diumenge, 10 d’abril de 2011

Tot està en calma

Nedo. Nedo fins el fons
Tot està en calma

Pujo. Pujo i agafo aire
Torno a baixar

Tot ha canviat
Intento cridar i no puc
Les paraules m'ofegen

Nedo. Nedo fins la vora del mar
Tot estarà en calma

Ho escric a la sorra
Les onades s'ho emporten...
Fins el fons. Tot està en calma




2 comentaris:

  1. És una mena d'al·legoria de la creació del poema, em sembla.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs...res més allunyat!! com molt del que escric, el sentit és sempre des del que escriu i les interpretacions són tan variades com lectors hi hagi. Gràcies per tornar!!

    ResponSuprimeix

Gràcies pel teu comentari!