Això si és pa!

La cesta de pan, Salvador Dalí 1945

Des de fa temps que no ens venen pa. Així de clar. Costa trobar pa que sigui realment pa!! Perquè un aliment (?) que quan surt de l’establiment (el tema de les gasolineres ja ni el comento perquè em sembla demencial) és com un xiclet i que quan arribes a casa, li pots donar un cop a algú al cap que el lesiones segur, no és pa. És una massa congelada, que ja ni se’n amaguen que t’ho fiquen en aquells forns al moment. Els ingredients, m’imagino que sí que seran farina, aigua i sal, però el sabor no és el mateix.Entenc que el ritme de vida que portem ens faci caure en aquest tipus de consum i també estic segura que si ens importen els calerons que gastem i la qualitat dels aliments que mengem, farem l’esforç de buscar pa de qualitat.

Cada vegada que veig que obren una d’aquests forns, que no fleques, em desespero de veure que tendim, cada vegada més, a alimentar-nos pitjor. Però no tot està perdut... Personalment no compro aquest pa si no és una 'urgència'. Malgrat estar envoltada d’aquests forns- de pa congelat matiso- em prenc la molèstia de caminar uns 15’ per tal d’arribar-me fins a fleques en les que pots veure com surt, com dic jo, el flequer enfarinat i que em garanteix el sabor del pa com el de sempre i que ja poden passar els dies, que  no perd la seva substància. I malgrat que no acostumo a fer publicitat , avui faré una excepció i us recomano el Forn Joan Montserrat de Rambla del Prat, que no només té un premi per conservar el savoir faire del que mengem, sinó que sempre està plena de gent a la que, encara li agrada sentir el sabor del que menja. 

Queden poques fleques de veritat i fa uns anys, el Gremi de Flequers de Barcelona, va publicar un llistat de les que si que garanteixen que el pa es fa allí mateix, es cou en forns i no és una massa congelada. I ja posats, pa de pagès e integral!!