Si hi ha una cosa que
tots fem de manera natural, és jutjar allò que algú ens explica i amb el que no
hi estem d’acord. I és que costa tant no fer un judici! Per a alguns, més que
d’altres. Lo ideal seria escoltar activament
i comprendre -sense jutjar- les motivacions de l’altre i per comprendre-les, quan més coneguem la persona, molt millor. Segurament us heu sentit jutjats en alguna
ocasió i si és un fet que es repeteix amb algú, potser haureu decidit deixar
d’explicar-li les coses que més us importen.
Comprendre no vol dir necessàriament acceptar,
és mostrar empatia, posar-nos en la pell de l’altre, sentir com es sent i
veure-ho des del seu prisma i no des del nostre o què fariem nosaltres en
aquella situació concreta. És quelcom que, sense ser impossible d’aconseguir,
requereix d’un cert exercici i esforç, doncs sembla com si ens hagin ‘educat’ per jutjar tot el que
hi ha al nostre voltant.
Com que la veritat és complexa, sempre hauríem d'escoltar sense jutjar d'entrada.
ResponEliminaCertament hauria de ser així .Gràcies Helena.
ResponElimina