Avui
dinava en els Jardins de la Universitat de Barcelona, en aquest espai
allunyat del sorollós centre. Mentre estava asseguda, obserbava com una
abella libava una flor i després, una altra. He acaronat les fulles de
la planta per copsar la seva textura. En mirar el cel, tan blau, m'he
adonat dels matissos de verd que hi havia per la barreja d'arbres. He
tancat els ulls i m'he posat a pensar en lo beneficiós que pot ser
passar una estoneta en contacte amb la Natura.
De
fet, de tots els records que tinc de moments feliços, els que són de
contacte amb la Natura, estan gairebé amunt de tot en la llista. La llum
del sol, el verd dels arbres, la irregularitat de les branques i
l'aroma de les flors, les abelletes i el despertar dels ocellets. L'aire
pur i sobretot, la llum del sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!