Avui és Sant Medir, una de les festes populars que més m'agrada. La llegenda diu que... "
Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle.Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat."
Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle.Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat."
(extret de http://www.santmedir.org/llegenda.html).
Aquest matí, abans de les 8, ja m'han despertat els petards de la colla del meu barri i ara, en tornar per dinar, he vist que s'estaven preparant, per la desfilada de la tarda (ruc ínclòs). Recordo com, quan passaven sota del col·legi, ens deixaven sortir i quedar-nos en la vorera per recollir caramels.
Us deixo les impressions desprès d'haver assistit aquesta nit, a la cavalgada del carrer Gran de Gràcia. Des del balcó d'uns amics, he pogut veure la festa amb una altra perspectiva. Carros, calesses, camions, cavalls, bandes de percussió, bandes tradicionals,...El molt Honorable senyor alcalde, Jordi Hereu, encapçalant la desfilada, en un carro. Més tard, el senyor Trias, en una calessa. I com a música de fons els crits de "Ei, aquí!!!" de nens i pares desesperats per agafar, quants més caramels millor. Unes llaminadures que de ben segur, faran las delícies dels dentistes o acabaran oblidats en un pot de la cuina. I això sí, un olor a camp que s'agraeix en aquesta gran ciutat. Ara, en quant ha acabat tot, l'esbandada general ha estat notable i ja s'han posat a netejar 5 camions de BNeta!. Dolça Festa!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!