Per què veure futbol en companyia?

Veure el partit en un bar o en casa d'algú, ja sigui de la Lliga, la Champions, la Copa del Rey, del Mundial, que guanyi el Barça per 0-2 al Madrid, ja sigui amb 10 jugadors, l'expulsió de Mourinho o que es digui que hi ha favoritismes dels àrbitres, no té res a veure amb el futbol... Té a veure amb la necessitat de contacte, amb la necessitat de compartir les emocions, les decepcions, les alegries. Que es contagien, que es deixen anar més enllà d'un mateix i es transmeten d'un a l'altre (ja ho diuen els metges quan recomanen compartir les emocions fortes, com en un partit 'd'infart'). Veure als de sempre, descobrir cares noves. Sortir a fumar a la mitja part i aprofitar per a comentar la jugada, posar-se al dia o parlar de les coses més futils. Més contacte. El futbol és l' excusa.  I així, en la conversa, surten dues paraules que són evocadores, delicioses( inclús diria, em produeixen tendresa...). I al final, com els jugadors, haver fet coses diferents (i que no se m'enfadin els merengues) ha portat a resultats diferents.