Bring me my shiny days back

Children's Creativity Museum, San Francisco

La meva bona amiga Montse, m'ha parlat aquest matí, en una de les nostres moltes converses sobre creativitat, del Children's Creativity Museum, un museu de creativitat només per a nens, que hi ha a San Francisco. Em  quedo amb aquesta frase extreta de la seva web "At the Children's Creativity Museum, we recognize the importance of instiling a love of learning and building creative confidence at a young age. 

Perdonar amb una abraçada

"Personalment, prefereixo les abraçades" va dir el cantant d'un grup, al concert del qual vaig assistir fa poc, i vaig pensar "Estic d'acord amb tu!" I es que no hi ha res com sentir aquella abraçada que t'embolcalla l'ànima. Que et fa sentir una mica més humà. Que et diu que vols ser abarcat en tota la teva essència. Que et demostra que et perdona. Com quan un nen espera amb els braços oberts, després d'una reprimenda, que se li perdona. I necessita sentir que una abraçada amb tendresa, li fa saber-se perdonat. Aceptat incondicionalment.

Una decisió difícil

Em veig en un moment en el que haig de prendre una decisió. Una decisió que contemplo fa temps, que m'està costant...que implica moure'm entre el que sento i allò que hauria de fer. Com si ambdós no estiguéssin imbricats en l'assumpte. 

Com si fos tan fàcil...

Bankiarrota

Per si la cosa no estigués prou remoguda en el nostre país, ara el desastre financer de Bankia. Donat que un al final es mareja amb tanta dada, us deixo un mini monogràfic que hi ha avui a El Pais, sobre Bankia, com va començar tot i  el que es trobraran els estalviadors a partir d'ara, entre d'altres articles. 

Això no és el que sembla

Vinc de casa d'uns amics i he viscut una d'aquelles situaciones de pel·lícula tipus "Això no és el que sembla...", en la que els seus gestos i excuses nervioses, no han fet més que confirmar el que era evident. No us podeu imaginar lo difícil que m'ha estat seguir una conversa normal i fer 'com si res', mentres no donava crèdit al que acabava de veure. Si no fos per com ha continuat la nit, hagués dit que allò era una relliscada (que ens pot passar a tots), tot i que, tenint en compte les darreres converses amb un d'ells, no m'extranya gens.

L'exercici fisic pot millorar el nostre cervell?

Si avui ens tenim que llevar amb més males noticies- 'retallades', fins quan?- al menyas quelcom optimista per a que, encara que sigui per unes hores, ens oblidem dels difícils temps que passem. Així, ahir al vespre vaig anar a una conferència a la biblioteca de Gràcia, donada per David Costa- professor del Institut de Neurociències de la UAB- sobre si fer exercici, pot millorrar el nostre cervell. Molts estudis han demostrat que, efectivament, són beneficiosos per a millorar algunes funcions executives, tractar alguns trastorns, retrasar l'envelliment i millorar algunes lesions. I encara que es tracti d'una àrea d'estudi recent i les dades s'han de prendre amb cautela, es podría dir més aviat al revés: Ser sedentari no és gens sa!

Transparent, lluminosa i excitant

Transparent, lluminosa, emocionant. Sincera, íntima, excitant. Amb petites dosis de misteri i moltes més d'esperança. Gairebé perfecta.

"Passa-la tú!"

Un dia el meu germà em va dir "Passo una mala època" i vaig dir-li "Doncs passa-la tú! no esperis que marxi ella". Desprès vam estar parlant i tant es va quedar amb la meva frase que l'altre dia, via whatsapp, me la va haver de recordar...

Frases per reflexionar 19

"Este título se lo dedico a mi familia y a mis amigos de verdad, que son tres o cuatro" 

Fernando Alonso
(al proclamar-se campió del Mundial de Fòrmula 1)

La lluna plena més gran i brillant de l'any

Aquesta matinada tindrem la lluna plena més gran i brillant de l'any. Així que, si teniu ocasió, sortiu de casa a gaudir d'aquest espectable de la naturalesa tan meravellòs. I quina ocasió millor per un romàntic passeig per la platja...

Hi ha bellesa en aquesta imatge?

La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.

A on va anar a parar el penal de Ramos?

Les xarxes socials i per internet, no han trigat gaire en fer mofa de la fallada del penal del pobre Ramos....i als culés sembla que se'ls hi ha passat una mica la 'depre' del passat dissabte...

Conquerir a una princesa és així de fàcil!

Si veure passar als molts 'cavallers', pels carrers de Barcelona, llança o rosa en mà, en busca de les seves princeses, ja és una estampa bonica de veure, si han passat abans per la barberia i s'han arreglat per estar ben guapos i rebre un petó (o els que facin falta) de les seves estimades, assegura tenir un dia de Sant Jordi rodó!!

Ja fa 5 anys...

Avui fa 5 anys que vaig obrir el meu blog, 5 anys...és diu aviat! Us agraeixo molt les vostres visites i els vostres comentaris, aquí i afora. 

Com diu un amic meu "Lupe, lo teu és 'la paraula'". I potser té raó... Segurament, en cinc anys i havent fet 605 entrades, algun cop us he fet riure, reflexionar, sorprés, no heu entés res de res, no heu estat d'acord o fins i tot us heu pogut ofendre (i perdoneu-me si ha estat així).

Per la meva part, crec que només dos entrades poden mostrar realment quelcom substancial, veritable i sentit.

La llum que busco dintre

I quan vaig ser conscient del que significava per a mi, literal i metafòricament, que la he estat buscant al llarg de la meva vida. Estigui on estigui, viatgi per fora o per dintre.

En les coses que dic i escolto, en les que penso i veig. En les que sento...

En les lectures, els paisatges que em maravellen, el que m'estimula, les coses boniques que contemplo.

En les emocions que em produeixen la gent que m'envolta, en els seus detalls amables, els seus somriures, els seus gestos...

La llum del capvespre, que corria per atrapar, com buscant que em continués protegint.
La llum després d'una tempesta. La llum que il·lumina els meus matins. La llum que busco dintre.

Quin llibre regalar per Sant Jordi?

Quin llibre regalar aquest Sant Jordi? doncs a dir veritat, el llibre és el de menys... hi ha tants on triar! però, el que importa és la rosa, que la rosa, és sempre la mateixa. O almenys, el carino amb el qual es regala. Una bonica flor. Una flor solament? noooooo, la rosa el dia de Sant Jordi simbolitza molt més. Simbolitza l'amor cap a la persona a la que es dóna, l'amor que dones i l'amor que reps. 

L'altre dia l'explicava a una italiana que viu a casa meva, el que és aquesta festa a Barcelona. Les tradicions, com es viu, l'ambient que es respira i que no s'ho podia perdre, sola o acompanyada. Em deia que era un dia que donava 'mal rotllo' sortir a passejar i veure tot l'ambient, si s'estava sense parella. Després d'hores de conversa i de convèncer-la que deixés el seu orgull a un costat i lluités pel noi amb el qual sembla que la cosa, ara, va pel bon camí, espera 'en candeletes' passar el seu primer Sant Jordi, amb un català, rosa inclosa, per suposat. 
Seria tan bonic rebre una...encara que molt em temo que més aviat hauré de conformar-me amb comprar-me un llibre, potser el de Benjamin Kunkel, Indecisió, a la presentació del qual vaig anar a la Central fa unes setmanes i em va convèncer. I això sí, veure les mostres d'amor, i que consti que el dia de Sant Jordi és una de les meves tradicions favorites, que es prodiguen ells i elles i comprovar que l'amor segueix movent el món ...afortunadament!!

El Petó de Gustav Klimt

 

A qui no l'agrada fer petons i que els hi facin!! Aquesta obra de Gustav Klimt sempre m'ha fascinat, pel que transmet, pel que deixa intuir... Quan el vaig poder contemplar, al Palau del Belvedere, a Viena, hi havia al costat un guarda de seguretat apuntant, ves a saber què, en una llibreteta. Potser les reaccions dels visitants quan el veien per primer cop.

Què és l'Afecte

Fulfillment (The Embrance), Gustav Klimt, 1905-09

Vagi on vagi

Viatges, vas als llocs més turístics, et pares en els mateixos indrets que els altres, no surts del circuit establert, menges en els restaurants que recomanen en la guía, veus als altres com estranys en relació a tu, que ets el turista. Fas milers de fotos.

Visito el nord d'Italia, em deixo perdre pels carrers, les places, els indrets fora del mapa, em confon el primer dia i em surten paraules en 'tedesco' (potser per la seva passada dominació austríaca),contemplo coses maques, em barrejo entre la gent, em deixo portar pels sentits amb la gastronomia, observo els costums, les maneres de fer, de relacionar-se, de viure. Faig milers de fotos.

Passo uns dies fora i tot i que el meu equipatje és lleuger, porto amb mi tota la resta vagi on vagi. Torno i el temps sembla haver-se transformat. Em quedo amb la imatge que portava dins.