Vull ser mare. Tenir un fillet al qual acceptar incondicionalment, respectar, escoltar i comprendre, encara que no estigui d'acord amb tot. A qui mimar amb petons i abraçades, a qui educar amb afecte i disciplina, a parts iguals. A qui protegir d'allò més dur de la vida, sense negar-li. A qui dormir amb un conte, gaudir junts de les ones a la vora del mar i despertar la seva curiositat pel que l'envolta. A qui ensenyar que al món hi ha persones encantadores i coses molt boniques per conèixer i descobrir. A qui mostrar-li que, malgrat tot el que vaig passar, paga la pena haver-li donat vida.
Jo no vull ser mare, em sap greu, però no vull. No vull convertir-me en l'escarràs de ningú. Els meus fills són els meus blocs.
ResponEliminaJo ho desitjo molt. Gràcies pel comentari.
EliminaCrec que si tenim un futur com a espècie està en les mans dels qui conscientment volen ser pares i mares d'una generació futura educada i protegida amb aquest amor i generositat que demostres.I és molt respectablela postura de l'Helena. En tot cas, ambdues sou exemple de decisió responsable, i això és el que, epr desgràcia, no sempre es dóna quan es porta un nou ésser humà al món.
ResponEliminaSí, a vegades un veu el panorama actual i pensa en els que vindran...Jo sóc optimista, però. I sí, totalment respectable la postura de l'Helena. Gràcies pel comentari.
Elimina