Núvols de setembre

En quant arriba setembre i d'una manera molt subtil, va canviant la llum així com es dibuixen núvols que cap pintor podria copsar amb la intensitat amb la que ho fa la mirada

Assoliment

Les  moltes hores d'estudi dels darrers mesos abans de l'estiu, han donat els seus fruits. I no és el FIRST ni serà l'últim assoliment que aconsegueixo amb voluntat, esforç i tenacitat.

Envasar l'aire de muntanya

Vall de Núria

Ribes de Freser. Vista des de l'habitació

Fa poc he tornat de passar uns dies amb part de la familia, a Ribes de Freser. Només d'arribar, respirar l'aire pur i veure les muntanyes altes, llunyanes, les més properes, les vistes des de l'habitació del hotel i sentir la frescor de la nit, el descans estava assegurat. La petita població de camí cap a Núria, amb el pas a nivell del cremallera despertant-me cap a quarts de vuit, gaudeix d'un seguit de fonts d'aigua que fan honor a la mateixa, envasada. No obstant, aquí la teniem de franc i amb una frescura que feia de les passejades, parada obligada a les fonts. 

A la nit, els dos rius, el Freser i el Segadell, deixaven una remor de silenci en mig de la vila, on només el seu ritmic so, acompanyava la plàcida nit dels qui ténen la sort de dormir vora el riu.

Ribes de Freser. Font del Passeig.

L'arrivada a la Vall de Núria, amb el Balandrau, no era si no, la continuació d'un camí espectacular que, llavors vaig recordar, havia fet caminant fa uns anys, des de Queralbs, el poble de la Marta. Us ho recomano. Si bé Núria s'ha convertit en un parc temàtic, és un bon lloc des d'on sortir per fer altres muntanyes, com el Puigmal. Aquest el vam intentar fer, ja fa anys, amb una colla d'amics, tot i que la falta de temps ens va deixar a mig camí i vam desistir.

El telecabina, que remunta els esquiadors i els qui volen refugi a l'alberg, et porta a la conclusió de que algún dia, envasaran aquest aire pur dels Pirineus i faran pagar per una de les poques coses que encara no ténen preu.  

Monestir de Ripoll

La visita obligada al bressol de Catalunya, es va veure acompanyada per la descoberta de la necropòlis, dintre del Monestir i lo interessant de veure l'evolució de la manera de passar d'aquest món terrenal a un altre que continua essent un misteri.

Tal ha estat el meu descans i desconnexió de la jungla urbana i el soroll, que al dia següent d'arribar, donant un breu passeig, vaig acabar amb un cop de calor, baixada de tensió inclosa, tot un conjunt de mals, d'anyorança de la pau que em dóna sentir-me envoltada de muntanyes.
I l'espectacle meravellós, impagable, que és veure l'ombra dels núvols al cim d'aquelles.

Llum del vespre

Tornar a casa passejant per la Diagonal i veure una d'aquestes meravelles que la llum del vespre ens obsequia en els dies d'estiu. L'ombra projectada d'un dels edificis més singulars d'aquesta zona de Barcelona, la Casa Sayrach. Mostrant com la seva elegancia i sinuositat es rebela davant els edificis tristos i sense formes, sense sentit de l'estètica ni respectant el temps passat. Establint una aliança amb la font més poderosa, el Sol, per lluir inclús més bella, mostrada d'aquesta manera

Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 

Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 

Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

Nuvolots a Vallcarca

Trobar plans d'estiu

Havent passat una nit d'insomni, sentint, que inclús podia ser real, com un quadre surrealista de Dalí, que del meu pit i cap brollava aigua, és l'hora de preguntar-se, no si pasaré una altra igual, que pinta que si, sinó, quins plans tinc aquest estiu.

 I només em queda dir, amb l'energia esgotada després d'haver passat tota la tarda acompanyant la meva neboda gran per buscar un vestit per a un cassament, que plans, plans com a tal no en tinc. Ni amb ningú ni enlloc. 

Així doncs, es poden resumir en dues paraules: Buscar plans. És així de senzill, el fet de no tenir plans (el meu somiat viatge a Capri, els Fiords Noruegs o Der Schwarzbald hauràn d'esperar) fa que me'ls hagi de buscar. Així ja tinc alguns en ment, algunes activitats de Museus, llegir un parell de llibres ('L'avi Ninus' de Xavier Baladia i 'La vida no es tan grave' de Beaulieu Baptiste), començar a estudiar hebreu o continuar amb alemany,  per plaer, fer algun tram del camí de ronda, trobar plans per tenir plans l'estiu vinent,...

50 Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell

Encara esteu a temps d'arribar a Calella i trobar, això si que ja us costarà una mica més, un bon lloc des d'on poder veure i escoltar la tradicional cantada d'havaneres de Calella. Aquest any, a més, es celebra el 50 aniversari. Només de veure les fotografies, ja m'arriba el so de la guitarra, les veus de melodies d'amor, de mar, la olor del Mediterrani, les camises de lli blanques, les barquetes, l'estiu,...

Junt amb Beethoven, Mozart, Bach, Tchaikovsky,  cançons tradicionals alemanyes i catalanes, junt amb alguna modernitat, con Julito, Demis Roussos, es pot dir que les havaneres també forman part de la banda sonora de la meva infantesa.

I per fer un tastet, aquest passat dijous vaig anar amb una amiga al Palau Robert, on ens van deleitar amb un bon repertori.

L'OBC a la platja, comença l'estiu!

Hi ha avui, la confluència de tres esdeveniments, el començament de l'estiu, el dia Europeu de la Música i el començament de les vacançes escolars (o l'acabament del col·legi, segons es miri). Tots tres motius d'alegria i de celebració. I per celebrar el dia de la música, l'OBC ens obsequiarà amb peces de Beethoven, Medelssohn, entre d'altres, a la platja de la Barceloneta, a ales 20:30. Mar Mediterrani, bona música i una temperatura ideal.

On altres veuen, jo sento

On altres només veuen pluja,
jo veig uns brillants que emergeixen d'un exòtic estanc.

On altres només veuen fulles,
jo veig grans palmeres que donen ombra en el desert.

On altres només veuen arrels,
jo veig rutes cap a paratges desconeguts.

On altres només veuen columnes,
jo veig al guia que assenyala el paradís.

On altres només veuen, 
jo sento.

Música relaxant per la nit de diumenge 19

Els dies passen

Un altre dia que ha passat. Un altre.

Una imatge de tendresa 8

Asseguts tots dos en una cadira de rodes, protegits del primaveral temps, sota l'ombra dels arbres. La lentitud dels seus moviments em sembla tan tendra com les mirades, no sense certa dificultat, que es fan l'un a l'altre. Les seves mans, que han acariciat la vida fins als seus gairebé 90, aguanten les cartes amb les que passen la tarda. És meravellós veure com el pas del temps no els ha tret la il·lusió de gaudir de les petites coses, així com albirar en ells que la vida, realment, va d'això.

Pluja de maig

A punt de començar el mes de juny, un petit apunt del que són les pluges al maig. Imprevisibles, sobtades, divertides, perilloses (en especial pel nou paviment de la Diagonal), caloroses i fresques. I el que més m'agrada, la olor a terra mullada que deixa i que es pot gaudir quan passes a prop d'un jardi, d'un pati o d'un petit espai amb herba.

Nit Europea dels Museus 2016

Font: mcd.gob.es

Per si esteu buscant plan per aquest dissabte, aqui teniu una interessant proposta. El passat dia 18 va ser el Dia Internacional del Museu en els Museus de tot el món. Apart, avui dia 21 és la Nit Europea dels Muses i els museus de tota Europa, ho celebren amb una jornada de portes obertes i activitats, des del vespre fins la mitjanit.

Barcelona, ja fa anys que s'apunta a questa iniciativa, junt amb alguns centres culturals. Apart de poder gaudir de les col·leccions i les exposicions temporals, en alguns hi ha programades activitats, com música en viu (Museu Marítim amb las seva agradable terrassa) i màgia (Frederic Marès), entre d'altres. Avui la temperatura és perfecta a la ciutat,  així que és un dia ideal per poder gaudir d'aquest bé tan preuat com és la cultura.

En aquesta pàgina podeu trobar tota la programació de Barcelona. Espero que gaudiu i apreneu moltes coses!

Aquest blog ja ha fet 9 anys!

No puc passar un altre dia sense deixar constància de que aquest blog ja ha fet 9 ANYS!!!! que es diu aviat...I fixant-me en la data d'avui, si al dia (20) + mes (5), li restem las darreres xifres de l'any (16) , ens dóna 9.

Frases per reflexionar 41

Aquesta frase, que vaig trobar al compte d'Instagram d'un humorista català i que vaig 'retocar', no podia ser més encertada. Molts dels malestars que intentem guarir amb medicaments, en realitat es podrien apaivagar amb més moixaines, petons, converses que ens omplin, el contacte amb els nostres i sentir-nos escoltats.

Jordi Savall a l'Auditori

La OBC sota la direcció de Jordi Savall. Autoria propia

Sublim, extraordinari, insuperable, diví...meravellós concert, per celebrar el dia de la mare i començar el mes de maig, de la OBC sota la direcció del magnífic Jordi Savall a l'Auditori. Un repertori amb obres de Bach, Mozart, Francesco Geminiani (el seu final m'ha conmogut) i Händel. I si la valua de Savall com a músic és incuestionable, ha volgut donar una mostra de la seva sensibilitat cap a la realitat del món que l'envolta. I de com, amb petites mostres inviduals d'amabilitat, es pot construir un món millor.
Y si voleu conèixer de prop la seva autobiografia intelectual, aquí un imprescindible video, de la Fundación March.

Sant Jordi 2016

Port de Barcelona. Autoria propia

¡A temps! encara hi sóc a temps d'escriure una breu nota relacionada amb el dia de Sant Jordi, ja que avui s'acaba el mes d'abril i  com dic jo 'El dia dura tot el mes' (això val per quan et felicitan tard, dir, 'mai no és tard').

El dia de Sant Jordi, que amenaçava pluja, al final es va aclarir i ens va deixar gaudir d'un dia assolejat, per passejar, tot i que cap al vespre es va enfosquir. En el meu cas, per donar un tomb amb les Golondrinas, amb dos bones amigues, fent la volta corta pel Port. Un caprici que tenia fa temps i que, amb el que m'està costant coincidir amb els amics que ja ténen familia (practicament gairebé tots), era aquell dia o ja endarrerir-lo molt.

Casa Batlló. Autoria propia

Per la nit, una altra bona amiga a la que no veia desde feia meses, em va convidar a sopar. Sempre agraden que ens regalin moments compartits, que són els que veritablement queden. Van anar a un petit restaurant a prop de Gala Placídia, i que està just sota d'on van viure ella i el seu, ara ja, marit quan van arribar a Barcelona. I precisament, en aquest mateix edifici i en el mateix apartament, vaig estar a punt de viure, uns anys abans de coneixer-los! Em fa pensar què petit és el món i  quines voltes que dóna la vida. 

Records en la Natura

Avui dinava en els Jardins de la Universitat de Barcelona, en aquest espai allunyat del sorollós centre. Mentre estava asseguda, obserbava com una abella libava una flor i després, una altra. He acaronat les fulles de la planta per copsar la seva textura. En mirar el cel, tan blau, m'he adonat dels matissos de verd que hi havia per la barreja d'arbres. He tancat els ulls i m'he posat a pensar en lo beneficiós que pot ser passar una estoneta en contacte amb la Natura.

De fet, de tots els records que tinc de moments feliços, els que són de contacte amb la Natura, estan gairebé amunt de tot en la llista. La llum del sol, el verd dels arbres, la irregularitat de les branques i l'aroma de les flors, les abelletes i el despertar dels ocellets. L'aire pur i sobretot, la llum del sol.