Aquella fina línia entre el desig i quelcom més...Aquell espai del no res, on les emocions poden esdevenir sentiments més profunds...Aquella terra de ningú on has anat a parar no saps ben bé com... Aquella fina línia que vols creuar...malgrat no tinguis molt clar el que et trobaràs a l'altra costat...
(escultura, L'idol etern, Rodin)
fa uns anys, vaig comparar aquesta fina línia a la vora d'un abisme. En efecte, un no sap mai a què s'enfronta, què s'hi trobarà en creuar-la. però de vegades un no pot evitar fer-lo.
ResponEliminaEm va sortir un poema, que ara he publicat a relatsencatalà. El pots veure a :
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=651877
Molts petons i una abraçada!
Eduard
Gràcies. No sé si hi pot haver més d'una fletxa...o desviar-se la trajectòria!
ResponEliminaSalutacions