagués agradat conèixer una altra cultura, un altre poble, altres arrels, sent el primer punt a la llista, conviure amb uns amics a qui estimo enormement. Això del malbaratament d'or i el luxe hortera no era el que més m'atreia, precissament.

He tornat a escriure articles, articles que em publiquen, sobre el que més reflexiono, sobre el que gaudeixo parlant, llegint o sent actriu de les meves pròpies paraules.
Barcelona és de moment el meu campament base. De moment.

He tornat a escriure cada dia una estona al meu diari. Li vaig sentir dir a un psicòleg fa poc, en concret el mateix que dóna un curs de mindfulness, al què assisteixo, que les persones que escriuen un diari, ténen millor salut mental i física.
Em pregunto on acabaré vivint, si d'aquí a 6 mesos estaré en la mateixa situació o m'hauré mudat.

He tornat a escriure. Segueixo escrivint, doncs mai he deixat de fer-ho. Segueixo buscant el meu lloc al món.

Your Thoughts, your Destiny

És Threema més segur que WhatsApp?

Arran de la compra de WhatsApp per part de Facebook i veient els problemes de seguretat de la plataforma de comunicació, el regulador de privacitat alemany ha recomanat abandonar-la i utilitzar una altra. I com ha volgut escombrar cap a casa, planteja com alternatives algunes europees, com les suïsses Threema i myEnigma que segons expliquen en les seves pàgines web, compleixen amb tots els protocols de seguretat i privacitat en aquest tipus de serveis de missatgeria instantània. Totes dues són de pagament, com era d'esperar, al contrari que d'altres que arran de la 'caiguda' durant unes hores de whatsapp el dissabte passat, van veure augmentades les seves altes. Serà aquest el fi de l'hegemonia de Whatsapp?

La manera de parlar fractal, segons Berto Romero

En això que una d'aquestes nits avorrides, buscant algun vídeo d'humor per youtube, vaig trobar aquesta pàgina de Berto Romero, 'Algo para pensar' hilarants reflexions, algunes més que d'altres, sobre els temes més banals. Una de les meves favorites 'Modos de hablar: Bucle, fractal y estilo trompetista', en què de seguida em vaig sentir totalment identificada amb la manera de parlar fractal, això sí, sabent tornar al punt inicial.

Orquídia radiant, color Pantone 2014

Orquídia radiant, color Pantone 2014

Coses que es poden fer amb grip

Porto des de diumenge amb grip, vaig començar sentint-me destemplada i amb molt de fred, cosa rara en mi. Jo que fins fa una setmana deia que aquest hivern no havia agafat ni un refredat comú, gràcies al meu còctel de muesli natural, civada, germen de blat i llevat de cervesa, ni aquest esmorzar sa ha evitat que l'agafi. No obstant això, estic amb un assumpte familiar, si bé el tema estàs més suavitzat, no deixa de ser-hi. Segurament, aquest estat d'estrès ha fet que em baixessin les defenses. 

Deixant l'enutjós que pot resultar no sortir de casa, l'he vist avantatges, tot i lo feble que et sents. Per exemple, ara mateix, puc contemplar asseguda en una cadira Poang al costat del balcó, els núvols esplèndids, que hi ha a Barcelona aquesta tarda. Una gran amalgama al fons sobre el mar, que es van transformant i que de vegades semblen muntanyes nevades. És una cosa que contemplo sovint, és veritat, encara que no tanta estona. Adonar-me que són les 18:13 i encara ens queda llum per estona. Una altra de les coses que faig és aprofitar per llegir estirada al sofà, just quan el sol escalfa aquesta part de la casa, el llibre que m'he autoregalat fa poc. Escoltar tota la programació de la ràdio, amb migdiades pel mig, això sí. Riure sola, i aviat escriuré sobre els beneficis de riure, amb els vídeos dels monòlegs de Berto o junt amb Buenafuente. Dormir, dormir, dormir (i paciència per a algú que necessita sortir cada dia, ni que sigui de passeig, plogui o faci fred) encara que com diu la dita " La grip és una setmana amb medicina i 7 dies sense ella"

5000 Pensaments al dia

5.000 al dia, aquesta és la xifra de pensaments que tenim, segons els experts. No paga la pena que ens parem a reflexionar-hi? Segurament us heu trobat dient-a vosaltres mateixos, en clau negatiu, 'Sóc això' 'Sóc allò altre' 'Hi hauria d'haver dit / fet res més' o dient-vos missatges negatius, que si es repeteixen i no serveixen per aprendre, no porten a res constructiu. Tenint en compte que el que ens diem influeix en el nostre estat d'ànim (i al seu torn, un estat d'ànim negatiu ens porta a rumiar en el pitjor), no seria molt millor que aquests siguin pensaments positius, constructors de possibilitats, focalitzats en el bo i bonic de la vida, d'agraïment en lloc de queixa? Segur que sí, que ens sentiríem molt millor si ens centréssim en les nostres fortaleses i en possar-nos en allò que volem millorar així com buscar solucions als reptes que ens presenta la vida.

Blaumut - Les 7 i quart

Dia Mundial de la Radio

Els que em coneixeu, i també ho he escrit alguna vegada per aquí, ja sabeu que no podria estar sense tenir una ràdio a prop. Puc sense la 'caixa tonta', no sense la meva ràdio i per això tinc una a cada habitació de la casa. La meva última adquisició, perquè l'anterior va caure a terra i es va trencar, va ser una Sony, d'aquestes de iaio de tota la vida, que vaig comprar en una botiga de segona mà per 10€, practicament nova, quan el seu preu al mercat és de 40€.  

Quan veig aquestes pel·lícules en què la família s'asseia al voltant de la ràdio com a únic mitjà de distracció, i també com a manera d'assabentar-se esdeveniments com l'inici de la Segona Guerra Mundial, em convenç encara més, per més que diguin, que la ràdio té encara molta vida.  

Així que, aprofitant que avui és el Dia mundial de la ràdio, un petit, gran, homenatge al veritable inventor de la ràdio Nikola Tesla, i no Marconi com molts vam aprendre a l'escola.

Frases per reflexionar 33

La meva bona amiga Mercè m'envia aquesta frase, en una mostra d'amistat, després de llargues converses, en què el que menys importa, són les paraules. I no tant perquè jo no tingui prou necessitat d'explicar. No importen perquè aquest gest demostra la comprensió, en tots els seus registres, d'un passat, pretèrit pluscuanimperfecte, que va condicionar (passat) la meva vida. 
I per cert, ara ja no deixo que ho faci més.  

 "El patiment és el que ha forjat les persones més fortes, els caràcters més sòlids estan plens de cicatrius"
                          Khalil Gibran, poeta libanès 
                                                         

L'amor, pot curar-nos?

L'amor, pot curar-nos? Doncs vull creure que sí, necessito creure que sí. Que l'amor de veritat, té el poder de donar-nos aquest suport, llum i confiança necessaris, així com ajudar-nos a treure el millor de nosaltres mateixos, aquesta fortalesa que tots tenim, per sobreposar-en les situacions més dures o en les nostres petites batalles. Aquella abraçada càlida que ens diu que tot sortirà bé, aquelles paraules oportunes quan el nostre món sembla esfonsar-se i sentim impotència, aquella mirada que ens reconforta en la distància.  
I sento que vaig estar a punt de fer el camí amb algú que no vaig poder o no vaig saber, precisament per les meves pròpies ferides. Un camí en el qual sentir que l'amor és capaç de guarir les ferides més profundes, de vegades de la manera més subtil ...

Barcelona s'omple de llum!

 

Punt de lluna. Pati de Ca l’Ardiaca. Santa Llúcia 1

Barcelona s'omple de Llum aquest cap de setmana per celebrar les festes de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat junt amb la Mercè, en aquest link trobareu tota la programació. Us animo a que us apropeu als patis del centre de la ciutat, on algunes escoles de disseny i facultats, com la UPC, han recreat els diferents aspectes i maneres de veure la llum, imprescindible en la vostra agenda!

Quan algú sap escoltar

Quan algú sap escoltar...
Ho fa amb tots els sentits i no ens interromp.

Respecta el nostre moment i no diu 'Això no és res, mira què em passa a mi'.

Empatitza amb els nostres sentiments i no diu 'No ho pensis'.

Compren la nostra individualitat i no treu ferro al nostre problema amb exemples de persones que ni tan sols coneixem. 

Quan algú sap escoltar-nos, ens sentim recomfortats.

He arribat fins a la meta!

Ho he aconseguit, he arribat fins a la meta!! Em sento orgullosa de mi mateixa, de l'esforç que he fet, sabent la dificultat que tinc per concentrar-me, en determinades circumstàncies. Em sento orgullosa, si cap encara més, dels que m'han acompanyat en el camí, donant-me ànims de diferents maneres. Us ho agraeixo enormement!

Parelles longeves i felices, com ho aconsegueixen?

Hi ha alguna cosa millor que l'amor? L'amor correspost i si aquest dura per sempre, es podria dir que s'ha dut una vida plena quant a vida afectiva es refereix. I com aconseguir romandre al costat de l'amor de la nostra vida portant una relació de qualitat, fins envellir junts? Llegir-vos aquest article de Pilar Jericó, de El País,'Parejas longevas y felices, ¿cómo lo consiguen?', que us donarà algunes pistes. Tot i que potser ja heu fet molt camí junts, esteu començant o potser us agradaria trobar a aquesta persona amb la qual sentir que voleu compartir alegries i moments no tan feliços. 
I com diu la periodista, "crec que l'amor és la necessitat més profunda de l'ésser humà i pel qual val la pena viure, però com tot el valuós, requereix dedicació, temps, paciència, respecte i moltes dosis de cura".

Amistat i moments de felicitat

Des que vaig acabar la feina , que he anat recuperant la vida social (he de dir que era una de les coses que més em va atabalar de la marató de treball nadalenca), ja que no hi ha cosa que em proporcioni més alegria que tenir contacte amb els meus. El dissabte vaig fer un cafè amb una amiga, posant-nos al dia de les nostres vides. Diumenge passat vaig anar al cinema amb altra bona amiga, si bé se'ns va fer curtet, tornar a veure'ns va ser gratificant.Vam veure una pel·licula espanyola, '3 Bodas de más', una divertida comèdia per riure una estona.
Ahir vaig visitar als meus nombrosos nebots i van poder ensenyar-me amb calma el que els havien portat els reis i vam aprofitar per jugar una estona. Vaig tornar a casa amb un llibre de contes per abans d'anar a dormir i una gateta que camina i ronroneja, prestats per uns dies perquè també em diverteixi...La tendresa i generositat amb la que m'oferien les seves joguines noves, és quelcom que no vaig poder rebutjar. 
Avui he quedat amb altres amics i com sempre, se'ns ha passat el temps sense adonar-nos, entre les nostres converses sobre política, sexe, homes, les joguines de la nostra infància, les relacions, la propera paternitat d'un d'ells, degustant uns xauarmes i falafels (preneu nota: 'Buen Bocado' Esculleders 58, el qual diuen, és el millor de Barcelona i el nostre favorit) i com sempre, ens sentim tan a gust junts que ens acomiadem amb una forta abraçada i esperem a la propera ocasió per seguir gaudint de l'amistat.

La felicitat podria ser això

La felicitat-i en part descans-que he sentit fa tot just uns minuts, podria ser això i també podria haver estat completa. Si no ha estat així, potser no se li pugui dir felicitat en sentit estricte... Sigui com sigui, doncs a aquestes hores no tinc ganes de fer una anàlisi metafísica, he sentit felicitat i he sentit, d'altra banda, que haver-ho compartit hagués estat una felicitat completa. I penso que per a aquest moment tan important en la meva vida, hauria volgut sentir una abraçada, un petó, sentir o llegir un 'Felicitats', 'Ho has aconseguit!', 'El teu esforç té les seves recompenses!' 'Has sortejat l'últim revolt'. I si bé fins que no sàpiga el resultat final, no vaig a fer-ho oficial, em sento orgullosa de la meta a la qual he arribat.

Un apren amb el temps...

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una
mano y encadenar un alma.

Y uno aprende que el AMOR no significa acostarse.

Y que una compañía no significa seguridad, y uno empieza a aprender ....

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza
a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende
a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana es
demasiado inseguro para planes ... y los futuros tienen su forma de caerse
por la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que, si es demasiado, hasta el calor del
Sol puede quemar.

Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno es realmente fuerte, que
uno realmente vale, y uno aprende y aprende ... y así cada día.

Con el tiempo aprendes que estar con alguien, porque te ofrece un buen
futuro, significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.

Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos
sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad.

Con el tiempo te das cuenta de que si estás con una persona sólo por
acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.

Con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y que quien no
lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de falsas amistades.

Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en momentos de ira siguen
hiriendo durante toda la vida.

Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es
atributo sólo de almas grandes.

Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente, es muy
probable que la amistad jamás sea igual.

Con el tiempo te das cuenta que aun siendo feliz con tus amigos, lloras por
aquellos que dejaste ir.

Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida con cada persona
es irrepetible.

Con el tiempo te das cuenta de que el que humilla o desprecia a un ser
humano, tarde o temprano sufrirá multiplicadas las mismas humillaciones o
desprecios.

Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el
sendero del mañana no existe.

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas y forzarlas a que pasen,
ocasiona que al final no sean como esperabas.

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro,
sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.

Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado,
añorarás a los que se marcharon.

Con el tiempo aprenderás a perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir
que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, pues ante
una tumba ya no tiene sentido.

Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo..." 

Jorge Luis Borges

Amor i feina al 2014

Aquest 2014, vull Amor (de parella) i vull feina.

Els reis són ells

Avui els reis de la casa són, més que mai, els protagonistes de les emocions i la felicitat que s'entreveuen sota una pluja de globos i serpentines...

Bon any 2014!

Per un any nou ple de moments feliços i poder compartir-los amb qui estimem.

If I could...

If I COULD...

El Sol en perfecta sintonia

El Sol en perfecta sintonia amb el dia de descans, entra suaument per la finestra. Va il·luminant els contorns dels meus somnis, de les meves alegries i esperançes, de les coses boniques d'aquest any. Deixant gotetes de llum per seguir il·luminant el camí...

Bon Nadal

Bon Nadal! Un any més, tota la felicitat per aquests dies.

Vivint en El Día de la marmota

Com Bill Murray en el Día de la marmota, gran pel·lícula per cert, així em sento des de fa més de dues setmanes, sense un descans per poder viure una altra realitat que no sigui la laboral.

El millor regal per a un infant

No tinc temps per fer alguna breu reflexió sobre el que pot donar de sí vendre joguines en aquestes dates. Acabo tan esgotada el dia que arribo a casa, sopo quelcom i em fico a dormir. Només dir-vos que el que més em diuen és 'Ho tenen tot els nens d'ara!" Jo em pregunto si tenen també el més important: algú amb temps per jugar amb ells, en la meva opinió, el més important. Que sel's dediqui temps i atenció. Que el millor regal és gaudir plegats del temps lliure. Que el millor regal és moltes vegades, el més senzill.

Detallets que m'alegren el dia

Podria fer un apartat de 'detallets que m'alegren el dia', ja sabeu, aquelles petites vivències del dia a dia, que són les que ens dónen alegria i que fan gran la nostra existència. Aquesta tarda he pogut gaudir d'unes hores de descans, per qüestions de salut ho necessitava després de 12 dies seguits treballant. He aprofitat per estar amb els meus nebots, una de les coses que em fa més feliç. He anat a buscar-los  al'escola i després he passat la tarda amb la meva neboda gran, que m'ha acompanyat a fer uns encàrrecs. Hem acabat prenent un 'suïs' a una cafeteria de Gràcia on hem rigut molt mentre l'explicava les entrevistes de feina que he tingut al llarg de la meva vida. Abans de tornar cap a casa, l'he acompanyat a casa del seu xicot i em deia que fa dos dies la tenia als meus braços amb només unes horetes de vida i ara em diu que jo podria ser la seva germana gran!

Una decisió pel 2014

Aquests dies tinc el cap una mica espès. Les llargues jornades de treball (una botiga de joguines per Nadal, és una cosa gratificamente i esgotadora alhora) no em deixen gairebé temps de parar-me a pensar per prendre una decisió. Una decisió a nivell laboral, que si bé suposaria canviar totalment el meu entorn i una veritable experiència-no tant pel treball en si, sinó pel (llunyà) país- fa que m'estigui plantejant els pros i contres. Quan s'ha de decidir, sol ser entre A o B (de vegades hi ha C, que fins i tot ajuda a discriminar, encara que no és el cas) i com encara no tinc l'opció B ni gairebé temps per buscar-la, el meu cap va entre A o quedar-me aquí i esperar que surti B o agafar A i no pensar més. O cercar intensament B tenir sort i trobar ràpid...

Somriu! És bo per a la teva salut

Fa cosa d'un mes escrivia sobre la necessitat que sentia de tornar a somriure per dins, igual que ho faig per fora . Sobre el somriure he escrit unes quantes vegades, de fet. Un somriure obre moltes portes a una millor entesa amb el nostre interlocutor, apaibaga ànims enfrontats i mostra als altres que estàs obert al diàleg i a la comunicació. Amb el somriure es crea un ambient alegre i ple de felicitat. Feu la prova. Això em recorda l'efecte positiu que he trobat quan he estat treballant de cara al públic i rebia als usuaris amb el millor dels meus somriures. 
Doncs bé, aporto algunes dades més. El fet de somriure, no només fa que ho facis cap a fora, també ho fas cap a dins. Aquest ha de ser un somriure autèntic, que mostri una emoció espontània i genuïna. El neuròleg Duchenne la va descriure en 1862, com aquella que fa que es contraguin tant els músculs del voltant de la boca (zigomàtic major i menor ) com el múscul orbicular prop dels ulls, creant aquesta sensació tan agradable. Més tard, Paul Ekmann, va estudiar la relació del somriure autèntic descrita per Duchenne, amb un increment de l'activitat en l'escorça prefrontal esquerra (part del cervell on resideixen les emocions positives tals com el somriure).

Si bé aquells somriures forçats també poden tenir el mateix efecte, un somriure autèntic es nota molt més i produeix millors sensacions. Estan demostrats els enormes beneficis que té mostrar expressions facials de grat i plaer, al nostre benestar emocional i físic i per tant, cap als altres.
Em quedo amb aquesta frase de Eletta Robles "El somriure és un raig de sol directa a l'ànima". Així doncs, a somriure cada dia una estona!

Si vols alegria, porta-la dins teu

Moltes persones quan 'busquen' parella (jo més aviat diria que estan obertes a la possibilitat d'entrar en la vida d'algú i que altra persona entri en la d'ells, amb tot el que això comporta), pretenen que aquesta els ompli d'alguna manera i els doni això o allò altre, ja sigui alegria, seguretat, afecte, etc. Segurament, el millor seria començar per un mateix, conèixer-se bé i estar connectats amb les nostres emocions. Cultivar totes aquestes qualitats i virtuts en un mateix per poder mostrar-les al exterior i d'aquesta manera, atraure qui estigui en la mateixa sintonia que un. I recordar que, si bé la vida és millor quan sabem que comptem amb el suport d'algú i tenim un projecte en comú i això ens pugui omplir de felicitat, aquesta ha de trobar dins nostre. És com una dita que vaig llegir quan era petita que deia alguna cosa així com, 'Si vols tenir alegria en la teva vida, porta-la sempre dins de tu'.