A vegades que passi una cosa em va bé per a acabar d'explicar una altra. Fa un parell de dies vaig trobar un article a El País on parlava de 'Turboplaceres, petites píndoles de felicitat , essent una d'elles el fet de donar una abraçada. Només es necessiten 6 segons per a que una abraçada posi en marxa la descàrrega de neurotransmissors, que motiven i recompensen al nostre sistema nerviós central, a través de la dopamina. Segurament heu notat l'efecte que té que algú ens abraci, lo reconfortant que pot ser.Doncs precisament ahir, passejant amb una amiga pels carrers de Gràcia, varem trobar un grup d'amics, on un d'ells feia 40 anys. Portava, per a que tothom ho sapigués i el felicités, un cartell amb la seva edat penjant per la part del davant i per darrera, aquest altra amb una petició ben clara: Abraça'm!!diumenge, 31 d’agost del 2014
Abraçar: petita píndola de felicitat
A vegades que passi una cosa em va bé per a acabar d'explicar una altra. Fa un parell de dies vaig trobar un article a El País on parlava de 'Turboplaceres, petites píndoles de felicitat , essent una d'elles el fet de donar una abraçada. Només es necessiten 6 segons per a que una abraçada posi en marxa la descàrrega de neurotransmissors, que motiven i recompensen al nostre sistema nerviós central, a través de la dopamina. Segurament heu notat l'efecte que té que algú ens abraci, lo reconfortant que pot ser.Doncs precisament ahir, passejant amb una amiga pels carrers de Gràcia, varem trobar un grup d'amics, on un d'ells feia 40 anys. Portava, per a que tothom ho sapigués i el felicités, un cartell amb la seva edat penjant per la part del davant i per darrera, aquest altra amb una petició ben clara: Abraça'm!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això d'abraçar és l'únic necessari, el demés són hòsties.
ResponEliminaUna abraçada ben forta Helena.
Elimina