dimecres, 9 de març del 2011

Groc...taronja...

Posar-li color ara mateix? groc...taronja...Aquesta ha estat la meva resposta.

Aquest matí, la meva germana ha batejat aquesta 'setmana blanca' (per anar a esquiar a Colorado o a Gstaad, els que puguin) com a 'setmana rosa' pel castell, del mateix color, del que no surten les seves filles. 
Per la tarde, cafè en el Putxet, en una terrassa -per cert en obres i molt sorollosa-1,65€ el cafè amb llet. Segueixo buscant 'la clavada' més clavada en quant a cafès en terrasses es refereix. De moment, aquesta és la número 2 desprès de la Barceloneta  i de Gala Placídia (empatades a 1,80€, sol inclòs). Tornant al tema que ens ocupa, preocupacions, interesès, el dia a dia  i el que és extraordinario. Adonar-se que, encara que sigui en forma de missatge oportú, un breu email, agafar temps d'on sigui, es diu molt...No hi ha pressa, doncs ja havia planejat  invertir una tarda en trobar-nos. A vegades, la felicitat, aquells moments efímers, intensos, poden estar en un diminut castell de conte, unes confidèncias amb unes obres al costat, un posar-li el pijama a una nina. Que m'ensenyi a jugar al Lince una nena de 6 anys. Fer-se la sorpressa quan et repeteixen  10 vegades en 2 minuts que la fanta 'no pica'. El 74, jugar a 'cuinetes' una estona, acomiadar-se d'uns ulls curiosos davant la vida i una abraçada sincera. 
Tornar pel carrer Terol, tallat per quelcom relacionat amb el  'poder' (?). Verdi, les seves botiguetes i vida que no para. Un dia que, potser, no ha acabat.
Fontana, mentre vaig pensant si tornaré sortir...O espero una mica més?
És groc...taronja... té llum...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!