Havent passat una nit d'insomni, sentint, que inclús podia ser real, com un quadre surrealista de Dalí, que del meu pit i cap brollava aigua, és l'hora de preguntar-se, no si pasaré una altra igual, que pinta que si, sinó, quins plans tinc aquest estiu.
I només em queda dir, amb l'energia esgotada després d'haver passat tota la tarda acompanyant la meva neboda gran per buscar un vestit per a un cassament, que plans, plans com a tal no en tinc. Ni amb ningú ni enlloc.
Així doncs, es poden resumir en dues paraules: Buscar plans. És així de senzill, el fet de no tenir plans (el meu somiat viatge a Capri, els Fiords Noruegs o Der Schwarzbald hauràn d'esperar) fa que me'ls hagi de buscar. Així ja tinc alguns en ment, algunes activitats de Museus, llegir un parell de llibres ('L'avi Ninus' de Xavier Baladia i 'La vida no es tan grave' de Beaulieu Baptiste), començar a estudiar hebreu o continuar amb alemany, per plaer, fer algun tram del camí de ronda, trobar plans per tenir plans l'estiu vinent,...
A mi m'agrada no tenir plans, a banda d'alguna sortida petita. Perdre el temps miserablement al poble és el millor que em pot passar.
ResponEliminaM'agraden els teus plans al poble, Helena.
Elimina