La pluja regenera, però sense la terra seria tan estèril com la terra ho és sense la pluja. t'avanço un poema que sobre això vaig escriure, i que publicaré aviat dins la sèrie Abismes que publico a relatsencatalà aquests dies:
Sóc la pluja, tu ets la terra. Si tu no hi fossis, fecunda i serena, què seria de la meva aigua tèrbola? Em vesso sobre les planes, les comes i escletxes de la teva còrpora. Sóc fructífer aleshores, perquè en tu penetro. Què seria de les gotes tremoloses i incertes si atenyessin sorra erma, asfalt gris o seca pedra? Sóc la pluja només perquè tu ets la terra ------------------------ Petons i que gaudeixis de moltes pluges!!!
Val més que plogui força, perquè si ens heu de "robar" l'aigua del Segre, estem ben arreglats. Jo per sort o per desgràcia, no hem dedico a la pagesia, però la meva família i molts dels meu amic sí, i els anim no estan per tirar coets. Apa salut!
La pluja regenera, però sense la terra seria tan estèril com la terra ho és sense la pluja. t'avanço un poema que sobre això vaig escriure, i que publicaré aviat dins la sèrie Abismes que publico a relatsencatalà aquests dies:
ResponEliminaSóc la pluja,
tu ets la terra.
Si tu no hi fossis,
fecunda i serena,
què seria de la meva
aigua tèrbola?
Em vesso sobre les planes,
les comes i escletxes
de la teva còrpora.
Sóc fructífer aleshores,
perquè en tu penetro.
Què seria de les gotes
tremoloses i incertes
si atenyessin sorra erma,
asfalt gris o seca pedra?
Sóc la pluja només
perquè tu ets la terra
------------------------
Petons i que gaudeixis de moltes pluges!!!
Val més que plogui força, perquè si ens heu de "robar" l'aigua del Segre, estem ben arreglats.
ResponEliminaJo per sort o per desgràcia, no hem dedico a la pagesia, però la meva família i molts dels meu amic sí, i els anim no estan per tirar coets.
Apa salut!
Eduard: gràcies pel poema!.
ResponEliminaPluja i terra, es necessiten mutuament i juntament es regeneren.
Marc: està el tema aigua complicat, sí.
Apa!, a seguir així.