Els 'és que...' o com posar excuses

Tots algun cop ens hem excusat amb això de “És que.. no tinc temps, vaig de bòlid, se'm va fer tard, no m'atreveixo, estava molt ocupada…” etc. per evitar fer alguna cosa.

Si és quelcom que succeeix algun cop, no passa res. El problema és quan es converteix en quelcom habitual o d'alguna manera, interfereix en la nostra vida personal, en el treball, en les nostres relacions, etc.
Donar excuses per a no fer les coses, emparentat amb el fet de procrastinar, mostra que hi ha 'quelcom' cap el que s'està evitant, ja sigui  anar al gimnàs, fer aquella trucada, acabar un treball o enfrentar-se a una situació que sembla complicada. Les causes és el que s'hauria de revisar per a evitar dos mals majors: per un costat sentir-se malament amb un mateix (doncs no crec que algú que es passi el temps donant excuses, se senti còmode) i per altre, evitar les conseqüències que ténen, doncs moltes vegades és causa de discussions, malentesos o de pèrdua d'oportunitats.
En l'entrevista de la Contra de LV del pasat dijous, la psicòloga Paz Torrabadella, en dir “Coleccionamos excusas para sentirnos infelices”, fa referència a les excuses que ens posem per a no canviar, doncs el que ‘amaga’, per quelcom que s'ens escapa, permet obtenir un profit, malgrat que, alhora, ens perjudica.