Diner massa car

Quan van començar a sortir les “empresses” (per no dir xiringuito) de reagrupament de crèdits, ràpids i fàcils “da igual si tienes Rai o Asnef”, em va donar la sensació de que això no s’aguantaria per enlloc i que més aviat que tard, acabaria fent fallida. Fent càlculs, els clients no s’adonaven que acabarien pagant més?. Molt més, vull dir, encara que en un termini més dilatat en el temps?. Per no parlar de les clàusules abusives, que per fi (encara que amb molt de retard) , va denunciar l’Agència Catalana de Consum el mes passat.

Puc entendre que algú vagi amb l’aigua al coll i que no arribi. Que tingui un imprevist i s’agafi a un clau ardent, encara que li surti molt car. No puc entendre que algunes empreses s’aprofitin d’això, de la desconeixença d’alguns dels seus clients del que realment estan firmant i que no informin adequadament sobre les conseqüències a llarg termini.

Igualment, els crèdits “en 24 hores i sense haver de donar explicacions”, "pel que vulguis”, “per un viatge o anar de compres, un tv de plasma,...”, fent servir unes campanyes publicitàries molt agressives i que inciten a comprar per comprar. . És clar que la decisió última és del consumidor, però se les saben totes per fer l’oferta atractiva i el que és pitjor, fer-nos creure que realment necessitem una tv de plasma o sortir amb 30 bosses d’una tarda de compres.
Des d’aquesta pàgina, l’Agència Catalana de Consum dóna alguns consells per planificar l’economia familiar i posa sobre avís respecte els crèdits ràpids.

No ens deixem enganyar per aquesta societat de consum, que cada vegada va a més i que organitza tota la nostra existència entorn el consumisme. Estaria bé fer un esforç i aprendre a viure amb el mínim, gaudir més del que ja es posseeix, valorar si fa falta adquirir un nou producte. I el més important, saber gaudir del que ens envolta i que, de moment, no s’ha de comprar: la Natura, els moments en bona companyia, el silenci,.....