Nedo. Nedo fins el fons
Tot està en calma
Pujo. Pujo i agafo aire
Torno a baixar
Tot ha canviat
Intento cridar i no puc
Les paraules m'ofegen
Nedo. Nedo fins la vora del mar
Tot estarà en calma
Ho escric a la sorra
Les onades s'ho emporten...
Fins el fons. Tot està en calma
És una mena d'al·legoria de la creació del poema, em sembla.
ResponEliminaDoncs...res més allunyat!! com molt del que escric, el sentit és sempre des del que escriu i les interpretacions són tan variades com lectors hi hagi. Gràcies per tornar!!
ResponElimina