Quan vegis passar el tren i dubtis si puges o no...perquè no coneixes la destinació
perquè no saps qui hi serà
perquè no coneixes a qui hi ha...
.... puja-hi!, sempre trobaràs una parada on poder baixar-te...
I potser, em trobes a mi i tot.
perquè no coneixes a qui hi ha...
.... puja-hi!, sempre trobaràs una parada on poder baixar-te...
I potser, em trobes a mi i tot.
En el meu cas no seria un tren, sinó un vaixell ;-) I si ens hem de trobar immens serà el plaer del viatge, doncs allò que dóna sentit al viatge és el camí. Camí en saber que realment existeix una veritable Ítaca, esperant amb els braços del cor oberts.
ResponEliminaM'agrada Barcelona, més m'agradaven les barcelonines :-) Sarrià m'avorria, i més els sarrianencs. Però tota excepció pot fer-hi norma.
Salutacions
Tren, vaixell,bici,...la qüestió és pujar-hi.
ResponEliminaA mi cada cop més "m'avorreix" la ciutat.
Salutacions i fins la propera.
tens raó, saber on arribarem no té tanta importància com les ganes de viatjar i el plaer de trobar paisatges
ResponEliminaHola Jesús M., hi ha un llibre de viatges, "El tiempo de los regalos" de Patrick Leigh Fermor, que sembla molt interessant.
ResponElimina