Danys colaterals de treballar

Sé que el títol pot sonar una mica 'contundent' i ja aviso que això no serà un post sobre prevenció de riscos laborals, que podria, ni pretén remeiar res. Ni molt menys, menyspreuar el fet contrari, no trobar feina, que ja és prou dur.
La raó per la qual últimament he estat una mica missing per aquí, ha estat perquè he tornat a trobar feina. De fet, és l'oportunitat que vaig haver de rebutjar en el seu moment, per agafar una altra que va durar poquet. Si bé les condicions són per riure (que jo he acceptat, perquè no trobo res mes, és així de penós), l'ambient i el que puc aprendre, són més agraïts. Ara, el que m'està deixant sense forces per res més, un cop que arribo a BCN, que agafar el llit, és el fet d'estar a 1 hora d'aquí. Entre metro i bus, les meves 'excursions' cap al Prat, sumats al fet que mai aconsegueixo dormir les meves imprescindibles 8 hores, em deixen mig zombi. I així, quant trepitjo Plaça Espanya, alhora que em dic que encara em queda un viatge en metro, també que, atès que només treballaré a l'estiu i hi ha més hores de llum, es fa més agradable fer una mica de vida social a les 7 de la tarda (si em queden energies). De moment, el que sí segur he aconseguit és un fort refredat gràcies als aires condicionats tan forts de metro i bus.