La meva bona amiga Mercè m'envia aquesta frase, en una mostra d'amistat, després de llargues converses, en què el que menys importa, són les paraules. I no tant perquè jo no tingui prou necessitat d'explicar. No importen perquè aquest gest demostra la comprensió, en tots els seus registres, d'un passat, pretèrit pluscuanimperfecte, que va condicionar (passat) la meva vida.
I per cert, ara ja no deixo que ho faci més.
"El patiment és el que ha forjat les persones més fortes, els caràcters més sòlids estan plens de cicatrius"
Khalil Gibran, poeta libanès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!