Pintar amb la ment

Agafo el metro i quan surto em fixo, així de passada, en les parets i penso que què brutes estan. Hores més tards, el torno a agafar i com m'haig d'esperar uns minuts fins que vingui el metro, em fixo en la paret que tinc al darrera. Malgrat ser blanca, es nota aquella franja negra, just aquella marca que queda on la gent s'ha recolzat, que tan lletja queda i que en molts llocs públics, eviten col·locant una fusta, un plàstic o similar. Doncs bé, em dic que ja que és, potser, una de les estacions més transitades de la ciutat, en especial a l'estiu, ja podrien donar-li una capa de pintura. Fer-la més agradable, com han fet amb la de Liceu en la que, ja que et robaran la cartera i que potser no podràs ni tornar a casa en metro, almenys, que se't faci agradable la visió de Barcelona (ni que sigui en el subsòl). Haurien de pintar-la d'un blau infinit, com el mar cap el que porta aquesta estació. Com el cel que es veu en els dies clars i lluminosos de primavera i d'estiu.
Torno al dia següent i quan, en sortir, vaig pel llarg passadís, segeuixo amb la meva redecoració d'aquesta estació. El passadís, que també va ser blanc en el seu moment, es veu igualment, molt deixat. Em dic a mi mateixa que l'haurien de pintar del mateix blau que l'andana, com una continuació, de l'anar i tornar, del mar cap el que es va i des del que es torna.
Quan m'assec en els freds bancs de pedra a esperar a que vingui el metro, em fixo en que...oh! estan pintant la paret de blanc! No és que siguin unes franges molt netes, però almenys, es veu més pulid (paraula que es feia servir molt en la generació de la meva iaia).
El meu tercer dia en aquesta estació (algunes obligacions, que han donat els seus fruits, m'empenyen a fer-ho). Surto del vagó i la paret no només ja no és blanca, sinó que... és del mateix blau que estava en la meva ment durant aquests dies!! I no només l'andana ha estat tenyida amb aquest blau del mar que tant relaxa i convida a passejar per la platja, sinó que, igualment el passadís, que te cada dia quantitats ingents de turistes, en busca de sol i platja, és igualment un reflexe del que s'espera trobar fora.