El divendres sant vaig ser a Montserrat, on m’agrada anar al menys un cop l’any. Té l’avantatge que no et cal el cotxe per arribar-hi fins a la muntanya. I l’inconvenient de que precisament per aquest motiu, segons com, es pot convertir en un “parc temàtic” (i perdoneu-me) sobretot els festius en que tothom ha tingut la mateixa idea que tu. D’entrada, en agafar els ferrocarrils a Plaça Espanya, hi van haver de posar un altre tren de reforç, perquè estava “a petar”. Com a anècdota divertida, dir-vos que, en el que jo hi anava, una dona catalana (el detall és important) intentava explicar a uns japonesos que aquell sí era el tren correcte per anar a Montserrat. La pobra dona els intentava ajudar i per esbrinar si baixaven a Monistrol o abans per agafar l’aeri, els hi va preguntar “Van a coger la cesta?”(sic)...No sé si a la Moreneta s’arriba en “cesta” o no, però de ben segur que la imatge és divertida.
Per trobar una mica de tranquil·litat i, perquè no, d’espiritualitat, vaig haver d’endinsar-me per camins més aviat solitaris. Malgrat tot, crec que és impossible sentir-se sol enmig d’aquelles muntanyes ( i no ho dic perquè continuament et trobes a algú que busca lo mateix que tu). Suposo que l’home ha de tornar a la seva essència natural més pura i autèntica i ho aconsegueix en la Natura, on es troba amb sí mateix. Sense artificis ni màscares, ni distraccions, ni res més que li calgui per conèixer-se. (a alguns, potser us sonen aquestes reflexions d’una excursió que vam fer a Núria, amb la boira envoltant-nos).
Vaig voler fer unes quantes fotos per fer un “Particular àlbum de la flora de Montserrat en primavera”, però em van tornar a deixar la càmera amb les piles mig gastades i em van fallar a la 2a foto, així que us deixo aquesta.
Per trobar una mica de tranquil·litat i, perquè no, d’espiritualitat, vaig haver d’endinsar-me per camins més aviat solitaris. Malgrat tot, crec que és impossible sentir-se sol enmig d’aquelles muntanyes ( i no ho dic perquè continuament et trobes a algú que busca lo mateix que tu). Suposo que l’home ha de tornar a la seva essència natural més pura i autèntica i ho aconsegueix en la Natura, on es troba amb sí mateix. Sense artificis ni màscares, ni distraccions, ni res més que li calgui per conèixer-se. (a alguns, potser us sonen aquestes reflexions d’una excursió que vam fer a Núria, amb la boira envoltant-nos).
Vaig voler fer unes quantes fotos per fer un “Particular àlbum de la flora de Montserrat en primavera”, però em van tornar a deixar la càmera amb les piles mig gastades i em van fallar a la 2a foto, així que us deixo aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!