La Cursa de RAC1

Malgrat l'entrenament que havia fet, les meves bambes (Asics) noves, la il·lusió amb la que vaig anar a buscar el dorsal, samarreta i demès i les ganes que tenia de compartir aquesta aficció amb els oients de RAC1, per celebrar els 15 anys de l'emissora, finalment el repòs que encara em demana el peu, m'ha obligat a quedar-me en casa. Gaudint, això si, d'altre manera, amb la retransmissió, divertidíssima per cert, de Raul Llimós, narrant minut a minut el que passava, anècdotes, els membres de RAC1, etc. I si us l'heu perdut, la podeu tornar a escoltar en el podcast aquí, així com seguir els documents gràfics a les xarxes socials.

Estar en 'modo casolà'

Aquest dissabte estic en 'modo casolà', això vol dir, tot el dia tancada a casa (excepte un moment, aquest matí, que he sortit per fer un encàrrec i un parell d'horetes a la biblioteca). Tot i que em costa lo meu això d'haver de fer repòs, he aprofitat per posar-me al dia de mails, videos que volia veure, articles per llegir, buscant activitats per la setmana vinent, etc. Distraient-me amb els podcats de RAC1 (humor per paliar el dolor) i algun que altre whatsapp. Ara, el que em fastidia és tenir a punt, fisica i mentalment, la cursa de RAC1 per demà i que una molèstia en el meu peu esquerra, no em deixarà unir-me a tal deportivofestiu esdeveniment. Tot va começar el dia de Sant Jordi, que després d'haver donat una volta amb una amiga anglesa, que es meravella de l'ambient d'aquest dia, vaig caminar des del centre fins el Palau Robert, fent via per Rambla Catalunya. Ja començava a notar dolor, fins que es va fer tan insuportable, que anava coixa. Així que, donat que ja portava dies arrossegant certes molèsties i malgrat lo divertit de veure els de Versió RAC1 en directe, em vaig arribar fins el podòleg. Diagnòstic ràpid, em fa les plantilles i em diu que a partir d'ara haig de baixar el ritme de caminates i de sortir a còrrer, justament la meva vàlvula d'escapament. Una espina per acabar el dia de Sant Jordi..i això que no vaig tenir cap rosa!*

* excepte la del meu nebot, mare i les virtuals del whatsapp

Armenian Genocide Remembrance Day 2015

Un dia com avui fa 100 anys, va començar el que va ser el primer genocidi de la història del segle XX, contra el poble armeni, per part del Govern otomà, provocant l'èxode cap a Siria. En solidaritat amb els meus estimats amics armenis, perque no quedi en l'oblit i perquè mai més es dóni un fet tan terrible, penjo aquest video de Guy Manoukian, un músic libanes-armeni. ADVERTIMENT: Aquest video conté imatges que poden ferir la sensibilitat.

Imatges Sant Jordi 2015

Collage Barcelona i Sant Jordi

8 Anys de bloc

8 Anys, 8 anys de Bloc. Qui m'havia de dir quan el vaig obrir, que 8 anys després encara el tindria en actiu? ( tan actiu con jo mateixa)

Com us vau conèixer?

Qui no ha preguntat això alguna vegada a una parella? O potser us ho han preguntat a vosaltres. Sigui com sigui, està demostrat que la majoria de les parelles, es coneixen a través d'amics en comú. És així. O en entorns coneguts: feina, classes, activitats, amics de la família, grups de pares. 
Precissament aquesta setmana m'arribava la invitació al casament d'uns amics, que conec des de fa 6 anys i que em van presentar, entre d'altres, a una persona que va ser segueix sent (almenys per a mi) molt especial. Doncs bé, a la web de les seves noces, en l'apartat sobre la seva història, expliquen que es van conèixer a través d'un amic en comú. I fins avui! Així, el dia que menys t'ho esperes, coneixes qui serà el teu company de vida.

Moments de felicitat 2

Sentir com el sol va il·luminant al llarg del día, el petits racons on tant m'agrada aixoplugar-me.

És qüestió de genètica

No és la cosmètica, tot i que una pell cuidada es nota. No és la dieta, tot i que es reflexa. No és l'exercici, tot i que sempre va bé per mantenir-se àgil. És la genètica. I no perdre l'alegria malgrat les dificultats de la vida, també hi pot tenir part d'implicació.. De fet, tenir el 'cor jove' també ajuda a sentir-se..Aquesta és la resposta que hem de donar els que semblen més joves. I com a curiositat, la ciència diu que podem viure més temps.

La fragilitat de la vida

Hi ha esdeveniments que ens fan reflexionar, encara més, sobre la fragilitat de la vida, de la pròpia existència, del nostre pas per aquest món. Ens fan veure la nostra realitat des d'una nova perspectiva, ens replantegem la nostra missió en la vida i si l'estem portant a terme o si és la que desitgem. I el més important, i el que ens dóna l'essència mateixa com a éssers humans, ens fa replantejar la nostra relació amb les persones que ens envolten, la qualitat dels contactes que tenim amb ells. Si cuidem el vincle que tenim amb cadascun dels nostres éssers estimats, els nostres coneguts, els nostres saludats, si els dediquem un temps de qualitat, una salutació afectuosa, una atenta escolta, un interès sincer, un perdó i passar pàgina ... Perquè això, és l'únic que pot perdurar en els nostres cors.

 

Pay with a Poem!

Sou poetes? Creieu que podriau compondre uns quants versos després d'haver pres un cafè? (un dels grans petits plaers que si es pren mentre s'escriu, fa més gran l'un i l'altre) Doncs esteu d'enhorabona. No només perquè avui és el dia de la Poesia, també, perquè la companyia de cafè Julius Meinl, afincada a Viena, avui permet pagar el cafè amb un poema. Dos plaers en un!

La felicitat està en un eclipsi solar

No sé si pot haver fenomen de la Natura que desperti tanta expectació com un eclipsi. Per a mi ha estat d'una emoció tal, que encara em dura al veure les fotos que s'han anat penjant a Internet i Instagram. He de dir que tot i que ahir vaig estar buscant les reglamentàries ulleres i no les vaig trobar, estant just en el moment de máxima visió, 10:15 al carrer, aquest petit impediment s'ha resolt, en trobar-me a algunes estudiants i professors de la Facultat de Física de la UB, que s'havien pres la molèstia de plantificar un telecospio (de 6000 euros, per a més dades) enmig de la Gran Via, just davant de la universitat, perquè qui volgués, pogués gaudir de tan bell espectacle. Com ja he comentat alguna vegada, tinc ànima de reportera i m'he acostat a veure què passava, preguntar i comentar com anava el tema. Han estat d'allò més amables, fins i tot tenien un pla B, molt més rudimentari, per veure l'eclipsi, dos coladors de cuina, una cartolina i un tub de cartró. Tecnologia punta, anem. També m'han prestat les seves ulleres de veure l'eclipsi, amb les que, tot i els núvols (sobre això també hi ha acudits per la xarxa) he pogut observar aquesta interposició entre l'astre Rei i la Tierra. I llavors és quan una se sent petita, petita, insignificant diria jo ..

I si més coses boniques han pogut passar avui, el 2012 l'ONU va decidir que el 20 de març fos el Dia Internacional de la Felicitat, això que tooooots anhelem. I bé, just ara, a les 23:45 entrem a la primavera...

 

Futur, Mar

Barceloneta. Creació pròpia

Futur, una suau remor d'onades i un lloc segur on reposar després de travessar les onades.

Present, la duresa i bellesa de les pedres, de formes subtilment diferents, barrejades en un medi tou

 Passat, la posta de sol il·lumina la part més fosca, el que ha emergit, allò que quedarà per sempre a la retina. I més enllà.

El Dia Pi més especial en 100 anys!

Aquest any, els entusiastes de les Matemàtiques estan de doble enhorabona en el seu dia: coincideixen les xifres del número Pi amb la data complerta, pels que llegeixen el dia per mes/dia/any, 3/14/15, un fet que es dóna cada 100 anys, així que, per celebrar-ho el MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha anunciat un 'Regular Actions' Admissions per tal data, exactament a les 9:26 (té certa gràcia el video). Al website de Mashable, trobareu curiositats sobre aquest número.

Per cert, també coincideix amb l'aniversari del naixement d'Albert Einstein.

Viure a la Biblioteca

Edifici històric, UB. Creació pròpia

Durant les darreres setmanes es pot dir que he estat, i segueixo, vivint a la Biblioteca. Així, amb majúscules. Perquè quan es troba una biblioteca en la qual es pot llegir, escriure, treballar, estudiar, amb un silenci sepulcral, hom hi va, encara que quedi a mitja hora llarga, caminant, de casa. És axí. Estic envoltada de biblioteques de la Diputació i on trobo més silenci i on m'hi trobo més a gust, és a les biblioteques universitàries. I si hagués d'afinar encara més, diria que de les millors, les de Filologia i Matemàtiques, al edifici Històric de la UB (de una fotogenia sense fi). De l'edifici de les Aigües de la Pompeu, crec que ja vaig parlar un dia. No només s'ha d'arribar una hora abans en època d'examens per tenir lloc, és que el seu silenci i la seva inquietant quietut, fa que sigui una de les que més recomano quan em preguntan, on anar, ja siguin investigadors, universitaris, opositors...

Què és ser una persona altament sensible?

Fa anys, no va ser casulitat que coincidís amb el començament d'un procés de canvi personal arran de l'enfrontament d'un fet més que dolorós, cabdal en la meva vida- el que podria ser 'la quadratura del meu cercle vital'-vaig assebentar-me que sóc una persona altament sensible (PAS).

Després d'anys de patir molta incomprensió (fet que encara perdura) i de no entendre moltes de les reaccions que tenia: una autoconsciència personal així com aliena força elevada, empatia i emotivitat desmesurada, la captació d'ambients i estats d'ànims, una profunda intuició, una especie de 'timidesa' essent extrovertida, sentir-se agobiada en haver de fer moltes coses alhora, necessitat d'aïllament per revenir-me de tan estimulant món i d'estar a soles amb el meu complexe món interior i entendre'l (no cal afegir que de molt de patiment també...) la lectura de l'obra d'Elaine Aron 'Highly Sensitive Person', em va donar la resposta a tal particular manera de copsar el món, en tota la seva amplitut. Ja Carl G. Jung va parlar d'una 'sensibilitat innnata'.

Estudis recents han mostrat diferències en l'activació de certes zones del cervell, relacionades amb l'empatia, la consciència i la integració de la informació sensorial. I per donar més llum (el tema de la llum mai no ha estat perquè si) a aquest tret en el nostre país, el passat dijous Crónicas de TV2, va emitir el documental Sensibilidad al traslúz.

Sabent com portar-ho, hi ha moltes més avantatges que incovenients i permet gaudir amb molta més intensitat de tot el que ofereix la vida: el contacte amb els altres, el món dels afectes autèntics, l'autoconeixement, la profunditat dels sentiments, la necessitat d'anar més enllà en qüestions existencials, la comprensió última, el gaudi de la Natura, l'Art, la creativitat..

Això si, sabent aixoplugar-se d'un món que no sempre comprén o esta preparat...

Soon we'll be found- Sia

Aquest cap de setmana ha estat molt tranquil, com acostumen a ser des de fa temps. El dissabte per la tarda, estant en el bar de la Filmoteca, esperant per veure un western de John Ford de 1949, protagonitzat per John Wayne (per cert, força atractiu amb un bigoti que avui podrien dir 'hipster'), sonava aquesta cancó de Sia. Sense recordar el títol, em van venir a la memòria, no tant el temps que vivia el primer moment que la vaig escoltar, si no el que jo sentia en aquells moments. Una cançó tranquil·la per un cap de setmana tranquil.

 

Estimar és compartir

Creació pròpia feta amb el doodle de Google
 per Sant Valentí

 Estimar és compartir, el que és bo, el que no ho és tant. Les alegries i les penes.
Compartir la vida, en essència. 

Inclús el que escric i publico en aquest blog, per compartir-ho, també és un acte d'amor.

Händel sublim

Si la música barroca ja és en si un regal per les oïdes, un dels compositors imprescindibles d'aquest periode de la Música és, sens dubte, Georg Frederic Händel. Porto una temporada escoltant una de les seves obres cadbals 'Wassermusik', concretament la versió de Jordi Savall i Le Concert des Nations, pel segell Alia Vox Heritage. I una breu mostra, d'aquesta obra, el moviment de la Suite II, Alla Hornpipe.

Música sublim que tothom hauria d'escoltar, ni que fos un cop a la seva vida.

Neva a Barcelona!

Després de tot el que ja s'ha vist i retratat, dit i emocionat,sobre el dia d'avui i la neu caiguda a Catalunya, situada al Mediterrani -dada important, no ho oblidem- aquest time lapse, cortesia dels drons de Hemav, de la poquíssima, i no per això menys il·lusionant, neu caiguda al Tibidabo.

 

First World Problems

Extret de http://www.mamakatslosinit.com/

L'altre dia estava amb uns amics i un d'ells s'havia tallat el cabell d'una manera una mica 'raruna', fet que un altre, entre rises, li va comentar. Jo li vaig dir que no es preocupés, que el cabell torna a créixer. Tots tres vam dir a l'hora 'First world problems!' I és que és veritat, moltes vegades ens preocupem de coses que són tan banals, que si ens passem a pensar-ho, podrien fer riure i tot. Em refereixo a petits inconvenients que ens poden donar el dia, no ho nego, tot i que que de ben segur ténen una solució inmediata i/o una fàcil solució i que dificilment poden capgirar la nostra vida, com un problema important.

És quelcom per reflexionar!