Porto des de diumenge amb grip, vaig començar sentint-me destemplada i amb molt de fred, cosa rara en mi. Jo que fins fa una setmana deia que aquest hivern no havia agafat ni un refredat comú, gràcies al meu còctel de muesli natural, civada, germen de blat i llevat de cervesa, ni aquest esmorzar sa ha evitat que l'agafi. No obstant això, estic amb un assumpte familiar, si bé el tema estàs més suavitzat, no deixa de ser-hi. Segurament, aquest estat d'estrès ha fet que em baixessin les defenses.
Deixant l'enutjós que pot resultar no sortir de casa, l'he vist avantatges, tot i lo feble que et sents. Per exemple, ara mateix, puc contemplar asseguda en una cadira Poang al costat del balcó, els núvols esplèndids, que hi ha a Barcelona aquesta tarda. Una gran amalgama al fons sobre el mar, que es van transformant i que de vegades semblen muntanyes nevades. És una cosa que contemplo sovint, és veritat, encara que no tanta estona. Adonar-me que són les 18:13 i encara ens queda llum per estona. Una altra de les coses que faig és aprofitar per llegir estirada al sofà, just quan el sol escalfa aquesta part de la casa, el llibre que m'he autoregalat fa poc. Escoltar tota la programació de la ràdio, amb migdiades pel mig, això sí. Riure sola, i aviat escriuré sobre els beneficis de riure, amb els vídeos dels monòlegs de Berto o junt amb Buenafuente.
Dormir, dormir, dormir (i paciència per a algú que necessita sortir cada dia, ni que sigui de passeig, plogui o faci fred) encara que com diu la dita " La grip és una setmana amb medicina i 7 dies sense ella"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!