Fins sempre!

Se m'ha fet estrany. Però no per què fos en un dimarts. Ni tampoc per què hagi marxat una hora abans. Ni molt menys per què ja no aniré per la pujada fins a la masia.Per no parlar dels calerons que m'estalviarè, dels ferrocates. No és res de tot això...Com us he deixat dit, el que m'emporto són emocions. Les que he experimentat amb cada mirada, gest, paraula, les converses banals i les converses en profunditat, "els divendres per la tarda del catxondeo i la baixa productivitat", les bogeries de les que parlàvem a l'hora d'esmorzar, les sortides , els e-mails bojos, els somnis, les il·lusions, els reportatges gràfics, els comiats i benvingudes, els croissanets i xocolata amb cava, els canvis que s'han d'acceptar, la incertesa del que passarà amb cadascú de nosaltres,... Vaig pensar fer-vos un punt de llibre amb una frase adient per a cadascú. Per alguns no m'ha estat fàcil. Per d'altres, de seguida la vaig tenir. Això és com els llibres. D'alguns només veus la tapa. D'altres, els llegeixes entre línies. I amb altres, em sento afortunada, pots endinsar-te en una lectura que requereix temps i esdevé profunda. He intentat, però, agafar l'essència de cadascú, de les vostres aficcions o de lo que treballeu. Em queda dir que ha estat un gran plaer afrontar el meu repte envoltada de gent com vosaltres. Fins sempre!!